Espeleo World

Cova Colomera

Cova de 475 metres de recorregut i 78 m. de desnivell al congost de Montrebei, Sant Esteve de la Sarga.


Per tal de fer una descripció més acurada, s'ha dividit la cavitat en quatre parts: La Galeria Principal; Via Final; Via Àngels; Via Centenari.
La Galeria Principal:
La boca té una gran entrada tallada en diagonal, d'uns 35 metres d'amplada i uns 48 metres d'alçada. A la dreta del pòrtic comença una esquerda ascendent paral·lela al cingle, molt estreta, de 15 metres de recorregut i un desnivell positiu de 15,74 metres.
Comencem a pujar per un fort pendent ple de guano, provinent de la colònia de gralles que viu a les esquerdes superiors de la cova. A l'esquerra trobarem una curta galeria que surt a la cinglera; acabem de pujar fins el pla superior a +32,66 metres, autèntic rebedor de la cova, des d'ací ja veurem dues finestres de la Via Àngels. La galeria comença a ser lleugerament descendent, a més d'estar parcialment ocupada per blocs i formacions estalagmítiques aïllades; passem per sota l'enllaç inferior de la Via Àngels amb una amplada mitjana de galeria de 12 a 20 metres fins al final, i alçades que oscil·len des dels 2 fins als 20 metres; el sostre està condicionat pels cabussaments dels estrats. Al cap de 159 metres des de l'entrada i a +20 metres de desnivell, trobarem l'inici de les vies Final i Centenari. A l'esquerra trobem una petita ramificació d'11 metres, ascendent, que torna a sortir a la Galeria Principal.
Via Final:
L'accés es realitza des del final de la Galeria Principal; grimparem un ressalt de 8 metres i accedirem a una petita sala amb formacions a l'entrada, a la dreta trobarem un conducte ascendent per on arribarem al punt més alt d'aquesta branca amb +32,36 metres. Davant trobem un pou de -6,40 metres que acaba en una minúscula saleta. Una mica abans d'arribar al punt més alt haurem passat a l'esquerra una torta rampa que acaba en un pou de -6,80 metres i per una estreta esquerda baixarem al punt de màxim desnivell de +14,19 metres.
Via Àngels:
Pujarem per un petit pou-tobogan de 10 metres que ens situa al principi d'una galeria ascendent, superarem un ressalt de 3,64 metres i per una galeria fòssil anirem fins els altres accessos a la Galeria Principal, un pou de 13,90 metres i un altre de 12,10 metres. El tercer accés es troba en un sub-pis per sota de la galeria i és un pou de 6,80 metres. En aquesta via trobem formacions litogèniques en estat fòssil. El desnivell màxim és de +46,35 metres.
Via Centenari:
Comença la via amb un ressalt de 3 metres, pujarem una petita rampa normalment relliscosa i arribarem a una petita saleta amb formacions i petites ramificacions; pujarem per un pas una mica estret i accedim a una galeria ascendent de 2,50x2 metres, molt relliscosa, fins arribar al peu de dos laminadors. Agafem el de sota i després d'arrossegar-nos uns 8 metres, arribem a la sala 1952, a partir d'ací hem de remuntar els pous-colades que anirem trobant, P.8,20 metres i P.7,70 metres, tot arribant a la cota +57 metres.
Des d'ací entrarem a l'esquerda que trobem davant i anirem remuntant enmig de formacions fins arribar a una columna situada a +73,17 metres, el fus s'estreny però té força alçada; pugem per un costat al primer fus fins a +76,50 metres on queda totalment tancat. Per l'altre costat amb l'ajut de les concrecions i en oposició pugem fins a +78 metres, lloc on dos petits passos impenetrables fan que aquest punt sigui el màxim desnivell de la cavitat.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Sant Esteve de la Sarga
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Unitat: Montsec d'Ares
  • Recorregut: 475 metres
  • Desnivell: 78 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:57

Situació


Per la carretera N-230 de Lleida a Vielha, cal desviar-se a Pont de Montanyana pel la carretera C-1311, un cop creuat el pont sobre el Noguera Ribagorçana ens desviarem a la dreta per la carretera de la central, seguirem en direcció Alsamora fins trobar una desviació a la dreta que ens porta a la zona d'aparcament de l'espai natural protegit.
Una altra opció per arribar a aquest punt, és des de la carretera C-13 de Balaguer a Tremp, ens desviarem a La Guàrdia de Tremp per la carretera LV-9124 en direcció Pont de Montanyana, poc abans d'arribar-hi trobarem la desviació a l'esquerra que ens durà a la zona d'aparcament. També es pot accedir des d'Àger per la pista asfaltada que creua el Montsec d'Ares pel coll d'Ares i enllaça amb l'anterior ruta entre Sant Esteve de la Sarga i Alsamora. Des de la zona d'aparcament cal seguir el camí senyalitzat que segueix paral·lel al riu en direcció S, fins arribar al pont penjat metal.lic que creua el barranc Fondo. Cal tenir en compte que en cas d'estar l'embassament ple, aquest camí queda inundat per l'aigua, llavors cal agafar a l'aparcament el camí de l'esquerra que puja fins un collet on hi ha a la dreta les runes d'una edificació i des d'ací baixar per un camí amb fort pendent fins el pont penjat. Des del pont seguirem el camí que de seguida s'endinsa en el congost de Montrebei, quasi arribant al final ens desviarem a l'esquerra per una canal en fort pendent que ens porta fins la cova. Actualment s'ha habilitat l'accés amb cadenes i graons de ferro.
Tenim un accés alternatiu als anteriors que surt des del poble de Corçà, cal anar fins la Pertusa i seguir el camí que creua el barranc de la Pardina i puja fins al Mas de Carlets, des d'aquest en direcció N, ens endinsarem en el congost de Montrebei fins desviar-nos a la dreta per la canal que porta a la cova. Aquest darrer itinerari comporta caminar unes dues hores i mitja aproximadament, mentre que l'accés des del costat N del congost es fa en uns 45 minuts.

Història


El 1924 s'inaugura el camí del pas de Montrebei, es tracta d'un camí excavat a la roca en el vessant català del congost, aquesta obra fou realitzada per la mancomunitat de Catalunya. A l'abril d'aquell mateix any el Dr. Ricardo Zariquiey visita la cova Colomera amb finalitats biospeològiques.
El 1966 membres del GES-CMB exploren la cavitat i E. Boixadera publica la primera topografia coneguda.
El 1977 les aigües de l'embassament de Canelles arriben per primer cop al màxim de la seva capacitat, quedant el camí sota les aigües. El 1984 s'inaugura el nou camí construït per la companyia ENHER, amb les mateixes característiques de l'anterior però a un nivell superior.
Entre els anys 1996-1997 i posteriorment el 1999 J. Sandoval (SIRE-Sants / UEC), exploren les galeries superiors de la cova.
L'any 2002 es milloren els accessos tant al camí com a l'accés de la cova, instal·lant passamans, cadenes i graons en tot el recorregut.
Actualment s'hi realitzen estudis arqueològics.

Topos

topo Cova Colomeratopo Cova Colomera

Media

foto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomerafoto Cova Colomera

Biblio

  1. Boixadera, E.(1966).-”Un reconocimiento a la Cova Colomera”. Bol. Puig Castellar (3):50-52.
  2. Campos, Joan; Sandoval, Jaume.(2001).-”Cova Colomera”. Excursionisme (295):10. UE Catalunya.
  3. Cortés i Ribelles, Manuel.(1984).- El Montsec i Muntanyes Veïnes. Centre Excursionista de Lleida.
  4. Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.
  5. Faura i Sans, M.(1911).-”Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Bol. Real Soc. Esp. historia natural (11):354-376.
  6. Gàzquez i Pons, Josep Lluís (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90.GELL-CE Lleida.
  7. Oms,Xavier; Bargalló, Amèlia; López-García, Juan Manuel; Morales, Juan Ignacio; Pedro, Mireia; Solé, Àlex.(2009).-”L'arqueologia prehistòrica a la serralada del Montsec des del segle XIX fins a l'actual projecte de recerca.” Revista d'arqueologia de ponent (19):29-50. Universitat de Lleida.
  8. Sandoval, Jaume.(1998).-”Cova Colomera”. Excursionisme (268):178-182. UE Catalunya.
  9. SIE (1983).-”La Cova Colomera (Pallars Jussà)”. EspeleoSie (25):32-35. SIE-CE Àliga. Barcelona.
  10. Vega, J. de la (1981).-”Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Mediterrània (12): 1-359.
  • Diverses fotografies extretes del blog: Espeleobloc (post del 26-12-2011)