Cova de Can Figueres

L'entrada principal, mig amagada entre grans blocs, condueix a un corredor esglaonat que porta directament a la sala principal. En aquest punt i al sostre, es troba la segona boca, formada per un ressalt vertical de 3 metres, d'entrada estreta e incòmoda. La sala és un ampli vestíbul de 18 metres de llarg, amb amplades que oscil·len entre els 5 i 9 metres. En ells convergeixen tota una sèrie de galeries i xemeneies inclinades, obertes en diferents nivells. Al centre d'aquesta i per la dreta un condicionament artificial de caràcter arqueològic , per on s'accedeix a dos conductes ascendents formats per diverses xemeneies on les bases estan enllaçades a una curta galeria horitzontal.
De nou al centre de la sala, al marge esquerre, una curta galeria unida amb una xemeneia de fàcil accés, comunica amb un ampli balcó situat a 2 metres per sobre de la mateixa sala, recoberta totalment de colades. Un tercer diverticle es troba a l'extrem oposat de la gran sala, a -3 metres respecte a la superfície, on un petit corredor ascendent, ens situa davant d'una bifurcació, formada per petites saletes enllaçades a diferent nivell. La principal i de forma esglaonada, ascendeix fins a finalitzar en una sala superior amb gatera d'entrada.

Des de Begues, passant pel costat del poliesportiu, cal prendre el camí a Can Figueres (avui dia ocupada per una associació protectora d'animals). En arribar al desviament a l'esquerra que porta al mas, s'ha de seguir recte per la pista fins que aquesta es divideix en tres camins. Continuar, a peu pel de l'esquerra tot remuntant el fondo de Can Figueres fins que el camí torna a dividir-se en tres. Altre cop el corriol de l'esquerra que, en curta però forta pujada, ens deixa a la boca.
Cavitat tancada amb una sòlida porta.

Cavitat coneguda des de temps immemorial. La primera referencia bibliogràfica és de M. Faura i Sans el 1909. El 1924 fou visitada per R. Amat i Carreras. Des de l'any 2006 el CIPAG està portant a terme excavacions arqueològiques, revelant-se com una interessant cavitat sepulcral.

1. Amat i Carreras, Rafael. (1925).-'Sota el Massís de Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya 1924'. Butlletí Centre Excursionista Catalunya 35 (363-364):233-267. Barcelona.
2. Faura i Sans,M.(1909).-'Recull Espeleològich de Catalunya'. Sota Terra (I):1-26. Barcelona.
3. Lloret Prieto, Jordi.(1979).-Catálogo espeleológico del Pla d'Ardenya (Tomo I):1-106. Barcelona.
4. Montoriol, J. (1964).- “Estudio de las formas càrsticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begues (Macizo de Garraf)”. Speleon (XV): 3-38. Universidad de Oviedo.
5. Rubinat, Francesc.(2004).-Catàleg espeleològic del massís de l'Ordal (Monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.
6. SEO del CEV.(2001).- 'La Serra del Mas' Ardenya (1):6-34. SEO-CEVallirana

• Fotografies interiors extretes del web: cipag.beguesentitats.cat Autor:Josep Maria Barrés.

• Revisió de coordenades, situació i fotografies boca facilitades per A. Beguerie i M. Romero (ERE – CEC) (agost 2018)