Interessant cova de 150 m. de recorregut a la Vall d'Aran
Ampli
pòrtic d'entrada amb una galeria principal de notables dimensions.
Al poc d'entrar, a la dreta, surt una galeria subdividida en vàries
cambres per diferents trams d'envà que les separa.
A
mitja galeria principal surt a l'esquerra una galeria estreta d'uns
15 metres de llargada que acaba per estretor. Seguint fins al final
de la galeria principal, apareix una galeria de sostre baix per on
flueix un petit curs hídric que després d'un curt recorregut per
una galeria descendent, desapareix entre blocs; aquesta galeria
descendent encara continua uns metres més fins arribar entre
sediments, al punt de màxima fondària de la cova.
Al
costat de la galeria per on surt l'aigua, s'origina un conducte en
rampa ascendent, d'uns 10 metres de longitud, que acaba en una
estreta xemeneia que puja fins a gairebé 10 metres de desnivell per
damunt la boca d'entrada.
Desnivell
total 21,2 m. (- 11,4; + 9,8).
Uns
50 metres per damunt la cova es troba una dolina-embut d'uns 15
metres de profunditat, lloc on es perd el curs d'aigua que ve de
l'estany, el qual torna a sortir a l'exterior per unes surgències
situades uns 30 metres sota la cova.
Tipo: Cova
Municipi: Vielha e Mijaran
Comarca: Val d'Aran
Unitat: Val d'Aran
Recorregut: 150 metres
Desnivell: 21 metres
Granunitat: Pirineu Axial
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Carregant mapa...
L'accés
més còmode es realitza per la pista que s'inicia a uns 500 metres a
l'esquerra (accés a la incineradora) un cop s'ha sortit de la boca
Nord del túnel de Vielha. Aquesta pista passa per damunt del túnel
i poc després de passar el barranc del Port cal prendre el trencall
a la dreta que porta fins la Cabana deth Pontet. Aquí la vall
s'eixampla i un camí s'enfila cap al barranc del Port, que no s'ha
de creuar i s'ha de seguir amunt pel barranc de Font Freda (Hònt
Hereda), des d'on és visible la boca de la cova.
Coordenades
aproximades.
Història
Localitzada per membres de la SIRE –
UEC Sants l'agost de 1982 que no la visiten fins la primavera de
1983, aleshores com a membres de la SIE-CEA, època en que la boca es
trobava tapada per una gran quantitat de neu.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Guarro,
J. (1986).- “Exploracions a la Val d'Aran” EspeleoSie
(28): 12-18. SIE del CE Àliga. Barcelona.