Cova d'en Gispert

La boca té 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i amb una fondària màxima de l'aigua de 9 metres que anirà disminuint lentament a mesura que ens endinsem a la cavitat. Creuada la boca trobem una llarga galeria rectilínia de 100 metres que s'eixampla suaument fins als 10 metres en algun punt. El sostre s'enlaire sobtadament fins a 13 metres per anar disminuint ja cap al final de la galeria donant pas a una gran sala. Als 80 metres de recorregut trobem, a la dreta, una galeria de 16 metres amb el sostre baix i una amplada de 4 metres al principi i de 2 al final.
Tornant a la galeria principal arribem a la sala esmentada, aquesta mesura 32 metres de llarg per 13 d'ample i 15 d'alçada. Al mig de la sala hi ha uns grans blocs despresos del sostre que interrompen el pas de les barques de dimensions regulars, a partir d'aquí només és possible seguir amb l'ajut d'un bot més petit o mullant-se. La fondària de l'aigua a la sala és escassa, de 0,20 a 1 metre en alguns punts.
Al costat S hi ha una galeria de 10 metres de recorregut, força estreta i que acaba en un eixamplament on hi trobem dues platjoles. Seguint la direcció principal de la cova, la sala perd sobtadament alçada fins arribar a 1,5 metres per damunt de l'aigua, alhora s'estreny formant una galeria amb el sostre força concrecionat. Seguidament s'arriba a una saleta on hi ha una platja de còdols que dóna fi a la cavitat.

Passada la punta del Bisbe i la cala del Terme seguim cap al N fins a trobar un entrant de la costa rodejat d'altes parets, en una de les quals hi ha una característica taca ocre que la imaginació popular hi ha volgut veure un bisbe, just al seu costat es troba la Cova del Bisbe. Ben a la vora, una mica més al N, es veu perfectament per les seves dimensions la Cova d'en Gispert.
L'accés més normal, en dies de mar calmada, es fa des de Tamariu, on es poden llogar caiacs per seguir la costa fins a les coves.

Coneguda des de temps immemorials. La ressenya més antiga que coneixem és la del relat d'una visita publicada al Eco Bisbalense (1886). Després és recollida en els catàlegs antics (Puig y Larraz; Font i Sagué; Faura i Sans) però sense donar pràcticament cap dada sobre ella.
El primer document espeleològic sobre ella no arriba fins l'any 1952, fruit d'una exploració i estudi portat a terme per membres del GES – CMB l'agost d'aquell mateix any.

1. Badiella, X. (1990).- “Cavitats litorals” a: Grans cavitats de Catalunya vol.2 de Ferran Cardona. Espeleo Club de Gràcia.

2. Badiella, Enric; Badiella, Xavier; Badiella, E. (1992).- “Les cavitats litorals del Baix Empordà. (I) de Palamós a Aiguablava” SIS (12): 26-51 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (75): 162-187. Terrassa.

3. Montoriol, J. (1952).- “Estudio de una cueva de erosión marina en la Costa Brava (Begur)”. Speleon III (3-4): 191-196. Universidad de Oviedo.

• Coordenades i fotos exteriors extretes de wikiloc (autor: Davecr)

• Foto interior de Josep Castelló (Canal 324)