Cova d'en Gerret

Una boca de 12 metres d'ample i una alçada que oscil·la entre els 5 i els 2 metres, es penetra d'immediat en una gran cambra de 23 metres d'amplada màxima, per 6 d'alçada i 10 de longitud. A la paret oposada a la boca arriben tres curtes galeries i una quarta, situada a la banda esquerra de la sala, que permet penetrar, després de superar una rampa coberta per blocs, a una nova sala que té uns 35 metres de llargada, una amplada màxima de 15 metres i una alçada d'uns 9 metres. Al centre d'aquesta sala i en el seu punt més baix, es troba un petit embassament d'aigua alimentat per les múltiples filtracions provinents del sostre i de les parets, que a la vegada han originat una important litogènesi tenyida de diferents coloracions per la gran quantitat de continguts minerals que contenen les aigües.
A la part lateral esquerra d'aquesta sala es troba un pou que arriba des de la zona superior de la sala fins al nivell més baix de la mateixa, i al que es pot arribar per diferents gateres o bé directament des de la part superior de la rampa de blocs.

A l'extrem NE de la Mola de Catí. Pujant per la pista del Mascar a Mola de Catí, poc abans d'arribar al pla i vora les runes de Xocolato, de l'últim “revolt de paella” surt una pista a la dreta (pista de Xocolato segons l'ICC) que cal seguir pràcticament fins el final. Des d'aquí i cap a l'E hi ha dos torrents tributaris del barranc de Casserres, on trobaríem la Cova Terrera. Cal seguir més cap a l'E a cercar una petita carena i seguir-la cap al N fins arribar a la cota 1212, per sota de la qual i en el costat E es troba la cova.

Coneguda des de temps immemorials, encara que la cita espeleològica més antiga que coneixem és la de Faura i Sans en el seu Recull (1909), on consta com a Cova d'en Xarret.
El mateix dia que explora la Cova Terrera, H. Breuil també visita la Cova d'en Gerret (maig 1915).
Bayerri també en fa esment a la seva obra (1934) on la cita com a Cova Ferret, tot dient: “en forma de agujero muy largo que se pierde en las entrañas de la Tierra”.
Sabem que era coneguda per diferents excursionistes tortosins (Anguera i Cohí) que, la Setmana Santa del 1965, acompanyen a membres de la SIRE – UEC Barcelona que l'exploren i aixequen la topografia.
En algun moment també hem vist denominar-la Cova Yerret.
Han de passar 40 anys perquè membres de l'Espeleo Club Tortosa retroben la cavitat i pensen que es tracta d'una que els hi han donat notícia i que es coneix com a Cova de l'Orgui (és el mateix moment que també retroben la Cova Terrera i sense saber-ho la bategen com a Cova de l'Instint). Per fi, l'any 2010 es soluciona tot l'embolic onomàstic i queden ben definides les denominacions d'aquestes cavitats (Carlos Martínez, 2011).

1. Bayerri, E. (1934).- Historia de Tortosa y su comarca. Tomo II. 704 pp. Tortosa

2. Jeannel, R. et Racovitza, R. (1918).- “Enumeration des grottes visitées, 1913-1917 (6ª série)” Biospeologica (39):

3. Martínez, C. (2011).- “Coves de la Mola de Catí: Terrera – Orgui – Gerret” (post penjat al blog de l'Espeleo Club Tortosa)

4. SIRE – UEC (1965).- “Los puertos de Tortosa – Beseit”. Senderos (81): 147- 149. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

· Coordenades, fotografies i altres dades facilitades per l'Espeleo Club Tortosa.