Cova de Can Nadal

Cavitat artificial excavada en granit. L’entrada dona pas a una saleta de 4,20 x 2 m . Te una alçada interior màxima de 1,50 m.
Forma part d’un conjunt de tres petites cavitats que hem trobat referenciades com cova de l’Ermità, cova del Greny i cova de la Gruta.

Es troba al vessant sud del turó de Can Nadal (364 m). Per trobar-la seguirem un camí carener, que segueix una petita línia elèctrica, i que enllaça la urbanització de Can Bosc amb el lloc anomenat “Plaça de Can Pei” a la part alta de la urbanització de Can Nadal. A la part més alta del seu recorregut el camí passa pel costat d’un diposit d’aigua. En aquest punt haurem de deixar el camí i baixar un tros pel bosc del vessant sud, fins a una zona rocosa on hi ha la cova.

El conjunt de les Coves de Can Nadal va ser donat a conèixer per Carreras Candi l’any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de “tombes cristianes primitives” que amb els paral·lels citats (Olèrdola, Tavertet...) els situa a l’època carolíngia. Aquest grup d’eremitoris va ser excavat pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt l’any 1951 dirigits pel Sr. Jaume Ventura. Els resultats de les excavacions van ser publicats anys més tard per Pau Ubach dins les seves memòries.
“La cova d’en Nadal” o “del ermità” presenta una cavitat buidada a cop d’escoda que presenta les marques de la mateixa en algunes de les parets. La construcció va estar habilitada en temps modern en una barraca de vinya i va ser utilitzada molt de temps pels carboners de la zona. ….
A l’extradós de l’obertura també s’hi pot observar uns encaixos de secció quadrada per sostenir les frontisses d’una porta…
En la paret del fons, s’hi va practicar una fornícula plana amb una creu amb aspes gravada a la pedra (0’35 m.) que es podria interpretar com un oratori rupestre o altaret. En aquesta part també s’hi troben uns petits forats quadrats on encaixarien estaques de fusta per sostenir un petit sostre o armari. Aquests forats són posteriors a la creu ja que l’escapcen en un dels braços. Antigament a l’interior hi havia un banc per seure en tot el seu perímetre menys a l’entrada. Aquest banc va ser reduïda al nivell del terra l’any 1967, per engrandir l’interior per tenir més espai per dormir-hi, en dates modernes, quan s’usava de refugi pels carboners. A l’exterior de la cova s’hi troba un banc per al descans de l’eremita, també excavat a la roca, i en la roca del davant s’hi troba un plat de molí que deuria servir per la fabricació de farina per a la seva subsistència.

1. CARRERAS CANDI, Francesc: “ Primitius sepulcres cristians a Céllecs” a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. . Reproduït traduït al català per Jaume Vellvehí a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm.19 (agost 1995) pàgs. 9-10.
2. GES – CMB.(1961).-Catálogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona (I):1-95. CM Barcelonès.Barcelona.

3. GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: “Ruta per les coves dels monjos medievals de Céllecs (Vallès Oriental-El Maresme)” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm.60 (gener-febrer-març, 2002), pàg.19

4. PUIG i GIRALT, Enric: Expedició núm. 7, 8 i 9 a Céllecs: Pica del llop / Coves de Can Nadal (Agost-Octubre del 1987). Grup Yl-Ur. [Inèdit]

• CASAMAJOR, JORDI. La Cabana del Moro,

http://lacabanadelmoro.nirudia.com/15772

• Dades aportades per Toni Inglès (ERE-CEC)
• FONT, ELOI (maig 2013) http://lamiradadeloliba.blogspot.com.es/2013/05/fornots-coves-sepulcrals-i-anacoretes.html
• GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: El testimoni dels monjos eremites a Céllecs: La cova d’en Nadal (juliol 2008). http://quimgraupera.blogspot.com.es/2008/07/la-cova-den-nadal-o-del-ermit-cllecs.html