Espeleo World

Cova Cassimanya

Coveta de 18 m. de recorregut a Begues


Constituïda per una única cambra, de planta elíptica i de 13 metres en el seu eix més gran i de 5 metres en el transversal. A l'extrem NE de la sala existeix una petita volta que s'eleva fins a 5 metres d'alçada. En general es presenten poques formes reconstructives, a excepció de la zona de la volta elevada on el procés quimiolitogènic es presenta molt evolucionat.
Es tracta d'una cavitat periglacial de vorell, paral·lela al cingle i a la que es va sobreposar una acció càrstica normal. L'obertura de la boca és deguda a la degradació del cingle, el qual, al retrocedir intersectà amb la cavitat preformada.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Begues
  • Comarca: Baix Llobregat
  • Unitat: Garraf, el
  • Recorregut: 18 metres
  • Desnivell: 5 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Sortint de l'aparcament de coll Verdeguer  (sota Can Puigmoltó) pel camí de Coll Sostrell (o Sustrell), un cop s'arriba al pla de les Agulles, el camí es desvia a l'esquerra cap al cim, davalla lleugerament i a la dreta es veu una dolina. Just per la vora d'ella surt un corriol que la voreja pel seu cantó de ponent i porta fins a la cinglera. Des d'aquest punt s'ha de continuar davallant girant cap a la dreta i a pocs metres es troba la boca, al peu d'una “agulla”, i orientada cap al S. (Dades de situació, coordenades i fotos aportades per Lluís Muntan).

Història


La primera exploració espeleològica va ser portada a terme per N. Font i Sagué el 20 de juliol del 1898. En aquella primera visita ja va deixar constància del seu interès arqueològic amb la troballa de restes humans i ceràmics. Posteriorment ha estat objecte d'interessants actuacions arqueològiques.

Topos

topo Cova Cassimanya

Media

foto Cova Cassimanyafoto Cova Cassimanyafoto Cova Cassimanya

Biblio

Montoriol, J. (1964).- “Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del Polje de Begues (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon Tomo XV (1-4): 3-38. Universidad de Oviedo.