Cova de l'Aleu

Cavitat amb 4 entrades conegudes, la seva formació està relacionada a una gran ensulsiada de part de lo cingle Blanc, formant-se les seves galeries a expenses d’aquests grans blocs.
Per a accedir a l’interior de la cova utilitzarem preferentment la boca marcada a com número 4, que és la que trobem més a l’O. Venint de la Cova Fumada les primeres boques que trobem són la 2 i la 3. Es tracta de dues obertures de 0,65x0,65 metres i de 0,41x1,25 metres respectivament i comuniquen a diferents alçades amb la Sala Gran mitjançant un P-3 i un P-5,50.
La boca número 1 té dues obertures, actualment impracticables i es troba encinglerada cap a l’E. La boca 4 és de 0,80x0,40 i per ella entrem a una galeria descendent que als 6 metres gira cap a la dreta, aquesta galeria continua fins a la Sala Gran baixant per una mena d’escales fetes a terra artificialment. A la nostra dreta deixem un habitacle de sostre baix de uns 4 metres de llargària.
Arribats a la Sala Gran, a la dreta trobem una altra habitació també de sostre baix de 5x2x1,20 metres. La Sala Gran és el lloc més espaiós de tota la cavitat amb els seus 10 metres d’alçada i 6x6 d’amplada aproximada. Aquest indret té llum natural provinent de les entrades 2 i 3. Anant en direcció E trobarem un baixador al costat d’un gran bloc i superant un r-1 continuem per una galeria de 3,50 metres d’amplada per 9,50 metres d’alçada durant una desena de metres.
Aquí la galeria es bifurca, si continuem per l’esquerra en sentit ascendent, als 6 metres torna a bifurcar-se, la gatera de l’esquerra fineix als 2,50 metres, i la de la dreta, a 2,20 metres ens aboca per una finestra a la continuació de la galeria principal a un nivell superior. Aquí baixarem un r-1,10 i escalarem cap a munt dos exposats ressalts fins arribar a la base del pouet que dóna a la boca número 1(E+2,40), mig tapada per blocs inestables.
Si tornem a la primera bifurcació, anirem per la via de la dreta direcció SE descendint uns 5 metres i trobar un r-0,50. Hem arribat a la Sala dels graffitis, punt final de les exploracions dels visitants ocasionals, on la inscripció més antiga data del 1911. Tres metres més endavant trobem un pouet pel qual baixarem 2,80 metres assolint la fondària total de -18 metres i trobant una galeria molt estreta que podria ser la que connectés amb la part terminal de la Cova Fumada.

Ens adreçarem al poble de l’Alforja, i per la C-242 anirem al coll d’Alforja on girarem a la dreta direcció a Arbolí per la TV-7012. Més endavant i abans d’arribar al km 2, ens desviarem cap a La Febró/La Mussara per la TV-7092.
2,5 km després, en un revolt molt pronunciat i només passar el Mas d’en Bruno girarem a la dreta per una pista de terra que es dirigeix al Mas d'en Rei. Seguint la pista uns 600 metres girarem a la dreta a la Planeta, 300 metres més enllà deixem l’automòbil sota la línia d’AT i continuem a peu fins que la pista finalitza a l’alçada de Lo Pilanet , un poc abans d’ací anirem a trobar a l’esquerra un caminoi ben traçat, que envolta la base del cingle de lo Pilanet per situar-nos al cingle Blanc amb vistes a l’Alforja, trobem pals indicadors d’un itinerari excursionista.
Per aquest camí anirem paral·lels al cingle Blanc a certa distància del mateix, en direcció a la línia d’AT. Després d’una passejada d’uns 30 minuts arribarem sense problemes a la cova Fumada, i la cova de l’Aleu la trobarem uns metres més endavant.

Cavitat ben coneguda pels vilatans, ja que forma part del patrimoni històric i natural d’Arbolí, i per proximitat, també de la veïna població de l’Alforja. Estació prehistòrica i habitat humà de diferents èpoques, també una possible fàbrica de moneda falsa, va servir d’amagatall durant les guerres civils (les carlines i la del 1936-39).
La primera cita la trobem de la mà del reusenc Joan Ferraté malgrat que la seva descripció de la cavitat correspon a la de la Cova Fumada
Cavitat explorada i excavada al 1935 per un altre insigne reusenc, en Salvador Vilaseca, trobant un molí de mà de granit, de grans dimensions (50x30x10 cm), una llar prehistòrica i diversos fragments ceràmics, uns amb relleus i altres amb cordons en relleu de pasta vermella.
Per aquest motiu aquesta cova esta inventariada com a jaciment dins del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic amb el número de registre 2293 (GENCAT. Departament de Cultura).
Citada al Catàleg Espeleològic de Catalunya on repeteixen les dades de Joan Ferraté.

1. BORRAS, J; MIÑARRO, JM; TALAVERA, F (1984).- Catàleg Espeleològic de Catalunya.(vol 7): pàg. 159. Ed. Poliglota. Barcelona.

2. FERRATÉ, Joan (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. pp 95-96. Reus.

3. VILASECA ANGUERA, Salvador (1935).- “Noves troballes prehistòriques a Arbolí”. vol. V, 3a època, núm. 3, p. 14. Butlletí Arqueològic. Societat Arqueològica Tarraconense. Tarragona.

• Totes les dades han estat extretes del blog: espeleobloc (apunt del 10-5-2014; text: Josep Cuenca; Fotografies: F. Xavier Samarra; Topografia: Enric Porcel, membres del Grup d'Espeleologia de Badalona)