Cova Cassimanya

Constituïda per una única cambra, de planta elíptica i de 13 metres en el seu eix més gran i de 5 metres en el transversal. A l'extrem NE de la sala existeix una petita volta que s'eleva fins a 5 metres d'alçada. En general es presenten poques formes reconstructives, a excepció de la zona de la volta elevada on el procés quimiolitogènic es presenta molt evolucionat.
Es tracta d'una cavitat periglacial de vorell, paral·lela al cingle i a la que es va sobreposar una acció càrstica normal. L'obertura de la boca és deguda a la degradació del cingle, el qual, al retrocedir intersectà amb la cavitat preformada.

Sortint de l'aparcament de coll Verdeguer  (sota Can Puigmoltó) pel camí de Coll Sostrell (o Sustrell), un cop s'arriba al pla de les Agulles, el camí es desvia a l'esquerra cap al cim, davalla lleugerament i a la dreta es veu una dolina. Just per la vora d'ella surt un corriol que la voreja pel seu cantó de ponent i porta fins a la cinglera. Des d'aquest punt s'ha de continuar davallant girant cap a la dreta i a pocs metres es troba la boca, al peu d'una “agulla”, i orientada cap al S. (Dades de situació, coordenades i fotos aportades per Lluís Muntan).

La primera exploració espeleològica va ser portada a terme per N. Font i Sagué el 20 de juliol del 1898. En aquella primera visita ja va deixar constància del seu interès arqueològic amb la troballa de restes humans i ceràmics. Posteriorment ha estat objecte d'interessants actuacions arqueològiques.

Montoriol, J. (1964).- “Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del Polje de Begues (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon Tomo XV (1-4): 3-38. Universidad de Oviedo.