Cova de Can Soler de Secabecs

La cova presenta dues boques. La boca inferior de 2 m. d'amplada i 1,40 d'alçada i oberta al sud-est. El tram que es pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. Al terra hi havia tot de palla, com si fos el jaç d'alguna bèstia.
La boca superior té 1 m de diàmetre, i es troba a 5 metres del terra, l'entrada fa un petit vestíbul amb un esglaó de 1.5 m d'alt i 0,5m d'ample que condueix a una sala, laberíntica amb diferents nivells provocats per la caiguda de blocs del sostre.
Tot entrant a la dreta de la sala gran, n'hi ha una de més petites dimensions que és decorada amb espeleotemes.
A uns 30 m a ponent de la cova es troba l'anomenat Abric-Túnel de Secabecs, una petita foradada en el cingle, d'uns 6 m de recorregut i que serveix per accedir al cingle on es troba la cova.
Encara, i entremig de la cova i del túnel, hi ha una petita cavitat: la Gatera Penjada de Secabecs, de dimensions molt reduïdes i explorada poc temps després

L'accés es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). En el km 20,370, al poc de passar les cases de les Llambardes, hi ha un trencall a l'esquerra que per una pista condueix a la masia de Can Soler de Secabecs. Des d'aquí cal seguir el camí de Llambardes fins el coll de Cal General i seguir en direcció SE vorejant un camp de conreu i després cap al S fins arribar a la part superior del cingle que domina la vall del Foix, fins a trobar la foradada que ens permet anar a l'altra banda del cingle, on per un corriol que el voreja i uns 30 m més cap a l'E i a uns 5 m per damunt de la base es troba la boca superior, a la qual es pot accedir fent una fàcil escalada ajudats per una cadena en estat precari (reequipada amb parabolts el gener de 2020).

Les primeres notícies de les coves són donades per l'arqueòleg penedesenc Pere Giró que les va visitar durant els mesos d'abril-juny de 1959 tot fent unes primeres intervencions arqueològiques (Revista Ampurias, 1962). El setembre de 1974, en Joan Virella amb companys de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) tornen a fer treballs dins la cavitat.
El material recollit, no massa ben documentat, sembla que presenta una cronologia que va des del neolític, bronze, iber, romà, medieval i fins a finals de l'època moderna (s. XVIII).

• Dades, topografia i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat . Apunt del 29-1-2020. Dades: Pere Cantons, Josep Pastor i Jordi Perera.