Cova de l'àngel

Boca gran que s'estreny als pocs metres. L'interior, bàsicament està format per una saleta, en un encreuament de diàclasis, d'on neixen diverses petites galeries de curt recorregut que es troben obturades per concreció o bé es fan massa estretes. De totes les cavitats del conjunt de la zona és l'única que presenta formes reconstructives d'una certa importància, de les que cal destacar gours bastant grans, generalment secs.
La topografia de l'ERE dóna un recorregut de 18 metres i la de GES augmenta fins a 25 metres.

Des de la Cova Simanya cal seguir el camí endavant i a uns 100 metres trobarem la canal on es troba la Cova Simanya Nova. Si seguim el camí, uns 25 metres més endavant ja veurem la boca de la Cova de l'Àngel.

La cita més antiga d'aquesta cova apareix en l'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (1935) on se l'anomena com a Cova Ballber. Sembla ser que aquest és el cognom d'un senyor de Mura el qual, uns anys abans, havia acompanyat a membres del C E de Terrassa. Posteriorment, ja a la dècada dels anys 1950, apareix com a Cova de l'Àngel o de Bellver (això últim sembla la normalització del cognom Ballber). Des d'aleshores però, sempre més s'ha conegut com a Cova de l'Àngel.

1. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. Romero, M. (1974).- “Les cavitats del Turó del Montcau (Sant Llorenç del Munt)” Espeleòleg (21): 37-62. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Fotografies i altres dades extretes del blog Espeleobloc (post del 2-5-2011)