Cova Culla

Gran balma d'uns 40 metres d'amplada a la boca i una alçada d'uns 8-10 metres. Al llarg de la seva amplada es desenvolupa un mur de pedra seca.
La cavitat, des del llavi exterior, profunditza uns 18 metres de longitud i el tram final és ascendents per una mena d'esglaons naturals que porten al punt més alt on es tanca la cavitat.

Al vessant N de la Serra de Cardó. L'accés més recomanable, encara que llarg, arrenca de la carretera T-301 que, al poc de sortir de Benifallet cap a Tivenys, en el km 23 hi ha una pista que per la partida de Vallenponç porta al coll de Motxo i segueix pel camí de Costumà. La cavitat es troba al peu d'un cingle situat a la capçalera del barranc de Costumà.

Coneguda des de temps remots, però no és fins la tardor de 1921 que és descoberta per Maties Pallarès en el decurs d'una prospecció pels barrancs de la zona. Tot seguit s'inicien els estudis per part de Bosch Gimpera i Colomines, descrivint dues pintures de figures humanes molt estilitzades i que cataloguen com a art rupestre.
Estudis molt posteriors (Alonso; Grimal, 1987) conclouen que aquests dibuixos no es poden considerar pertanyents a l'art rupestre, si no d'una cronologia posterior i de difícil classificació. De fet, ja ni consten a l'inventari arqueològic de la Generalitat de Catalunya.

1. Alonso, A.; Grimal, A. (1987).- “Observaciones sobre las pinturas de la cueva de Culla” Boletín de la Asociación Española de Arte Rupestre (0): 3-5

2. Bayerri, Enrique (1934).- Historia de Tortosa y su comarca. Vol. II: 702 pp. Tortosa.

3. Bosch Gimpera, P.; Colomines, J. (1921-26).- “Pintures i gravats rupestres”. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (VII): 1-26. Barcelona

• Topografia inèdita facilitada per Joan Pallarès-Personat

• Coordenades i foto extretes de Wikiloc (Autor: JJ. Piñol)