Cova Bonica
Petita cova de 26 m. de recorregut al Sot de l'Infern (Garraf)
Ens
trobem amb una balma de visera allargassada, l'amplada total de la
mateixa és de 17,60 metres, l'alçada arriba fins als 5,50 metres.
Aproximadament al mig d'aquesta, a 2,50 metres, trobarem dues boques, accedirem per la de l'esquerra, ja que la de la dreta queda penjada a 2,60 metres.
Progressant per l'esquerra uns tres metres, observem una colada que dóna a la sala principal a un nivell més alt. Nosaltres continuem per una galeria inferior d'un metre d’alçada per 0,50 d'amplada, no reflectida a l’antiga topografia. A la nostra dreta una petita gatera torna enrere cercant la boca d'entrada.
Tornant a la pujada de la colada, superarem un r+0,90, ja hem arribat a la planta de la sala de la cova Bonica, es tracta d'una sala relativament circular, de dimensions irregulars que van des de 3,30 a 3,80 metres. La zona per la que hem accedit està ocupada per una gran estalagmita. A la dreta, a 1,20 metres, veiem la llum de l'altra boca. Es tracta d'un estret pas de 1,30 metres d'amplada per 0,25 metres d'alçada, per on sortim a l'exterior, en una obertura d'1,90 metres d'alçada per 1,50 d'amplada. A 1,30 metres ens aboquem al ressalt (r-2,60 m) ja comentat anteriorment.
Tornant a la sala principal, ens trobem amb un sostre en forma de cúpula d'uns 10 metres d'alçada, aquest pou està unit amb un altre de paral·lel per dues finestres.
Per arribar a aquest pou paral·lel, superarem un r+1,80 per una colada ascendent que trobem direcció N. Accedim a una galeria d'uns dos metres d'amplada, que finalitza uns quatre metres més enllà.
També observem un petit habitacle penjat d'una de les parets, però sense cap continuació.
Aproximadament al mig d'aquesta, a 2,50 metres, trobarem dues boques, accedirem per la de l'esquerra, ja que la de la dreta queda penjada a 2,60 metres.
Progressant per l'esquerra uns tres metres, observem una colada que dóna a la sala principal a un nivell més alt. Nosaltres continuem per una galeria inferior d'un metre d’alçada per 0,50 d'amplada, no reflectida a l’antiga topografia. A la nostra dreta una petita gatera torna enrere cercant la boca d'entrada.
Tornant a la pujada de la colada, superarem un r+0,90, ja hem arribat a la planta de la sala de la cova Bonica, es tracta d'una sala relativament circular, de dimensions irregulars que van des de 3,30 a 3,80 metres. La zona per la que hem accedit està ocupada per una gran estalagmita. A la dreta, a 1,20 metres, veiem la llum de l'altra boca. Es tracta d'un estret pas de 1,30 metres d'amplada per 0,25 metres d'alçada, per on sortim a l'exterior, en una obertura d'1,90 metres d'alçada per 1,50 d'amplada. A 1,30 metres ens aboquem al ressalt (r-2,60 m) ja comentat anteriorment.
Tornant a la sala principal, ens trobem amb un sostre en forma de cúpula d'uns 10 metres d'alçada, aquest pou està unit amb un altre de paral·lel per dues finestres.
Per arribar a aquest pou paral·lel, superarem un r+1,80 per una colada ascendent que trobem direcció N. Accedim a una galeria d'uns dos metres d'amplada, que finalitza uns quatre metres més enllà.
També observem un petit habitacle penjat d'una de les parets, però sense cap continuació.
- Tipo: Cova
- Municipi: Gavà
- Comarca: Baix Llobregat
- Unitat: Garraf, el
- Recorregut: 26 metres
- Desnivell: 7 metres
- Granunitat: Serralada Litoral
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2016-09-21 11:10:41
Situació
Carregant mapa...
Al
peu d'un cingle situat en l'encara feréstec Sot de l'Infern, barranc
que baixa de la zona N del Pla de les Basses, i neix molt a prop de
l'avenc de la Sivinota.
Per efectuar l'accés recomanat, s'ha de demanar permís per accedir des del recinte de l'abocador d'escombraries. Haurem d'estacionar els automòbils a l'aparcament del mateix i dirigir-nos cap a la central de Biogàs, passat aquesta i en direcció a les basses de contenció dels lixiviats tòxics, haurem de girar a l'esquerra, cap a la riera, per una antiga pista. Passem aquesta per un pontet i arribem a una petita clariana, des d'aquí haurem d'ascendir, camp a través, guanyant alçada pel vessant dret del barranc de l'Infern, la cavitat es troba força amagada al final del barranc dins d'una balma.
El temps d'aproximació és variable, al no existir cap camí i estar tot el terreny força embardissat, pot ser de dues a quatre hores. A l'arribar a prop de la balma, s'ha de canviar de vessant baixant al llit del torrent i finalitzar l'ascensió per la nostra dreta.
Per efectuar l'accés recomanat, s'ha de demanar permís per accedir des del recinte de l'abocador d'escombraries. Haurem d'estacionar els automòbils a l'aparcament del mateix i dirigir-nos cap a la central de Biogàs, passat aquesta i en direcció a les basses de contenció dels lixiviats tòxics, haurem de girar a l'esquerra, cap a la riera, per una antiga pista. Passem aquesta per un pontet i arribem a una petita clariana, des d'aquí haurem d'ascendir, camp a través, guanyant alçada pel vessant dret del barranc de l'Infern, la cavitat es troba força amagada al final del barranc dins d'una balma.
El temps d'aproximació és variable, al no existir cap camí i estar tot el terreny força embardissat, pot ser de dues a quatre hores. A l'arribar a prop de la balma, s'ha de canviar de vessant baixant al llit del torrent i finalitzar l'ascensió per la nostra dreta.
Història
Coneguda des de temps immemorials i
esmentada en tots els antics catàlegs (Madoz; Puig y Larraz; Font i
Sagué).
N. Font i Sagué la va visitar el 19 de juliol del 1898 en els preliminars de les seves exploracions a la baronia d'Eramprunyà.
Molt coneguda i visitada per excursionistes i gent de la zona.
Després de molts anys sense notícies d'ella, Joaquim Guillen (ECG) la torna a localitzar i el 31 d'octubre del 2015 acompanya un nodrit grup d'espeleòlegs i paleontòlegs que actualitzen la fitxa d'aquesta petita cavitat.
En el seu interior es van trobar i estudiar restes de cercopitècids (simi macaco).
N. Font i Sagué la va visitar el 19 de juliol del 1898 en els preliminars de les seves exploracions a la baronia d'Eramprunyà.
Molt coneguda i visitada per excursionistes i gent de la zona.
Després de molts anys sense notícies d'ella, Joaquim Guillen (ECG) la torna a localitzar i el 31 d'octubre del 2015 acompanya un nodrit grup d'espeleòlegs i paleontòlegs que actualitzen la fitxa d'aquesta petita cavitat.
En el seu interior es van trobar i estudiar restes de cercopitècids (simi macaco).
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
- Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. II. 166 pp. Barcelona.
- Crusafont, M.; Golpe-Posse, Jmª (1984).- “Nuevo hallazgo de macaco en Cova Bonica (Gavà)”. Acta Geológica Hispánica, 19(1):29-32. Universitat de Barcelona.
- Delson, E. (1971).- “Estudio preliminar de unos restos de simios pliocénicos procedentes de Cova Bonica (Gavà)”. Acta Geológica Hispánica, 6(2): 54-57. Universitat de Barcelona.
- Font i Sagué, N. (1899).- “Sota Terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Aramprunyà” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (57): 233-252 / (58): 257-280. Barcelona.
- Montoriol, J. (1954).- “La hidrología kárstica del Pla de les Basses y sus relaciones con la de otras zonas del macizo de Garraf (Barcelona)” Speleon. T. V (1-2): 55-104. Universidad de Oviedo.
- Actualització de dades, revisió coordenades, topografia i fotografies extretes del blog: espeleoblog.blogspot (Apunt del 11-1-2016). Autor fitxa: Enric Porcel (GEB). Fotografies: Joaquim Guillén (ECG)
Copyright © Espeleoworld 2023.