Còva de Betlan

Una única galeria de 22 metres de llargada ens porta a la zona inundada d'aquesta “mina d'aigua” excavada artificialment en llicorelles i que al seu tram final està guarnida de recobriments parietals. La secció del túnel és força constant al voltant de 1,50 per 0,90 metres.

Anant per la carretera general de Vielha a Bossòst (N-230), passat el quilòmetre 166 surt, a la dreta, el desviament cap al poblet de Betlan. Passada la primera corba es creua el barranc de Ròques Neres, on es troba aquesta cova artificial.
Coordenades aproximades.

Coneguda des de fa molt de temps per la gent de la contrada. La llegenda popular la fa l'habitat d'un personatge singular, el gegant Mandrònius, heroi de la vall per la seva lluita contra els romans (s.I, a.C).
Es tenen referències de visites d'espeleòlegs (GE Lleida, 1970; ERE-CEC, 1975), però no hi ha documentació específica fins la visita de membres del GE de Badalona el desembre del 1993.
Toponímia: Mantenim el topònim còva (amb accent) tal i com apareix als mapes de l'ICC, encara que el més correcte seria fer ús del mot aranès cauva.

Porcel, E.; García, F. (1997).- “De coves i de gegants: La Cova de Betlan (Val d'Aran)”. Cavernes (24): 65-66. Grup d'Espeleologia de Badalona.