Cova Bonica
La cova més emblemàtica del massís del Montsià
Es
tracta d'una diàclasi a poca distancia de la superfície que
ressegueix el cingle per l'interior formant una llarga galeria d'un
metre aproximadament d'alçada, que s'eixampla a la part final
permetent posar-se dempeus, a una amplia sala de sostre baix.
Multitud de formacions, algunes encara actives formen una xarxa de
galeries baixes: columnes, petites banderes, petits gours, colades,
perles...
Tot
i el seu costós accés, és possiblement una de les coves més
malmeses de la serra, amb formacions trencades de mala manera, i
plena de pintades i inscripcions de tota mena que diu molt de les
mans que les han fet. Una de les coves més boniques de la serra,
convertida en un espectacle bastant lamentable.
Les
dades espeleomètriques són totalment aproximades, ja que no
coneixem cap topografia de la cavitat. Quan F. Español la va visitar
el setembre del 1964 va dir que tindria un centenar de metres, més
tard, companys del GE d'Ulldecona ens van fer una nota en que
calculaven que de la boca al fons la galeria tindria uns 25 metres de
llarg.
- Tipo: Cova
- Municipi: Alcanar
- Comarca: Montsià
- Unitat: Montsià, el - Godall
- Recorregut: 50 metres
- Desnivell: 0 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Calcàries
- Bio:
Coleòpters:
- Paranillochlamys urgellesi
- Última revisió: 2017-02-05 07:56:30
Situació
Anant
per la carretera N-340 de Sant Carles de la Ràpita cap a Alcanar, a
l'alçada del km 1068,260, a la dreta hi ha una pista asfaltada que
va seguint el barranc del Llop. Deixem els vehicles a
l'aparcament que hi ha a la base del Pic Blanc i remuntem la pista
empinada barrada per una cadena fins a una bifurcació que seguim per
l'esquerra. A la propera
corba pronunciada a l'esquerra ,surt per la seva dreta una sendera
que comença a pujar. Passem per davant del corral
del Mariquito i
el sender li dóna la volta.
El
sender va pujant de valent, per deixar a l'esquerra els contraforts
del imponent Pic Blanc, i
enfilar-se pel barranquet que queda a la seva dreta. Després d'una
empinada ziga-zaga arribem a un pas molt estret, per damunt d'una
llosa de roca, protegit per un cable: el Mal
Pas de Rialla.
El
sender no deixa de pujar fort, només en 4 Km farem un desnivell
acumulat de prop de 700 metres. És sens cap mena de dubte la via més
directa per assolir el sostre de la serra del Montsià:
la Torreta,
de 765 m.
El
sender arriba a una gran esplanada a mig camí de les faixes
superiors de la serra, estem a l'Ereta,
on trobem la sendera de les Faixes, que recorre tota la cara marítima
del Montsià, a mitja alçada. La seguim cap a l'esquerra, en
direcció SO.
Aviat
trobem una tartera de pedra solta que remuntem per la seva part
esquerra. Seguim pujant molt fort. Gairebé al capdamunt deixem el
pedregal i prenem un corriolet entre la malesa que puja cap al cingle
que ens queda per damunt a la dreta. El resseguim per la seva base
per trobar una figuera enganxada al cingle, a uns 2 metres per damunt
de la base. L'arbre ens marca l'entrada de la Cova
Bonica.
Història
La
referència més antiga que coneixem la trobem a l'obra d'Enrique
Bayarri: Historia de Tortosa y su comarca. Vol.II
(1934). Erròniament diu que es troba al terme d'Ulldecona i que ja
aleshores gaudia d'una bona fama per les belleses del seu interior
que van donar-li nom. Afegeix que tindrà uns 30 metres de longitud i
que consta de tres pisos desiguals on són abundants les estalactites
i estalagmites.
Tenim
constància d'una visita realitzada per membres de l'Agrupació
Excursionista d'Amposta l'any 1957.
No
és fins l'any 1964 que la cavitat comença a ser coneguda pels
espeleòlegs arran d'una campanya de membres del GIE – CE Gràcia
(Isidre González-Urgellès i Armand Avalo) que amb el guiatge del
Sr. J. Aguilar (la Ràpita) arriben a la cova l'agost d'aquell per
continuar la tasca de recol·lecció de fauna cavernícola del
Montsià. El mes següent hi tornen acompanyats per Dr. Francesc
Español i poden recollir 7 exemplars més d'una nova subespècie del
aleshores anomenat Anillochlamys, en aquesta ocasió el Dr.
Español l'estudia i el dedica al seu descobridor
(González-Urgelles). Actualment conegut com Paranillochlamys
urgellesi.
En
els darrers anys la cova ha estat visitada en diverses
ocasions per l'amic Floren Fadrique que ha tingut la sort de retrobar
aquest coleòpter després de més de 40 anys del seu descobriment.
Aquesta subespècie, única del Montsià, també ha estat trobada per
F. Fadrique a la Cova del Tendo i restes a l'Avenc dels Castellets.
Topos
Media
Biblio
- Español, F. (1965).- “Contribución al conocimiento del género Anillochlamys (Col. Catopidae)”. Eos (40): 447-454.
- Dades descriptives, de situació, coordenades i fotografies extretes del blog: senderes.blogspot (de Pep Badia, la Ràpita).
- Dades biospeleològiques i altres fotografies facilitades per Floren Fadrique (SIE – CEA)