Espeleo World

Caus del Guitard

Important surgència temporal a la Serra de l'Obac


La boca, enlairada del terra un metre i mig, té una forma allargassada horitzontalment, amb uns 40 centímetres d'alçada i 1,5 metres d'amplada. Segueix una galeria d'uns 8 metres de longitud on al final hi ha un pou d'uns 3 metres de fondària que abans de la seva desobstrucció estava taponat per blocs i sediments. El fons és recobert per sorra molt fina i dóna pas a una galeria sifonant d'uns 3 metres de llargada (Punt final del 1974).
Després d'una important desobstrucció es pot superar aquest pas i penetrar en una curta galeria (laminador) que porta a una saleta i en la part alta d'aquesta s'inicia una estretíssima diàclasi d'uns 16 metres de llarg i que acaba en un ressalt de poc més de 2 metres. En el seu fons s'inicia una galeria molt més ampla però que al cap d'uns 9 metres baixa sobtadament el sostre per poc després recuperar l'alçada durant uns 25 metres més, fins que connecta amb una diàclasi desfonada i estreta per la que cal avançar a “ramonage” fins a trobar un pouet de 4 metres que permet baixar a la zona més fonda de la diàclasi. La galeria gira cap a l'esquerra i a través d'un pas curt en fort pendent, de 50 centímetres d'ample, s'arriba a l'extrem més allunyat de la boca: una galeria d'uns 10 metres d'alt per un 70 centímetres d'alçada que s'eixampla força per la part de dalt, on uns blocs encastats i recoberts pel fang originen una falsa galeria superior.
Si tornem al fons del pou, el passadís davalla ràpidament i després de baixar dos ressalts de 2 i 1 metre, s'arriba al punt de màxima fondària, on es va trobar el sòl ocupat per aigua i on es va observar una possible continuació, però que va quedar inexplorada.
Totes les galeries internes estan recobertes per gran quantitat de fang i les exploracions portades a terme (1980-1986) sempre s'ha trobat una quantitat molt important de guilla (CO2) i això amb l'afegit de l'estretor de molts conductes, fa molt perillosa l'exploració.
Els Caus del Guitard és una font temporal que només raja en èpoques de fortes pluges. Vora seu i possiblement amb una relació directa existeixen altres fenòmens, impenetrables, coneguts com: els Cauets i els Bullidors.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Terrassa
  • Comarca: Vallès Occidental
  • Unitat: Obac, Serra de l'
  • Recorregut: 83 metres
  • Desnivell: 23 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2015-04-04 11:21:50

Situació


Per sota del quilòmetre 7 de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars. Una mica abans, a l'esquerra, hi ha un vial que porta a la urbanització els Caus. A uns 280 metres de l'inici d'aquest vial, a la dreta i a l'altra banda de la riera de Gaià, es troba la cavitat. L'indret està prou indicat amb cartells explicatius i un mirador.

Història


Els Caus del Guitard (Guitart fins fa pocs anys) és un fenomen conegut des de temps immemorials. La primera cita escrita (1890) és un treball sobre petrografia de Sant Llorenç del Munt i la segona, poc després (1984) en un treball sobre flora del Vallès. Font i Sagué l'inclou en el seu Catàlech (1897) en l'apartat de fenòmens hidrològics i ja des d'aleshores es cita en totes les obres de caire científic i guies excursionistes de la Serra de l'Obac.
Tenim constància de visites per part del GES – CMB des de l'any 1951, però malgrat això, no és fins el període 1970-76 que el GE Badalona porta a terme una campanya a tota la zona de surgències de l'Obac i són els que, després de molts treballs de desobstrucció, poden buidar el pouet que segueix a la curta galeria d'entrada. Paral·lelament, i sense tenir notícies uns dels altres, la SIS – CE Terrassa van estar treballant a la mateixa zona i les mateixes cavitat. Ambdós van publicar sengles treballs sobre les fonts de l'Obac.
Poc temps després, la gent de la SIS segueixen desobstruint el pas inferior i un membre del GES Terrassa que els acompanya pot forçar el pas i arribar a la saleta, tres dies més tard també passen els de la SIS.
A finals de maig del 1980, el membre del GES (J.A. Pérez) hi torna, i en solitari pot forçar la diàclasi i arribar al primer ressalt. Al dia següent tot el GES – CMT s'hi bolca, acaben de netejar a fons la primera gatera per poder passar la majoria de membres i durant tot aquell any fan diferents entrades fins arribar al final fins ara conegut. En algun moment van haver de fer servir bombones d'aire comprimit a causa de l'elevat grau de CO2 present en tota la zona interior de la cavitat.
L'any 1981, en Xavier Badiella en solitari va poder penetrar fins a mitja cova, però va haver d'abandonar per manca d'oxigen. El 1982 els Caus van rajar i quatre anys més tard, el 12 de setembre del 1986, tot suposant que les condicions de ventilació haurien millorat en tan de temps, els germans Xavier i Enric Badiella (SIS) ho van intentar de nou, podent arribar al final conegut. Aquesta exploració no va acabar en desgràcia de pur miracle, una dramàtica sortida de l'interior que en Xavi Badiella (1986) va fer un relat publicat a l'Arxiu del Centre.
No tenim notícies de cap exploració més, clar que no és una cavitat que inviti gaire a penetrar.

Topos

Media

Biblio

  1. Anglès, Marc; Monterde, Eva (2004).- “Dinàmica càrstica a la vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac”. Actes del 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 135-144. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  1. Anglès, Marc; Monterde, Eva (2007).- “Les surgències del vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (113): 199-212. Terrassa.
  1. Badiella, X. (1986).- “Els Caus del Guitart”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (47-48): 1167-1169. Terrassa.
  1. Cardona, F.; Miret, F.; Salvador, F. (1979).- “Las surgencias del 'Torrent de la Saiola' (Serra de l'Obac)”. Cavernas (21): 3-43. Grup d'Espeleologia de Badalona.
  1. Cuadrat, A.; Claverí, J; Moreno, P.; Martínez, M.; Navarro, J.; Gutiérrez, J. i Pérez, J.A. (1982).- “Contribució al coneixement de l'aparell càrstic dels Caus del Guitart”. Butlletí GES (3): 6-10. GES del Club Muntanyenc de Terrassa.
  1. Freixes, A.; Monterde, M.; Cervelló, J Mª (1983).- “El paleocarst i el carst actual de les serres de Sant Llorenç del Munt de l'Obac. El carst experimental de Rellinars”. 57 pp. Espeleo Club de la Unió Excursionista de Sabadell.
  1. Vives, Salvador (1978).- “Les fonts intermitents de la Serra de l'Obac”. SIS (6): 12-26/Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (16): 580-594. Terrassa
  • Fotografies extretes del blog: trailsantllorenc (de Lluís R. Hernández, de Matadepera), i de Geocaching.