Cova de Ca l'isidret

Presenta dues boques de poca alçada, i una d'elles bipartida per un bloc; als pocs metres de l'entrada, a l'esquerra, la galeria resta curullada per blocs, però a la dreta s'uneix amb el conducte procedent de l'altra boca, formant una única galeria, de fort pendent, sòl fangós i de dimensions notables. Aquest tram principal de la galeria té uns 50 metres de longitud i a la meitat del seu recorregut, sofreix un eixamplament degut a la confluència d'un conducte ascendent que als pocs metres es fa impracticable per la poca alçada del sostre, i que possiblement sigui el tram final de la galeria taponada prop de la boca d'entrada. Des del punt final de la galeria principal, aquesta es perllonga per un conducte de dimensions molt més exigües, que després d'uns petits ressalts fangosos, fineix en un punt molt estret i curullat per sediments.

A la carretera B-400, de Guardiola de Berguedà a Saldes, entre el quilòmetre 5 i 5,500 al peu d'un cingle rocós hi trobem balmes amb restes de construccions per fer servir de corrals (balmes de Ca l'Isidret); la cova es troba a pocs metres d'aquestes balmes i un xic amagada la boca per una sèrie de blocs.
Coordenades aproximades.

Explorada L'any 1957 per membres de la SES del CE Puigmal, d'aquesta exploració només es té referència per una breu nota publicada a la revista Cordada nº 27, on la citen amb el nom de cova Lluís Dachs, un dels exploradors.
Posteriorment és explorada pel GES del CMB, els quals la citen amb el nom correcte de Cova de Ca l'Isidret, apareguen així en la relació de cavitats del mapa de l'editorial Alpina.
El 1972 la SIE del CE Àliga, realitza l'única topografia coneguda de la cavitat, la qual no es publica fins l'any 1980 en el vol.5 del Catàleg Espeleològic de Catalunya.