Cova d'en Joan Petit

Un llarg corredor ascendent, d'uns 16 metres de longitud, amb les parets laterals de 6 metres d'alçada, ens porta a la boca de la cavitat, força recoberta de formacions calcàries en estat de descalcificació.
La boca té 3 metres d'alt per un d'ample; aquestes dimensions van minvant a mesura que entrem, fins a trobar-nos un pas estret aixecat de terra i cobert per colades que dificulten la progressió. A aquestes dificultats s'afegeix el fet que desemboca a un gorg força profund (1 metre); una vegada traspassat aquest, molt sovint ple d'aigua,es davalla un ressalt que ens situa en una diàclasi força estreta però on ens podem posar drets.
La progressió per l'estreta diàclasi es veu alleugerida per un petit eixamplament de la planta de forma arrodonida que precedeix a una continuació cada cop més estreta. La diàclasi té 15 metres de longitud i és interrompuda en la seva part final per uns petits ponts de roca que dificulten encara més la progressió.

Cal prendre el mateix itinerari que per anar a la Cova dels Talps; quan deixem l'última pista i ens enfilem pel mig del tàlveg del torrent, caldrà enfilar-se pel costat dret, resseguint la cinglera per la seva base, fins a trobar la Cova d'en Joan Petit al final d'un llarg corredor ascendent. Ens pot servir d'orientació el saber que està gairebé davant per davant de la Cova dels Talps.

Descoberta i explorada possiblement per espeleòlegs de Sabadell cap a principis dels anys 1980. No es tenia notícia d'ella fins que membres de la SIS del CE Terrassa la van redescobrir a primers del 1986.

Badiella, X. (1990).- “La Cova dels Talps i altres cavitats de les rodalies” Exploracions (14): 47-50. EC de Gràcia. Barcelona.