Cova de l'Aigua del Pas Nou

La cova té una gran entrada, estreta en un extrem i ample en l'altre. L'accés dóna pas a una galeria de 8-10 metres d'ample que crea un ampli vestíbul. La cova té un total de 27 metres de recorregut, enfilant-se progressivament fins arribar a la part final on hi han unes petites basses que poden trobar-se plenes d'aigua.

Des de Vilanova de Meià, s'accedeix pel Pas Nou fins a la cruïlla de l'Hostal Roig - Sant Salvador de Toló. En aquest punt es deixa la carretera asfaltada i s'agafa la pista de la dreta en direcció a Sant Salvador de Toló. A uns cinc-cents metres surt quasi perpendicularment una nova pista a la dreta (Camí del Pelat). S'agafa aquesta pista que, a través d'un bosc permet un fàcil accés al Pelat. Es tracta d'una pista per la qual passa un GR perfectament senyalitzat. Després de recórrer uns 2,2 quilòmetres, s'arriba al peu d'un torre elèctrica. Aquesta torre és l'única en aquest indret que no té un bola vermella a dalt de tot. La torre s'identifica també amb el número L- 151 escrit en el ciment d'una de les seves bases. Cal deixar el cotxe aquí.
A partir d'aquest punt cal orientar-se cap a sud i identificar les altres torres elèctriques. De forma clara se'n veuen dues. Cal dirigir-se cap a la tercera torre elèctrica. Pot seguir-se a peu per la pista, aquesta, després de varis revolts porta a la tercera torre elèctrica. Abans d'arribar a la torre, a la dreta trobem una trinxera que en direcció O, porta a un búnquer de dues espitlleres que es conserva bastant bé. Situats enfront al búnquer i mirant en direcció O, es troba la primera fita que indica el camí de baixada cap a la cova de l'Aigua.
El camí de baixada cap a la cova primer gira cap a SO i després gira cap a NO. Es un camí de forta pendent i ben marcat per un seguit de fites que porten fins la mateixa entrada a la cova. Es fa el descens per un camí estret, ben traçat i ben marcat per les fites. El camí només té un punt d'un parell de metres, que queda relativament molt a prop de l'estimball que cau damunt del Pas Nou. Si es té alguna recança per passar per aquest punt, pot acostar-se a la paret del cingle on hi ha un petit pas, més ple de vegetació, però que dóna més seguretat.

La primera exploració l'efectuà la SAS del Club Gimnàstic Barcelonès l'any 1969. Es comenta que durant la guerra civil (1936-1938) els soldats atrinxerats en aquest punt, accedien a la cova a cercar-hi aigua.

1. Escolà, Oleguer (1970).-“Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-542, ERE - CE Catalunya, Barcelona.
2. Gàzquez i Pons, Josep Lluís.(1995).-“Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90. GELL – CE Lleida.
3. Pallarés Personat,J.(1971).-”Resumen de las topografias publicadas en la presente”. 5º Campamento regional de Espeleólogos pp:5-6. SAS – CGB. Barcelona.
4. SAS-CGB.(1967).-”Catálogo de cavidades del macizo del Montsec”. Cavernas (9):319-338. GE Badalona.

• Lopez Camps, Jordi. Blog Montsec de Meià. Itineraris de muntanya. Post del dia 9 de març de 2011. “montsecdemeia.wordpress.com”.
• Fotografies facilitades per Josep M. Molgó (GELL).