Cova de Can Sadurní

Per uns graons de ciment s'accedeix a la sala principal de la cova, de forma allargada i d'uns 12 metres de llarg per 6 metres en la part més ampla, així com uns 4 metres d'alçada des del nivell original. Bona part d'aquesta cambra està ocupada per una passarel·la metàl·lica situada al nivell original i serveix de mirador de tot el tram central on s'han fet els treballs d'excavació. A la paret S es troba una escala metàl·lica que, amb pocs graons, permet arribar al fons del nivell excavat.
A la banda de ponent de la sala es desenvolupen tres curtes galeries, de sostre baix i el terra argilós amb alguns petits productes clàstics. De moment en aquest conductes no s'ha portat a terme cap excavació.

Al N de la població de Begues es troba la coneguda masia de Can Sadurní (elaboradors del cava Montau de Sadurní). Des de la part de darrere de la casa s'enfila un camí que, en uns 150 metres, ens porta a la cova.
S'obre en un extrem d'una depressió poc profunda d'uns 20 metres de diàmetre i protegida per una tanca metàl·lica perimetral. La boca, a la que es baixa per uns pocs graons de ciment, resta tancada amb una reixa de ferro amb pany i cadenat. La cova disposa d'il·luminació elèctrica.

Coneguda des de temps immemorials com s'ha constatat per les intervencions arqueològiques on s'han trobat restes des de l'epipaleolític fins a temps romans.
Durant l'Edat Mitjana era coneguda com l'Espluga. Sembla que arran del decret del dia 2 de novembre de 1841 dictat per la “Junta Suprema de vigilancia y seguridad pública de la provincia de Barcelona”, la cova va ser taponada pels carrabiners. En aquesta època possiblement ja es coneixia com a Cova de les Teixoneres, topònim que encara apareix en l'actualitat al mapa de l'ICGC.
No tornem a tenir notícia fins que N. Font i Sagué, la tarda del 24 de juny de 1897, la visita en una excursió preliminar a l'inici de les seves campanyes espeleològiques. En aquell moment ja l'esmenta com a Cova de Can Sadurní i no fa cap referència a que estigués tapada.
Cap a 1945, en Sadurní Vendrell, propietari de la finca, en fer treballs de anivellació a l'interior de la cova amb l'objectiu de dedicar-la al cultiu del xampinyó, van trobar diferents restes ceràmiques, peces de sílex, una llumenera romana, una punta de llança de bronze, ... Tots aquests materials es van dipositar en aquell moment al Museu de Vilafranca del Penedès. Les parets de la sala principal de la cova van ser pintades amb calç i actualment encara es pot observar la blancor a les parets. Sembla que el negoci del xampinyó no va ser massa reeixit.
El juliol de 1963, membres del GES – CMB visiten la cova i fan una primera topografia i una breu descripció (Speleon – XV).
A partir d'aquí la cova comença a rebre visites regularment d'excursionistes i espeleòlegs. Cap als anys 1970's es detecten algunes intervencions clandestines i és el 1978 quan s'inicia un primer projecte d'investigacions.
Entre les troballes més destacades cal esmentar quatre esquelets inhumats al seu interior i una curiosa figureta de ceràmica (l'Encantat de Begues) d'uns 6500 anys d'antiguitat. També es va fer molt de ressò la troballa d'un fragment de vas ceràmic amb restes de components de cervesa, sembla que la més antiga d'Europa.
La direcció de les excavacions arqueològiques, des de fa 35 anys, és a càrrec de Manuel Edo, Ferran Antolín i Pablo Martínez. L'entitat que organitza les excavacions és el CIPAG , equip científic pluridisciplinar, integrat per més de 60 especialistes, figuren científics i laboratoris de diverses universitats i seminaris de recerca catalans (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona, Laboratoris d’Arqueozoologia, Arqueobotànica i d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, UPC, CSIC...). Per part de la universitat de Barcelona la investigadora que coordina diferents aspectes de geoarqueologia és la Dra. Marià Mercè Bergadà.

1. Blasco, A.; Edo, M.; Villalba, Mª J. (2011).- La Cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'investigació. EDAR

2. Bergadà, MªM.; Cervelló, J.M. (2011).- «Estratigrafia, micromorfologia i paleoambient de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) des dels c. 11.000 fins als 5.000 anys BP». La cova de Can Sadurní i la Prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d’investigació.

3. Font i Sagué, N. (1897).- “Sota Terra. Preliminars per una excursió espeleològica”. Butlletí del CEC (28): 153-158. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

4. Montoriol, J. (1964).- “Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del polje de Begues (Macizo de Garraf, Barcelona)”. Speleon (XV, 1-4): 3-38. Universidad de Oviedo