Cavitat
formada per un esllavissament d'estrats, fet que configura una colla
d'esquerdes. Una part d'elles són descompostes i en d'altres s'hi
han format algunes petites colades i concrecions. Un cop passada la
boca ens trobem a la galeria principal (A-B). Té una llargada d'uns
20 metres. A pocs metres de l'entrada hi ha pedra gran repenjada a la
paret i falcada amb pedres per la part de sota, que aparentment van
ser posades en temps de guerra perquè no obstruís el pas dels
emboscats que allà s'amagaven. Des de la boca d'entrada, a uns 4
metres, es troba, en un lateral del sostre, l'accés a una altra
esquerda (C-D) a uns 3 metres per sobre del terra, amb una llargada
d'uns 11 metres per uns 70 i 80 centímetres d'amplada. A 3 metres
del punt (X), hi trobem una altra galeria (E-F) de 2 metres d'alçada
per uns 6 metres de llarg i 70 centímetres d'ample. En els 3 metres
i mig s'obre un petit forat d'entre 35 i 40 centímetres que dóna
pas, actualment, al que creiem final de les esquerdes interiorment
explorades. Aquesta última (G-H) té una llargada d'uns 15 metres
per uns 40 o 50 centímetres d'ample i l'alçària, en el seu punt
més alt. És d'uns 7 metres a la banda E de l'esquerda (H). En
aquest lloc es veu una altra entrada de la cavitat, però és
inaccessible a causa de l'equilibri de les pedres. Aquesta entrada
queda a uns 7 metres de la boca principal on, des de l'exterior, es
veuen possibilitats de continuació en direcció N.
(Aquesta
descripció està feta a partir del text i topografia publicada pel
GREV, que sembla la més completa i de major precisió de les tres
existents).
El
12-8-2017, Joan Pallisé va poder capturar per primer cop en aquesta
cavitat 9 exemplars d'aquesta espècie.
Última revisió: 2021-01-18 07:31:54
Situació
Carregant mapa...
Des
del km 25 de la carretera de Vilafranca del Penedès a la Llacuna
surt, a l'esquerra, una pista asfaltada (Camí de Pollina) que porta
a Pontons. A uns 900 metres es troba una bifurcació i s'agafa la
pista de terra de la dreta; es passa per Cal Manyo i, continuant, es
passa pel costat de Cal Salvet. Més endavant, abans del desviament
cap a Cal Sant, al costat d'uns camps, cal deixar el cotxe i
enfilar-se pel mig del bosc cap a la cota 919 de la Serra dels
Esgavellats. Abans d'arribar al pla superior ja es troben tota una
sèrie de forats impracticables, alguns dels quals comuniquen amb la
cova. La configuració del terreny i el bosc fan difícil la seva
localització.
Història
Hem
trobat un curiós blog: covadecalsant.blogspot,
constituït per una única entrada i on Josep Bargalló, fill de Cal
Sant, explica com i quan es va trobar la cova. L'any 1936, en
esclatar la guerra, molta gent de la Llacuna va decidir amagar-se a
la muntanya. Les poques i petites coves de la contrada no donaven a
l'abast per a tots els emboscats; fou aleshores quan el seu pare,
Joan Bargalló, va recordar un petit forat on havia llençat una
guineu. Els primers temps hi cabia molt poca gent per la qual cosa
van decidir engrandir la continuació de la galeria d'entrada fins
que van trobar un crani humà. Explica que fins i tot van portar
llits de fusta i van arribar a dormir gairebé una vintena de
persones.
Acabada la guerra, en Josep Bargalló va acompanyar al Sr.
Baqués, elaborador de cava a Guardiola de Font-rubí i aficionat a
l'arqueologia, que durant mesos pujava cada cap de setmana a
garbellar la terra i recuperar tot el material arqueològic del seu
interior. Ells dos van fer entrega de totes les troballes al Museu de
Vilafranca, inclòs el crani que havien desenterrat els emboscats.
No va ser fins el 1971 que, en una visita de l'ERE – CEC a
l'avenc de la Plana d'Ancosa, un masover de la zona els hi va indicar
una sèrie de forats a la zona de Cal Sant. D. Schibi i T. Nubiola
els localitzen i exploren el 8-8-1971. En un d'ells (veure Avenc
de Cal Sant) troben
fauna, però a l'altre no (Cova
de Cal Sant). El maig
del 1972 membres de l'ERE – CEC visiten i topografien les dues
cavitats, topografies que havien restat inèdites fins ara.
Més tard, el 1987, membres del GREV –
Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) fan un
treball complet de la cavitat, encara que no surt publicat fins el
1991. El 1988 també va ser objecte de visita de membres de la SIRE –
UEC Sants.
El
15-1-2017, Joan Pallisé i companys retroben la cova per a finalitats
biospeleològiques i només troben restes (èlitres) del
Troglocharinus. El 12-8-2017,
el mateix Pallisé aconsegueix recol·lectar 9 exemplars.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Conesa, X.;
Jansà, JMª; Ferrer, A.; Mormeneo, L. (1991).- “ Les coves de
l'Hort Xic i de Cal Sant. Unes cavitats de la Serra d'Ancosa. La
Llacuna” Butlletí de l'Agrupació Excursionista Talaia
(gener-març): 33-39. Vilanova i la Geltrú.
SIRE UEC Sants
(1988).- “Cova de Cal Sant. La Llacuna (Anoia)”. Excursionisme
(156): 156-157. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Dades i
topografia inèdites de l'arxiu ERE – CEC. Ampliades per l'Oleguer
Escolà
Revisió
de coordenades, dades biospeleològiques i fotografies facilitades
per Joan Pallisé Coflent (gener 2021)