Cova de l'Agnet

Un ampli pòrtic dóna accés a una galeria en lleugera baixada on trobem al bell mig dos cups d'obra d'uns 10.000 litres cadascun, a l'esquerra hi han restes d'una construcció feta per resguardar-se mentre que a la dreta el sostre baixa quedant un ampli espai però de minsa alçada. A la part final de la galeria trobem una zona amb molta profusió litogènica, sobre tot amb columnes i gours.

Des de Margalef per la carretera T-713 seguirem en direcció al pantà de Margalef, al cap d'un quilòmetre a la dreta trobarem una pista asfaltada que ens durà al corral del Roger (hi ha una tanca metàl·lica que és pot obrir, cal tornar-la a tancar), baixarem fins el riu (porta de ferro, que cal tornar a tancar), on trobarem una passera de fusta que ens porta a l'altre vessant del riu (en bastant mal estat després del temporal Glòria), seguirem el camí que remunta pel Racó de la Coma Negra per la dreta hidrogràfica durant 1,5 quilòmetres, fins un punt en que es creua el torrent i pujarem pel vessant contrari seguint el torrent del Racó del Clot als 300 metres passarem el desvio de la cova del Miracle. Seguirem pujant fins un punt en que el camí segueix un tram pel llit del torrent, una mica més endavant sortirem per l'esquerra i remuntarem fins la cova de l'Agnet, haurà estat un recorregut d'uns 800 metres des del desvio de la cova del Miracle.

J. Ferraté a la seva obra Espeleologia de les comarques tarragonines (1918), fa esment de la Cova de l'Agnet (o de l'Arnet), situada a uns 300 m més enllà de la Cova dels Miracles i tot explicant que ha estat habilitada per la gent del país per a l'elaboració del vi, poguent-s'hi admirar un celler amb son cup i botes (sic).
A la Memòria del II Campament Regional d'Espeleòlegs (abril-maig 1967) es diu que es tracta d'una gran balma on es troben uns recipients d'obra per al vi.
Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1984) també és inclosa però, creiem que erròniament, se li adjudica el sinònim de Cova del Forn.
Més recentment, segurament per desconeixement del topònim original, a totes les guies i rutes excursionistes, inclòs el mapa de l'ICGC, apareix georeferenciada com a Cova dels Cups.
Probablement l'ús de la cova com a celler, entrà en decadència amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera al Priorat a partir de l'any 1893, on s'hagueren d'abandonar molts cultius de vinya i provocà el despoblament de la comarca.

1. Borrás, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1984).-”el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7). Ed. Políglota. Barcelona.

2. Ferraté, J.(1918).-Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.

3. SAS-CGB (1967).- II Campamento Regional de Espeleólogos – Margalef, Montsant 29-30 abril y 1 mayo 1967. Patrocinat pel Comitè Regional d'Espeleologia (FCM)

• Dades actuals, topografia i fotografies aportades per F. Rubinat (ERE-CEC) i J. Serrano (SIE-CEA) (febrer 2020)