Cova de l'Abellera

Allargassada balma d'uns 65 m, per uns 10 m de fondària en la part final, que és la part més fonda, excavada en el granet vermell típic de les muntanyes de Prades.
Gairebé enmig de la balma s'aixeca l'ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Abellera, també trobem un parell de fonts, l'aigua és tancada, i al final de la caverna hi ha una cambra, amb la porta tancada, que hom suposa es deu d'utilitzar el dia de l'aplec que té lloc el dilluns de Pasqua de Resurrecció i pel romiatge que es celebra el mes de setembre. Tota la cova està molt modificada per l'acció de l'home i el terra està enllosat.

Des de Prades cal agafar la carretera T-704 de Capafonts a la Febró, de seguida trobem el trencall senyalitzat a l'esquerra que duu cap a l'aparcament. La cova que aixopluga l'ermita de l'Abellera és a uns 100 metres.
Estem a 1.000 metres d'altitud i al davant nostre tenim el barranc dels Rebollans i la vall del riu Brugent.
Abans però, caldrà que en arribar a Prades anem a demanar la clau al bar Tomaset que està a la plaça Major, 15, on haurem de deixar el nostre DNI. Aquesta clau dóna accés al recinte, l'ermita és tancada i es pot visitar els dissabtes i diumenges al matí, no obstant abans, cal informar-se dels horaris a l'ajuntament de la vila.

Tot i que la veu popular atribueix l'origen del topònim a les abelles, en realitat no té res a veure amb aquests insectes himenòpters, ja que prové del llatí apiliaria que vol dir pedra plena de forats, que és precisament el que veiem abastament en aquest balmat.
Sembla que aquest racó ha estat des d'èpoques força reculades recer d'eremites, una placa col·locada en una de les parets de la cova ens explica que entre els anys 1484 i 1493 el benedictí Fra Bernat Boïl hi feu estada. Aquest va ser el primer missioner que evangelitzà Amèrica i acompanyà a Colom en el seu segon viatge al nou món.
L'any 1574 l'ermita fou beneïda pel rector de Prades, l'any 1578 s'hi afegí el campanar i a l'inici del segle XVIII s'hi feren moltes reformes, l'ermita fou bastida amb carreus de pedra vermella pròpia de l'entorn.

1. Aymamí, Gener (2014).-Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. 47-49 Rafael Dalmau. Editor. Barcelona..
2. Gras y Elías, Francisco (1909).- Historia de las ermitas del Arzobispado de Tarragona. Tip. Sanjuan Hermanos. Reus.
3. Sànchez-Cid, Enric (2001).-Ermites i temples insòlits de Catalunya. 33-35. Cossetània edicions. Valls.

• Totes les dades, topografia i fotos, han estat extretes del blog de Jordi de Valles (cavitatsdecatalunya.com.es) post del dia 7 de juny de 2016. Autors de la fitxa Genar Aymamí i Jordi de Valles.