Cova d'en Rubí

Accedim a la boca per una mena de rasa, producte de la important fractura del terreny. La boca és de bones dimensions (4×3 m) observem restes d’una paret de pedra seca, que és evidència de que aquesta part de la cova ha servit de cleda.
Als 10 metres trobem a l'esquerra la boca d'una petita galeria penjada, que suposem que connecta amb la cova Petita d'en Rubí. A la dreta trobem una boca de 0,6×0,5 metres que dóna a un pou de -1,8 metres que ens porta a una saleta de 1×1,4 metres amb un altre pouet de -0,9 metres sense continuació aparent.
Tornem a la galeria principal i 4 metres més endavant trobem uns blocs caiguts que superarem per la dreta, aquí l'alçada de la galeria és de 4 metres. Avancem 7 metres més i trobem un r-1,7 al que segueix un r-3, que es baixa per l'esquerra amb l'ajut d'una corda fixa que penja de 2 Parabolts.
La galeria descendeix , i a l'esquerra hi ha un pou cec de -1,5 metres. L'alçada del sostre aquí és de 8 metres, l'amplada és d'uns 2 metres.
Pujarem 8 metres fins a trobar altre caos de blocs, continuarem 11 metres més i superarem un r+1,2 m, 4 metres més enllà hi ha un P-2,6, que per un pas no accessible dóna a la galeria inferior que descriurem més tard. 7 metres més i ens trobem sota el sostre on habitualment fan colònia els ratpenats. Més endavant veiem la llum de la boca superior a 7 metres d’alçada.
Al costat esquerre, entre la paret i els blocs un pou de 4,7 metres comunica amb la galeria inferior. La galeria principal es bifurca separada per grans blocs, si anem per la dreta als 8 metres hi ha un pouet cec de 1,2 metres. L'amplada és d'1 metre i l'alçada de 7.
Vuit metres més i trobem una petita desviació a l'esquerra, es tracta d’una fissura descendent d'uns 5 metres, no accessible per la seva estretor.
Avancem 10 metres més i la galeria es fa gatera (0,50×0,50 m), ens arrossegarem uns 7 metres, i malgrat que la continuació és força evident, no vam poder superar l'estretor.
Retrocedim uns 3 metres i observem que pujant una E-2,2 m sembla que hi ha un accés superior, però també es fa molt estret. En aquest punt hi ha alguns grafits: “M. GAS, M. BEGUER 1950, J. MONTAGUT, TORRAS, F.GAS, VIÑAS”.
Exhaurida la branca de la dreta, retrocedim a l'inici de la bifurcació i anirem a la galeria de l'esquerra, pujarem una rampa d'uns 4 metres i entrem a una galeria de 0,40 metres d’amplada i 2 d'alçada. Als 2 metres trobem un r-1,9 metres, seguim 4 metres i un forat al sostre a +0,70 metres ens porta a una petita galeria superior per la que no podrem avançar per la seva estretor. Continuant per baix als 2,50 metres trobem un pouet de -1,5 m, al front als 3 metres la galeria s’escanya. Si baixem el pouet esmentat, direcció E la galeria fineix als 7 metres, si anem direcció O acaba als 9 metres en una petita saleta.


Segons ens van comentar els amics de l'Espeleo Club Tortosa, l'estat de la cavitat és bastant deplorable degut a les massives visites de tota mena de gent. Sembla que s'han organitzat, fins i tot, caceres a la colònia de rat-penats amb carrabines d'aire comprimit i també a pedrades.

Des del barri de Remolins de Tortosa, surt una carreta asfaltada, al costat del Castell de Tenasses direcció NE cap a la Vall d'en Rubí per la Costa del Cèlio. A 1,1 km trobarem una imatge religiosa i una bifurcació de camins, anirem per l'esquerra. Al km 2,6 el camí es trifurca, agafem el del mig, que és el més fressat, baixem i creuem el barranc del Torrent. Al km 3,5 nova bifurcació, anem per la dreta durant un centenar de metres, trobem una altra bifurcació, agafem la dreta, la carretera fa estona que és de terra però també té algun tros d'asfaltat o cimentat apta per a turismes.
Arribarem a una bassa rodona i continuem per la pista 700 metres, aquest tros s'anomena camí de la cova d'en Rubí, fins la bassa del Xaco. Hi som al coll d'en Rubí. Aquí hi aparquem el vehicle.
En aquest punt trobem un plafó explicatiu i el sender senyalitzat que en uns deu minuts caminant ens portarà a la cavitat. Compte que a una corba d'aquest sender, després d'unes roques, ens hem de desviar cap a l'esquerra per un caminoi i trobarem la cova.

Coneguda des de temps immemorials. La primera cita que es fa referència és de Lucas Mallada en un article sobre la provincia de Tarragona publicat al Boletín de la Comisión del mapa geológico de España. Vol. XVI (1890) en el que es fa una descripció més o menys detallada de la cova. Aquesta nota es reproduïda posteriorment per Puig y Larraz en el seu “Cavernas y simas de España” (1896) i també per Font i Sagué en el seu “Catàlech” (1897).
De la cova d'en Rubí hi ha una llegenda molt cèlebre a Tortosa en la que explica que fa molts i molts anys, un jove alt, de nom Rufolet i vingut de terres llunyanes, va arribar a Tortosa preguntant per la princesa Rubí, la qual es trobava captiva d'una bèstia anomenada la Cucafera. Amb les indicacions rebudes va anar a trobar el cau de la bèstia. En el camí va salvar un follet, de nom Xaco, que s'estava ofegant en una bassa. Com agraïment, el follet i els seus companys van acompanyar Rufolet a la cova i van alliberar la princesa Rubí i empresonar la Cucafera. En el camí de tornada a Tortosa van trobar un gaiters, els quals van fer sonar les seves gaites en l'entrada triomfal de tota la comitiva. Una versió de la llegenda diu que els follets van marxar amb Rufolet al seu país llunyà, i una altra diu que els follets es van quedar a viure a la cova a la qual des de llavors van anomenar d'en Rubí, en honor a la princesa.
Cada any, a la festa de Corpus de Tortosa, una figura amb cos de tortuga i cap de cocodril semblant a una gàrgola (la Cucafera), precedeix acompanyada de dues figures més petites que representen les filles, la processó de Corpus a Tortosa.
Enrique Bayerri, a la seva obra “Història de Tortosa y su comarca” (1934), també en parla de la cova. Atribueix el nom de la cova a C. Despuig que el 1557 ja parlava que es tractava d'una mina de robins.
No és fins el 12 de febrer del 2016 que, membres del GE Badalona i de la SIS – CE Terrassa fan una completa visita i elaboren una documentada fitxa i topografia, que és l'única que coneixem.