Història
Coneguda
des de temps remots. No és però, fins el 1973, quan es tenen les
primeres dades espeleològiques de la cavitat, a resultes d'una
visita de membres de l'ACE Mataró que també realitzen la
topografia. Aquell mateix any apareix a la relació de cavitats en el
mapa de la Garrotxa (Editorial Alpina, 1973) i el 1980, al Catàleg
Espeleològic de Catalunya s'amplien les dades i es publica la
topografia realitzada pels mataronins.
Aquesta cova
presenta una macabra història: El 27 de febrer del 1845 (el 1844
segons altres fonts), una colla d'uns dotze bandolers armats amb
trabucs van atracar, vora Tordera, la diligència que feia el
recorregut de Perpinyà a Barcelona (de Barcelona a Girona segons
altres fonts) i van segrestar tres viatgers, entre els quals hi havia
el jove Joan Massot, de Darnius, amb el propòsit de demanar un
rescat. Durant els dies que va durar la fugida pel Montseny i les
Guilleries, en direcció al Pirineu, perseguits per soldats, mossos i
el sometent, dos dels ostatges van morir en el camí. En unes de les
cartes a la mare del jove Massot exigint el rescat, van arribar a
acompanyar les orelles del noi. Després de setmanes d'un cruel
martiri, el jove va morir assassinat a la cova que ara duu el seu
nom, a prop de la creu de Principi, a Albanyà. El bandolers van
fugir a França, on van ser detinguts a Sant Llorenç de Cerdans,
jutjats a Montpeller i condemnats a treballs forçats, excepte
quatre que van ser penjats, dos a Perpinyà i dos a Ceret.