Coneguda cova de 144 m. de recorregut a Benifallet (Baix Ebre).
Una
boca de 2 metres d'ample per 1,2 metres d'alt, ens situa en una
galeria sorrenca de 14 metres de llarg amb un sostre que va
descendint progressivament. A pocs metres del principi, a mà
esquerra, una petita finestra ens situa a l'inici d'una galeria de
sostre baix comunicada amb l'exterior per diferents estretors.
Continuant per la galeria, als 16 metres i a l'esquerra hi ha un pas
baix que, descendint un petit ressalt, dóna pas a una galeria
descomposta i lleugerament descendent. A l'esquerra comença una
galeria que finalitza als pocs metres en una gatera impracticable.
Seguint la galeria arribem al final on trobem una nova gatera estreta
que comunica amb el pis superior de la Cova del Dos,
però que és impracticable.
Continuant
per la galeria principal trobem als 12 metres una altra galeria a la
dreta, la qual es divideix en dos, una direcció N que finalitza als
pocs metres, i l'altra direcció E, de més recorregut, que finalitza
en dues gateres estretes. A partir d'aquesta última bifurcació, la
galeria principal gira lleugerament cap al S, finalitzant als 45
metres.
Tipo: Cova
Municipi: Benifallet
Comarca: Baix Ebre
Unitat: Serres de Cardó i del Boix
Recorregut: 144 metres
Desnivell: 6 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2019-05-15 16:45:31
Situació
Carregant mapa...
Es
troba a uns 2,5 quilòmetres al S de Benifallet, al vessant esquerre
hidrogràfic del barranc d'en Jordi. A
la carretera T-301 de Tivenys a Benifallet, gairebé arribant al
quilòmetre 21 i del costat dret, surt una pista asfaltada que
després d'1,5 quilòmetres ens durà fins l'aparcament habilitat per
visitar les coves.
Des
de la Cova Meravelles s'ha de seguir el sender que segueix el peu del
cingle i a uns 150 metres més enllà, poc després de passar per
l'Avenc del Sifó, ja es veu la boca de la Cova Marigot i uns 40
metres més enllà es troben les dues boques de la Cova del Dos.
Trenta metres més endavant el sender queda tallat a ran d'un pany de
paret, i és aquí on grimpant uns 10 metres s'arriba a una cornisa
que és on es troba, la boca de la cova.
La
visita a la cavitat queda subjecta a l'autorització dels gestors del
recinte turístic de les Coves de Benifallet.
Coordenades
aproximades.
Història
Des
de temps remots era coneguda una cova de l'Aumidiella per la gent de
Benifallet. Faura, en el seu Recull
(1909) fa esment de: La Aumediella i Avenc prop de la
Aumediella (sic), sense aportar
cap més dada.
Bayerri
(1934) explica com a finals del segle XIX un veí de Benifallet, Juan
Vizcarro Salaet, en tornar de fer una visita a la Cova de
l'Aumidiella va trobar casualment una altra cova, fins aleshores
desconeguda, que superava en bellesa a l'anterior. El mateix Bayerri
proposa que la descoberta més recentment la denominessin Aumidiella
la major i la coneguda des de
feia molt de temps passés a ser l'Aumidiella la menor.
Cap
a 1934 o 1935, N. Llopis Lladó (CMB) visita les coves de les
Aumidielles i fa la topografia d'una que tot fa pensar que és un
dibuix parcial de la Cova de l'Aumidiella Gran, però... ell
l'anomena Cova de la Cotxidiella Gran. Tenim
notícia que l'agost de 1962 membres del GES – CMB visiten les
Coves de l'Aumidiella, però no queda constància concreta de les
exploracions.
La
Setmana Santa de 1966, membres del GIE del Club Excursionista de
Gràcia decideixen anar a investigar que són aquestes coves que han
sentit a parlar. Durant aquells dies visiten la que ells anomenen
Aumidiella gran, Aumidiella petita i Cova del Dos, encara que
magnifiquen molt els resultats i arriben a dir: ... las
cuevas del Dos y de la Aumidiella Gran contienen salas de gigantescas
dimensiones, alzándose como unas de las cuevas más grandes de
Cataluña (sic). L'any
1974 membres de la SIE-CEA van visitar la zona de les Aumidielles,
fent la topografia d'un parell d'elles. El company JM. Victoria va
poder recuperar l'original de l'Aumidiella Gran (Espeleobloc,
2017) que mai es va arribar a passar en net. Falta una galeria
lateral.
Anys
més tard, el febrer de 1980, membres de l'Espeleo Club de Gràcia
topografien la cova completa.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Bayerri,
Enrique (1934).- Historia
de Tortosa y su comarca.
Vol.II: 702 pp. Capítulo Nono: Espeleología de la Comarca de
Tortosa (pàg. 363-416). Imprenta Moderna de Algueró i Baiges.
Tortosa.
Espeleo
Club de Gràcia (1984).-”Contribució al Catàleg Espeleològic
del Baix Ebre (Tarragona)”. Exploracions
(8):47-57. EC Gràcia. Barcelona.
Faura,
Marià. (1909).- “Recull Espeleològic de Catalunya”. Sota
Terra (I):
1-26. Club Muntanyenc. Barcelona
GIE (1969).-
“Sierra de Cardó (Resumen de las actividades realizadas hasta el
31 de diciembre de 1968). Butlletí
del Club Excursionista de Gràcia
(319): 2-5. Barcelona.
Morales, Ramon
(1964).- “Las cuevas y simas de Benifallet”. Geo
y Bio Karst
(3): 25-26. Editat per Jmª Armengou. Barcelona.
Fotografia
extreta del blog (covesbenifallet.blogspot.com)