Cova de Cal Sant

Cavitat formada per un esllavissament d'estrats, fet que configura una colla d'esquerdes. Una part d'elles són descompostes i en d'altres s'hi han format algunes petites colades i concrecions. Un cop passada la boca ens trobem a la galeria principal (A-B). Té una llargada d'uns 20 metres. A pocs metres de l'entrada hi ha pedra gran repenjada a la paret i falcada amb pedres per la part de sota, que aparentment van ser posades en temps de guerra perquè no obstruís el pas dels emboscats que allà s'amagaven. Des de la boca d'entrada, a uns 4 metres, es troba, en un lateral del sostre, l'accés a una altra esquerda (C-D) a uns 3 metres per sobre del terra, amb una llargada d'uns 11 metres per uns 70 i 80 centímetres d'amplada. A 3 metres del punt (X), hi trobem una altra galeria (E-F) de 2 metres d'alçada per uns 6 metres de llarg i 70 centímetres d'ample. En els 3 metres i mig s'obre un petit forat d'entre 35 i 40 centímetres que dóna pas, actualment, al que creiem final de les esquerdes interiorment explorades. Aquesta última (G-H) té una llargada d'uns 15 metres per uns 40 o 50 centímetres d'ample i l'alçària, en el seu punt més alt. És d'uns 7 metres a la banda E de l'esquerda (H). En aquest lloc es veu una altra entrada de la cavitat, però és inaccessible a causa de l'equilibri de les pedres. Aquesta entrada queda a uns 7 metres de la boca principal on, des de l'exterior, es veuen possibilitats de continuació en direcció N.
(Aquesta descripció està feta a partir del text i topografia publicada pel GREV, que sembla la més completa i de major precisió de les tres existents).

Des del km 25 de la carretera de Vilafranca del Penedès a la Llacuna surt, a l'esquerra, una pista asfaltada (Camí de Pollina) que porta a Pontons. A uns 900 metres es troba una bifurcació i s'agafa la pista de terra de la dreta; es passa per Cal Manyo i, continuant, es passa pel costat de Cal Salvet. Més endavant, abans del desviament cap a Cal Sant, al costat d'uns camps, cal deixar el cotxe i enfilar-se pel mig del bosc cap a la cota 919 de la Serra dels Esgavellats. Abans d'arribar al pla superior ja es troben tota una sèrie de forats impracticables, alguns dels quals comuniquen amb la cova. La configuració del terreny i el bosc fan difícil la seva localització.

Hem trobat un curiós blog: covadecalsant.blogspot, constituït per una única entrada i on Josep Bargalló, fill de Cal Sant, explica com i quan es va trobar la cova. L'any 1936, en esclatar la guerra, molta gent de la Llacuna va decidir amagar-se a la muntanya. Les poques i petites coves de la contrada no donaven a l'abast per a tots els emboscats; fou aleshores quan el seu pare, Joan Bargalló, va recordar un petit forat on havia llençat una guineu. Els primers temps hi cabia molt poca gent per la qual cosa van decidir engrandir la continuació de la galeria d'entrada fins que van trobar un crani humà. Explica que fins i tot van portar llits de fusta i van arribar a dormir gairebé una vintena de persones.
Acabada la guerra, en Josep Bargalló va acompanyar al Sr. Baqués, elaborador de cava a Guardiola de Font-rubí i aficionat a l'arqueologia, que durant mesos pujava cada cap de setmana a garbellar la terra i recuperar tot el material arqueològic del seu interior. Ells dos van fer entrega de totes les troballes al Museu de Vilafranca, inclòs el crani que havien desenterrat els emboscats.
No va ser fins el 1971 que, en una visita de l'ERE – CEC a l'avenc de la Plana d'Ancosa, un masover de la zona els hi va indicar una sèrie de forats a la zona de Cal Sant. D. Schibi i T. Nubiola els localitzen i exploren el 8-8-1971. En un d'ells (veure Avenc de Cal Sant) troben fauna, però a l'altre no (Cova de Cal Sant). El maig del 1972 membres de l'ERE – CEC visiten i topografien les dues cavitats, topografies que havien restat inèdites fins ara.
Més tard, el 1987, membres del GREV – Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) fan un treball complet de la cavitat, encara que no surt publicat fins el 1991. El 1988 també va ser objecte de visita de membres de la SIRE – UEC Sants.
El 15-1-2017, Joan Pallisé i companys retroben la cova per a finalitats biospeleològiques i només troben restes (èlitres) del Troglocharinus. El 12-8-2017, el mateix Pallisé aconsegueix recol·lectar 9 exemplars.

1. Conesa, X.; Jansà, JMª; Ferrer, A.; Mormeneo, L. (1991).- “ Les coves de l'Hort Xic i de Cal Sant. Unes cavitats de la Serra d'Ancosa. La Llacuna” Butlletí de l'Agrupació Excursionista Talaia (gener-març): 33-39. Vilanova i la Geltrú.
2. SIRE UEC Sants (1988).- “Cova de Cal Sant. La Llacuna (Anoia)”. Excursionisme (156): 156-157. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Dades i topografia inèdites de l'arxiu ERE – CEC. Ampliades per l'Oleguer Escolà
• Revisió de coordenades, dades biospeleològiques i fotografies facilitades per Joan Pallisé Coflent (gener 2021)