Cova Bonica

La cova més emblemàtica del massís del Montsià

Es tracta d'una diàclasi a poca distancia de la superfície que ressegueix el cingle per l'interior formant una llarga galeria d'un metre aproximadament d'alçada, que s'eixampla a la part final permetent posar-se dempeus, a una amplia sala de sostre baix. Multitud de formacions, algunes encara actives formen una xarxa de galeries baixes: columnes, petites banderes, petits gours, colades, perles...
Tot i el seu costós accés, és possiblement una de les coves més malmeses de la serra, amb formacions trencades de mala manera, i plena de pintades i inscripcions de tota mena que diu molt de les mans que les han fet. Una de les coves més boniques de la serra, convertida en un espectacle bastant lamentable.
Les dades espeleomètriques són totalment aproximades, ja que no coneixem cap topografia de la cavitat. Quan F. Español la va visitar el setembre del 1964 va dir que tindria un centenar de metres, més tard, companys del GE d'Ulldecona ens van fer una nota en que calculaven que de la boca al fons la galeria tindria uns 25 metres de llarg.

Tipo: Cova
Municipi: Alcanar
Comarca: Montsià
Unitat: Montsià, el - Godall
Recorregut: 50 metres
Desnivell: 0 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Calcàries
Bio:
Coleòpters:
- Paranillochlamys urgellesi
Última revisió: 2017-02-05 07:56:30

Situació

Anant per la carretera N-340 de Sant Carles de la Ràpita cap a Alcanar, a l'alçada del km 1068,260, a la dreta hi ha una pista asfaltada que va seguint el barranc del Llop. Deixem els vehicles a l'aparcament que hi ha a la base del Pic Blanc i remuntem la pista empinada barrada per una cadena fins a una bifurcació que seguim per l'esquerra. A la propera corba pronunciada a l'esquerra ,surt per la seva dreta una sendera que comença a pujar. Passem per davant del corral del Mariquito i el sender li dóna la volta.
El sender va pujant de valent, per deixar a l'esquerra els contraforts del imponent Pic Blanc, i enfilar-se pel barranquet que queda a la seva dreta. Després d'una empinada ziga-zaga arribem a un pas molt estret, per damunt d'una llosa de roca, protegit per un cable: el Mal Pas de Rialla.
El sender no deixa de pujar fort, només en 4 Km farem un desnivell acumulat de prop de 700 metres. És sens cap mena de dubte la via més directa per assolir el sostre de la serra del Montsià: la Torreta, de 765 m.
El sender arriba a una gran esplanada a mig camí de les faixes superiors de la serra, estem a l'Ereta, on trobem la sendera de les Faixes, que recorre tota la cara marítima del Montsià, a mitja alçada. La seguim cap a l'esquerra, en direcció SO.
Aviat trobem una tartera de pedra solta que remuntem per la seva part esquerra. Seguim pujant molt fort. Gairebé al capdamunt deixem el pedregal i prenem un corriolet entre la malesa que puja cap al cingle que ens queda per damunt a la dreta. El resseguim per la seva base per trobar una figuera enganxada al cingle, a uns 2 metres per damunt de la base. L'arbre ens marca l'entrada de la Cova Bonica.

Història

La referència més antiga que coneixem la trobem a l'obra d'Enrique Bayarri: Historia de Tortosa y su comarca. Vol.II (1934). Erròniament diu que es troba al terme d'Ulldecona i que ja aleshores gaudia d'una bona fama per les belleses del seu interior que van donar-li nom. Afegeix que tindrà uns 30 metres de longitud i que consta de tres pisos desiguals on són abundants les estalactites i estalagmites.
Tenim constància d'una visita realitzada per membres de l'Agrupació Excursionista d'Amposta l'any 1957.
No és fins l'any 1964 que la cavitat comença a ser coneguda pels espeleòlegs arran d'una campanya de membres del GIE – CE Gràcia (Isidre González-Urgellès i Armand Avalo) que amb el guiatge del Sr. J. Aguilar (la Ràpita) arriben a la cova l'agost d'aquell per continuar la tasca de recol·lecció de fauna cavernícola del Montsià. El mes següent hi tornen acompanyats per Dr. Francesc Español i poden recollir 7 exemplars més d'una nova subespècie del aleshores anomenat Anillochlamys, en aquesta ocasió el Dr. Español l'estudia i el dedica al seu descobridor (González-Urgelles). Actualment conegut com Paranillochlamys urgellesi.
En els darrers anys la cova ha estat visitada en diverses ocasions per l'amic Floren Fadrique que ha tingut la sort de retrobar aquest coleòpter després de més de 40 anys del seu descobriment. Aquesta subespècie, única del Montsià, també ha estat trobada per F. Fadrique a la Cova del Tendo i restes a l'Avenc dels Castellets.

Topos

Media

Biblio

Español, F. (1965).- “Contribución al conocimiento del género Anillochlamys (Col. Catopidae)”. Eos (40): 447-454.

Dades descriptives, de situació, coordenades i fotografies extretes del blog: senderes.blogspot (de Pep Badia, la Ràpita).

Dades biospeleològiques i altres fotografies facilitades per Floren Fadrique (SIE – CEA)