Cova de l'Amadeu

Petita cavitat, situada una mica enlairada sobre el camí, de poc més de 4 metres de longitud i uns 2 metres d'amplada, oberta en un rocam de llicorella vermellosa.
La boca d'accés ha estat arranjada i antigament havia estat tancada per una reixa.
Sense interès espeleològic.

Des del Santuari de Núria cal anar cap al NO i seguir el camí que porta al Puigmal. S'ha de continuar pel primer trencall a l'esquerra (camí de les coves) en direcció a Fontalba i Queralbs. La coveta es troba al costat del camí i una mica enlairada.

Coneguda des de temps immemorials. Segons Amades, un pastor anomenat Amadeu va tenir una revelació divina, segons la qual en una cova del Pirineu hi havia, enterrades, una imatge de Maria, una olla i una campana que havien sigut de Sant Gil. Diuen que les va trobar en una cova de la vall de Núria. D'aquí deriva la creença, també segons Amades, que les dones que no podien tenir fills, pujaven a Núria a posar el cap, primerament dins l'olla i temps després es va traslladar el costum a la campana, per poder ser fèrtils.

1. Aymamí, Gener (2002).- “Les coves de Núria”. IX Jornades de Literatura Excursionista: 141-150. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Fotografia extreta del web: encos.cat