Cova de Cal Sant
Cova d'uns 60 m. de recorregut a la Llacuna.
Cavitat
formada per un esllavissament d'estrats, fet que configura una colla
d'esquerdes. Una part d'elles són descompostes i en d'altres s'hi
han format algunes petites colades i concrecions. Un cop passada la
boca ens trobem a la galeria principal (A-B). Té una llargada d'uns
20 metres. A pocs metres de l'entrada hi ha pedra gran repenjada a la
paret i falcada amb pedres per la part de sota, que aparentment van
ser posades en temps de guerra perquè no obstruís el pas dels
emboscats que allà s'amagaven. Des de la boca d'entrada, a uns 4
metres, es troba, en un lateral del sostre, l'accés a una altra
esquerda (C-D) a uns 3 metres per sobre del terra, amb una llargada
d'uns 11 metres per uns 70 i 80 centímetres d'amplada. A 3 metres
del punt (X), hi trobem una altra galeria (E-F) de 2 metres d'alçada
per uns 6 metres de llarg i 70 centímetres d'ample. En els 3 metres
i mig s'obre un petit forat d'entre 35 i 40 centímetres que dóna
pas, actualment, al que creiem final de les esquerdes interiorment
explorades. Aquesta última (G-H) té una llargada d'uns 15 metres
per uns 40 o 50 centímetres d'ample i l'alçària, en el seu punt
més alt. És d'uns 7 metres a la banda E de l'esquerda (H). En
aquest lloc es veu una altra entrada de la cavitat, però és
inaccessible a causa de l'equilibri de les pedres. Aquesta entrada
queda a uns 7 metres de la boca principal on, des de l'exterior, es
veuen possibilitats de continuació en direcció N.
(Aquesta
descripció està feta a partir del text i topografia publicada pel
GREV, que sembla la més completa i de major precisió de les tres
existents).
- Tipo: Cova
- Municipi: Llacuna, La
- Comarca: Anoia
- Unitat: Anoia, l'
- Recorregut: 60 metres
- Desnivell: 10 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2016-12-05 10:47:08
Situació
Des
del km 25 de la carretera de Vilafranca del Penedès a la Llacuna
surt, a l'esquerra, una pista asfaltada (Camí de Pollina) que porta
a Pontons. A uns 900 metres es troba una bifurcació i s'agafa la
pista de terra de la dreta; es passa per Cal Manyo i, continuant, es
passa pel costat de Cal Salvet. Més endavant, abans del desviament
cap a Cal Sant, al costat d'uns camps, cal deixar el cotxe i
enfilar-se pel mig del bosc cap a la cota 919 de la Serra dels
Esgavellats. Abans d'arribar al pla superior ja es troben tota una
sèrie de forats impracticables, alguns dels quals comuniquen amb la
cova. La configuració del terreny i el bosc fan difícil la seva
localització.
Coordenades
aproximades i de poca precisió.
Història
Hem
trobat un curiós blog: covadecalsant.blogspot, constituït
per una única entrada i on Josep Bargalló, fill de Cal Sant,
explica com i quan es va trobar la cova. L'any 1936, en esclatar la
guerra, molta gent de la Llacuna va decidir amagar-se a la muntanya.
Les poques i petites coves de la contrada no donaven a l'abast per a
tots els emboscats; fou aleshores quan el seu pare, Joan Bargalló,
va recordar un petit forat on havia llençat una guineu. Els primers
temps hi cabia molt poca gent per la qual cosa van decidir engrandir
la continuació de la galeria d'entrada fins que van trobar un crani
humà. Explica que fins i tot van portar llits de fusta i van arribar
a dormir gairebé una vintena de persones.
Acabada
la guerra, en Josep Bargalló va acompanyar al Sr. Baqués,
elaborador de cava a Guardiola de Font-rubí i aficionat a
l'arqueologia, que durant mesos pujava cada cap de setmana a
garbellar la terra i recuperar tot el material arqueològic del seu
interior. Ells dos van fer entrega de totes les troballes al Museu de
Vilafranca, inclòs el crani que havien desenterrat els emboscats.
No
va ser fins el 1971 que, en una visita de l'ERE – CEC a l'avenc de
la Plana d'Ancosa, un masover de la zona els hi va indicar una sèrie
de forats a la zona de Cal Sant. D. Schibi i T. Nubiola els
localitzen i exploren el 8-8-1971. En un d'ells (veure Avenc de
Cal Sant) troben fauna, però a l'altre no (Cova de Cal Sant).
El maig del 1972 membres de l'ERE – CEC visiten i topografien les
dues cavitats, topografies que havien restat inèdites fins ara.
Més
tard, el 1987, membres del GREV – Biblioteca Museu Víctor Balaguer
(Vilanova i la Geltrú) fan un treball complet de la cavitat, encara
que no surt publicat fins el 1991. El 1988 també va ser objecte de
visita de membres de la SIRE – UEC Sants.
Topos
Media
Biblio
- Conesa, X.; Jansà, JMª; Ferrer, A.; Mormeneo, L. (1991).- “ Les coves de l'Hort Xic i de Cal Sant. Unes cavitats de la Serra d'Ancosa. La Llacuna” Butlletí de l'Agrupació Excursionista Talaia (gener-març): 33-39. Vilanova i la Geltrú.
- SIRE – UEC Sants (1988).- “Cova de Cal Sant. La Llacuna (Anoia)”. Excursionisme (156): 156-157. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
- Dades i topografia inèdites de l'arxiu ERE – CEC. Ampliades per l'Oleguer Escolà