Cau dels Emboscats

La boca és molt irregular. S'obre en forma d'avenc que cau sobre una planta inclinada. Després hi ha un ressalt de 2 metres que dóna a la galeria principal paral·lela al cingle i d'uns 20 metres de llargada.
A mitja galeria hi ha una gran finestra que forma una mena de sala lateral abocada al cingle en forta baixada.
La cavitat acaba en un colze i una saleta de reduïdes dimensions, on es poden observar petites formacions estalactítiques i crostes parietals.

Des del coll d'Eres cal anar fins el collet del Llor i des d'aquí enfilar la Carena dels Emprius que cal seguir fins a un centenar escàs de metres abans del Queixal Corcat, al vessant de llevant, una mica per sota del llom de la carena, molt a prop del cingle i al costat de l'inici d'una canal boscosa.
Coordenades aproximades.

Cavitat esmentada als mapes de l'Editorial Alpina des dels anys 1960. El GES del CMB fa una breu descripció al seu catàleg de Sant Llorenç. El 1978 és visitada per membres del GES del Club Muntanyenc de Terrassa que fan una ressenya més àmplia i topografia.

1. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. GES-CMT (1979).- “Nota sobre dues cavitats de St. Llorenç” Butlletí del GES del CMT (2). GES – Club Muntanyenc de Terrassa.