Cova de Cala Margarida

Una àmplia boca de 7 metres i amb un sostre no gaire alt (1,50 m.), ens permet d'entrar per un conducte que porta a un ampli vestíbul. Als 16 metres, el sostre s'aixeca fins als 5 metres, alhora que el nivell de terra perd fondària. Al final d'aquesta sala trobem, a la dreta, una petita platja de còdols, mentre a l'esquerra una galeria, ja a peu sec, ens permet de guanyar, un xic acotats, mitja dotzena de metres més.

A l'entrant de la roca que hi ha just abans d'arribar a cala Margarida per la banda S.
Coordenades aproximades i sense gaire precisió.

Encara que coneguda de fa molt de temps per la gent de la zona, la primera referència espeleològica la proporcionen membres del GES – CMB que l'exploren i topografien l'agost del 1982. Posteriorment, membres de la SIS – CE Terrassa també la van explorar i topografiar l'agost del 1987. Sembla que també hi ha qui l'anomena Cova del Nero i Cova d'en Fabiano.

1. Badiella, Enric; Badiella, Xavier; Badiella, Eduard (1992).- “Les cavitats litorals del Baix Empordà. (I) de Palamós a Aiguablava”. SIS (12): 26-51 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (75): 162-187. Terrassa.

2. Espí, V. (1983).- “Nota sobre dues coves marines de la Costa Brava”. Sota Terra (4): 51. GES – Club Muntanyenc Barcelonès. Barcelona