La
boca es presenta com una esquerda a la roca que porta a una galeria
estreta, lleugerament descendent i d'uns 5 metres de llargada.
Tipo: Cova
Municipi: Torroella de Montgrí
Comarca: Baix Empordà
Unitat: Montgrí, el
Recorregut: 5 metres
Desnivell: 1 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2017-11-04 11:58:13
Situació
Carregant mapa...
Des
del camp de futbol de Torroella cal prendre el camí vell de les
Dunes i seguir-lo durant uns 800 metres fins arribar a un desviament
a l'esquerra que va a unes casetes de camp. Des d'aquí caldrà
remuntar uns 50 metres de desnivell en direcció al Montplà fins al
peu d'un petit cingle, on molt amagat es troba el cau de la Figuera.
Cal seguir amunt cap al Montplà, tot superant uns 90 metres més de
desnivell, fins arribar a un altre petit cingle on es troba el cau.
Història
Segons
explica L. Pericot, durant les seves primeres intervencions
arqueològiques al Montgrí (1925), gent de la contrada li van
comentar que cap a la segona meitat del segle XIX, un pagès anomenat
Margall i propietari d'un oliverar al vessant del Montplà, va
aprofitar una esquerda per treure terra per al conreu i dins aquesta
terra havia trobar denes de rosari.
El
30 d'agost de 1925, Pericot va localitzar el cau i van començar les
excavacions tot trobant restes d'inhumació, peces de sílex i peces
de collar, tractant-se d'una cova sepulcral del neolític final i el
calcolític. Des de fa anys el jaciment es considera exhaurit.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Arbusé,
N. (2005).- El Montgrí
pas a pas.
174 pp. Cossetània Edicions. Valls.
Borràs,
J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1982).- Catàleg Espeleològic de
Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,
l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota.
Barcelona.
Pericot,
L. (1939).- “Cuevas sepulcrales del Montgrí”. Ampurias
(1): 113-137. Barcelona.
Valles,
Jordi de (2010).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya.
Vol.4: 397 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana
d'Espeleologia.
Fotografia
extreta de wikiloc.
Autor: Santi Gavarres