Cova Cambra

Una gran boca d'ensorrament (25 x 18 m.) dóna accés a les galeries d'aquesta interessant cavitat. Una cornisa descendent ens situa al fons de la depressió, coberta per grans blocs i una exuberant vegetació. Se'ns presenten dues opcions per continuar l'exploració: cap al NE i cap al SO. Seguint per la primera, en un pòrtic balmat es troba l'inici d'una galeria baixa de sostre, de secció arrodonida i que als 22 metres de recorregut desemboca sobtadament en una estança de notables dimensions (20 x 18 x 7 m.); per un ressalt relliscós s'accedeix en aquesta sala, on destaca una gran columna quasi tocant la paret d'entrada, el sòl és cobert per alguns “gours” i formacions estalagmítiques, presentant totes elles un característic color negre. A l'altre extrem d'aquesta sala, remuntant unes colades, existeix un ampli replà, farcit d'estalactites i columnes, tot minvant l'alçada del sostre. Un petit forat comunica amb una galeria descendent d'escàs recorregut i curullada per sediments, representant el punt de màxima penetració per aquest sector.
Tornant de nou a la boca d'entrada, seguirem en direcció contrària a l'anterior galeria, per endinsar-nos en un conducte de grans dimensions i amb un fort pendent ple de blocs i les parets totalment nues d'ornamentació estalactítica. Al tram final la inclinació s'estabilitza i la galeria va perdent alçada i amplada, per al poc temps convertir-se el seu recorregut bastant accidentat pels blocs. El darrer tram el sòl és pràcticament pla i cobert per sediments que taponen el conducte.
Una important desobstrucció en aquest sediments de l'extrem final va permetre accedir a una sèrie de pous i ressalts units en alguns punts per estretes gateres que es van haver de desobstruir i que arriben al punt de màxima fondària de la cova a la cota – 57.

Al bell mig de la Mola de Catí. Seguint per la pista que travessa tota aquesta mola i procedent de la zona del Mascar-Caro, cal desviar-se al primer trencall a l'esquerra que porta a la Caseta de la Mola. Des d'aquí cal seguir a peu cap a ponent i en pocs metres s'arriba a la cova.

Coneguda des de temps immemorials. Citada als antics catàlegs (Madoz, Prado, Mallada, Puig y Larraz; Font, Faura, Ferraté). Consta una visita feta abans de 1849 per un tortosí il·lustre, en Josep Maria Paulí (redactor del capítol sobre Tortosa al Diccionario geográfico de Pascual Madoz). Mallada introdueix una tal Cova Petita, tot referint-se a la galeria inclinada i posteriorment, Faura fa esment de l'avenc de la Mola de Catí, que segons ens desvetlla anys més tard en Ferraté, no és altre que aquest mateix sector de galeria inclinada. Jeannel i Racovitza recullen les visites de Breuil a la zona del Port, el qual entre d'altres cavitats visita cova Cambra el 23 de maig del 1914, tot realitzant un croquis prou precís.
Cal remarcar que tots aquests autors no coincideixen en el terme municipal on es troba la cavitat i degut a això alguns dupliquen la cita, tot fent constar dues coves Cambra en diferent municipi. Sembla que la Mola de Catí pertanyia al municipi d'Alfara de Carles, però va ser cedit a l'ajuntament de Tortosa per no haver de pagar l'impost de cinc cèntims que els tortosins exigien a tota persona que passava pel pont de barques construït sobre l'Ebre, cremat l'any 1892 mentre el pintaven. Des d'aleshores aquest magnífic racó del Port és un enclavament aïllat del municipi de Tortosa.
Qui vulgui aprofundir en la història de cova Cambra pot consultar la magnífica Historia de Tortosa (1934) (vol.2) d'Enric Bayerri.
Durant l'agost de 1934, membres del Centre Excursionista de Catalunya fan una àmplia recerca al massís del Port i entre d'altres visiten cova Cambra i realitzen un aixecament topogràfic més acurat que el de Breuil i segueixen distingint cova Cambra de la cova Petita.
Durant molts anys la cova Cambra ha estat la cavitat més visitada del Port, tant per excursionistes com per espeleòlegs.
L'any 1993, en el decurs d'un curs d'iniciació de l'Espeleo Club Tortosa i aixoplugats a l'interior de la cavitat durant un fort aiguat, escolten una important remor d'aigua en el punt de màxima fondària. Hi tornen i, després de 24 hores de desobstrucció amb un martell pneumàtic, aconsegueixen arribar a un seguit de pous, al fons dels quals s'assoleix una nova cota de màxima profunditat.

1. Andrés, O. (1966).- “Cova Cambra – Ports de Beceit” Geo y Bio Karst (9): 287-288. Barcelona.
2. EC Tortosa (1994).- “Espeleo notícies” Cul de sac (1): 4 pp. Espeleo Club Tortosa.
3. Jeannel, R. et Racovitza, E.G. (1918).- “Enumération des grottes visitées, 1913-1917, (6ª série). Biospeologica (39)
4. Porta, L. (1935).- “Excursions espeleològiques pels Ports de Tortosa” Butll. Del Centre Excursionista de Catalunya (482): 276-281; (483): 315-323. CEC – Barcelona.
5. SIE (1978).- “Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) (IV): La Mola de Catí i el Mont Caro”. EspeleoSie (21): 27-70. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• Fotografies facilitades per l'Espeleo Club de Tortosa.