La
boca és molt irregular. S'obre en forma d'avenc que cau sobre una
planta inclinada. Després hi ha un ressalt de 2 metres que dóna a
la galeria principal paral·lela al cingle i d'uns 20 metres de
llargada.
A
mitja galeria hi ha una gran finestra que forma una mena de sala
lateral abocada al cingle en forta baixada.
La
cavitat acaba en un colze i una saleta de reduïdes dimensions, on es
poden observar petites formacions estalactítiques i crostes
parietals.
Des
del coll d'Eres cal anar fins el collet del Llor i des d'aquí
enfilar la Carena dels Emprius que cal seguir fins a un centenar
escàs de metres abans del Queixal Corcat, al vessant de llevant, una
mica per sota del llom de la carena, molt a prop del cingle i al
costat de l'inici d'una canal boscosa.
Coordenades
aproximades.
Cavitat esmentada als mapes de l'Editorial Alpina des dels anys 1960. El GES del CMB fa una breu descripció al seu catàleg de Sant Llorenç. El 1978 és visitada per membres del GES del Club Muntanyenc de Terrassa que fan una ressenya més àmplia i topografia.
Copyright © Espeleoworld 2022.