Bullidor de la Llet
Surgència vauclusiana de 20 metres de fondària variable, situat a Gisclareny.
La
boca penjada en el cingle, dóna accés a un pou de forma allargada de 7
metres de fondària, la base està formada per una sala de 9X4 metres,
espaiosa i coberta de blocs (resultat de la desobstrucció inferior), en
el punt més baix trobem un bloc que origina un ressalt de -3 metres, la
base del qual es troba obstruïda per blocs de tamany mitjà, entre mig
d'ells es poden sondejar uns 8 metres més, fins un sonor nivell
d'aigua, que podria tractar-se d'un sifó.
Observacions:
Cavitat d'exploració perillosa, a l'interior es troben autèntics dics
de contenció de blocs en precari equilibri, situats en la planta de la
sala superior. Els blocs del final del pou estan apuntalats entre ells.
A més la cavitat es pot inundar en qüestió de segons, mentre que per
superar l'estretor de la sortida es requereixen alguns minuts.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Gisclareny
- Comarca: Berguedà
- Unitat: Cadí - Moixeró
- Recorregut: 31 metres
- Desnivell: 20 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2016-11-22 11:48:02
Situació
Des de la casa de colònies de la Font Nostra, surt un marcat sender que es dirigeix al refugi de Sant Jordi i al Coll de Pendís, a l'entrada del congost dels Empedrats, cal travessar a l'altra banda del torrent on hi trobarem un poc marcat corriol que remuntant ens durà fins la base d'un petit cingle proper. La cavitat visible des de lluny, es troba en aquest cingle a uns 6 metres del sòl.
Història
La
cavitat havia estat visitada pel GEB el 1965. A finals de 1988,
després d'un llarg període d'inactivitat de la cavitat, la SIES va procedir a
eixamplar la boca per mitjans artificials, realitzant una llarga i
feixuga desobstrucció a la base del pou. Les pluges caigudes a finals
d'aquell any van aturar els treballs de desobstrucció.
Fins l'octubre de 1988 el desnivell penetrable era de -13 metres, els 8
metres restans fins a -20 metres eren el resultat del sondeig fins al
suposat sifó, desconeixem si des de llavors algú s'aventurat novament
en la seva exploració.
Topos
Media
Biblio
- SIES (1992).- “El S.I.E.S. en la Sierra del Cadí” Espeleología SIES (1): 9-33. SIES-CCR l'Avenç. Esplugues de Llobregat.
- Asensio Vela, Antonio.(1997).-”Exploracions a la Serra del Cadí.(Recull preliminar dels treballs efectuats de 1982 a 1992”. Cavernes (24):61-64. GE Badalona.
- Canela, R. (1965).- “El Bastareny hipotético”. Cavernes (5): 157-159. GE de Badalona.
- Coordenades i fotos facilitades per Alfred Montserrat (ERE del CEC).