Cova de Ca l'isidret
Cova de 90 m. de recorregut a Vallcebre.
Presenta
dues boques de poca alçada, i una d'elles bipartida per un bloc; als
pocs metres de l'entrada, a l'esquerra, la galeria resta curullada
per blocs, però a la dreta s'uneix amb el conducte procedent de
l'altra boca, formant una única galeria, de fort pendent, sòl
fangós i de dimensions notables. Aquest tram principal de la galeria
té uns 50 metres de longitud i a la meitat del seu recorregut,
sofreix un eixamplament degut a la confluència d'un conducte
ascendent que als pocs metres es fa impracticable per la poca alçada
del sostre, i que possiblement sigui el tram final de la galeria
taponada prop de la boca d'entrada. Des del punt final de la galeria
principal, aquesta es perllonga per un conducte de dimensions molt
més exigües, que després d'uns petits ressalts fangosos, fineix en
un punt molt estret i curullat per sediments.
- Tipo: Cova
- Municipi: Vallcebre
- Comarca: Berguedà
- Unitat: Peguera - Ensija
- Recorregut: 90 metres
- Desnivell: 27 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2014-12-12 16:10:58
Situació
A
la carretera B-400, de Guardiola de Berguedà a Saldes, entre el
quilòmetre 5 i 5,500 al peu d'un cingle rocós hi trobem balmes amb
restes de construccions per fer servir de corrals (balmes de Ca
l'Isidret); la cova es troba a pocs metres d'aquestes balmes i un
xic amagada la boca per una sèrie de blocs.
Coordenades
aproximades.
Història
Explorada L'any 1957 per membres de
la SES del CE Puigmal, d'aquesta exploració només es té referència
per una breu nota publicada a la revista Cordada nº 27, on la citen
amb el nom de cova Lluís Dachs, un dels exploradors.
Posteriorment és explorada pel GES
del CMB, els quals la citen amb el nom correcte de Cova de Ca
l'Isidret, apareguen així en la relació de cavitats del mapa de
l'editorial Alpina.
El 1972 la SIE del CE Àliga,
realitza l'única topografia coneguda de la cavitat, la qual no es
publica fins l'any 1980 en el vol.5 del Catàleg Espeleològic de
Catalunya.
Topos
Media
Biblio
- AA.(1957).-”Información varia”. Cordada (27):11.
- Borràs, J; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”l'urgell, el solsonès, la segarra i el berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):113-114. Ed. Políglota. Barcelona.
- Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):116-117. ECG-FCE.