Cova de l'Agnet
Gran balma de Margalef antigament usada com a celler, amb dos cups d'obra d'uns 10.000 litres cadascun i una zona final de molta profusió litogènica.
EspeleoWorld
Cova de l'Agnet
Gran balma de Margalef antigament usada com a celler, amb dos cups d'obra d'uns 10.000 litres cadascun i una zona final de molta profusió litogènica.
Margalef · Priorat
Recorregut: 23 m · Desnivell: 2 m
Fitxa actualitzada
https://espeleoworld.com/c/cova-de-l-agnet
La informació pot canviar. Comprova sempre les coordenades, l'accés, la meteorologia i les condicions de la cavitat abans de sortir.
Gran balma de Margalef antigament usada com a celler, amb dos cups d'obra d'uns 10.000 litres cadascun i una zona final de molta profusió litogènica.
Topogràfics
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Fotos
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Descripció
Morfologia
Un ampli pòrtic dóna accés a una galeria en lleugera baixada. Al bell mig de la galeria hi ha dos cups d'obra d'uns 10.000 litres cadascun. A l'esquerra hi ha restes d'una construcció feta per resguardar-se, mentre que a la dreta el sostre baixa, quedant un ampli espai però de minsa alçada.
Espeleotemes
A la part final de la galeria trobem una zona amb molta profusió litogènica, sobretot amb columnes i gours.
Història
J. Ferraté, a la seva obra Espeleologia de les comarques tarragonines (1918), fa esment de la Cova de l'Agnet (o de l'Arnet), situada a uns 300 m més enllà de la Cova dels Miracles, i explica que ha estat habilitada per la gent del país per a l'elaboració del vi, poguent-s'hi admirar un celler amb son cup i botes (sic).
A la Memòria del II Campament Regional d'Espeleòlegs (abril-maig 1967) es diu que es tracta d'una gran balma on es troben uns recipients d'obra per al vi.
Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1984) també és inclosa però, creiem que erròniament, se li adjudica el sinònim de Cova del Forn.
Més recentment, segurament per desconeixement del topònim original, a totes les guies i rutes excursionistes, inclòs el mapa de l'ICGC, apareix georeferenciada com a Cova dels Cups.
Probablement l'ús de la cova com a celler entrà en decadència amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera al Priorat a partir de l'any 1893, on s'hagueren d'abandonar molts cultius de vinya i provocà el despoblament de la comarca.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
- Borrás, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1984).-”el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7). Ed. Políglota. Barcelona.
- Ferraté, J.(1918).-Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
- SAS-CGB (1967).- II Campamento Regional de Espeleólogos – Margalef, Montsant 29-30 abril y 1 mayo 1967. Patrocinat pel Comitè Regional d'Espeleologia (FCM)
- Dades actuals, topografia i fotografies aportades per F. Rubinat (ERE-CEC) i J. Serrano (SIE-CEA) (febrer 2020)
Cavitats properes
Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/