Cova d'en Mollet

Actualment la majoria de les coves que integren el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, estan desdibuixades respecte a la seva forma original.
Una gran part dels seus sostres, quan no directament tota la cavitat, estan enfonsats i les zones que encara no s’han excavat resten totalment reomplertes de sediments, essencialment argiles i fragments de travertí, que amaguen les formes i la localització de les parets. La del Reclau Viver, per estar totalment excavada i per tenir un tros de sostre intacte, és la que millor ens mostra la seva morfologia original.
La cova de Mollet I, és la única de les cinc que es coneixen amb aquest nom, que té algun interès espeleològic, les altres quatre son simples abrics oberts al travertí; la cova de Mollet III probablement hauria estat la més àmplia abans de l'esfondrament de la cornisa del sostre.

A la carretera C-66 de Banyoles a Besalú, un cop passat el quilòmetre 51, a la dreta trobem un carril que en porta a la zona d'aparcament del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. Les coves de Mollet es troben una mica més al N, de la cova de l'Arbreda, situades totes cinc a l'interior d'aquest espai, al qual s'accedeix mitjançant el pagament de 6€ els adults,(dades de 2014).

En alguns textos, ens indiquen que mentre Josep M. Corominas estava excavant a la cova del Reclau Viver (Serinyà), en Baldiri Costa, arrendatari de Can Mollet, una casa propera al lloc, li va indicar la presència d'una possible cova nova, que va rebre el nom de cova de Mollet.
En altres textos se'ls assigna la descoberta a Josep Pau i a Jaume Franch l'any 1943.
Quan, a la dècada dels 70, es realitzaren nous descobriments se l'anomenà Mollet I, per tal de distingir-la de les altres coves que reberen el mateix nom. Així trobem que a la bibliografia és citada indistintament com cova de Mollet o de Mollet I.
Els primers treballs els efectuà el Dr. Josep M. Corominas el 1947, i varen ser continuats per ell mateix en 1948.
No els va reprendre fins el 1958, codirigits ara amb Eduard Ripoll i Lluís Pericot.
L'any 1972 J.M. Corominas tornà a excavar a Mollet I, així com un estret corredor o "racó", situat a l'acabament de la cova pel cantó nord. Després d'aquests treballs, va donar la seva intervenció al jaciment per acabada.
Va ser a les excavacions de 1972 quan es va trobar una molar humana. Aquesta molar, conservada amb les restes paleontològiques, va ser identificada en netejar i classificar la fauna. Desgraciadament en aquest cas es va perdre la referència de profunditat que J.M.Corominas sempre col·locava en tots els materials, i per tant no sabem el lloc exacte on va ser trobada. Aquest molar ha esdevingut la resta humana més antiga de Catalunya datada amb uns 215.000 anys.

1. Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera, F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva,l'osona, el vallès oriental i el maresme.” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):109. Ed Políglota. Barcelona.
2. Canal i Roquet, Josep; Soler i Masferrer, Narcís.(1976).-El Paleolític a les Comarques Gironines.
3. Cortada,T; Maroto,J.(1990).-”La dent humana Paleolítica de la cova de Mollet I (Serinyà)” Quaderns del centre d'estudis comarcals de Banyoles (1988-89):135-147.
4. Pinta Rodriguez, Jordi Ll de la.(1984).-”Repertori de cavitats d'interès arqueològic” Exploracions (8):19-31. EC Gràcia. Barcelona.

• Topografia. Arxiu ERE del CEC.