Bullidor de la Llet
Surgència vauclusiana de 20 metres de fondària variable a Gisclareny, amb un pou de 7 metres, una sala de 9X4 metres i un ressalt de -3 metres que duu a un possible sifó.
EspeleoWorld
Bullidor de la Llet
Surgència vauclusiana de 20 metres de fondària variable a Gisclareny, amb un pou de 7 metres, una sala de 9X4 metres i un ressalt de -3 metres que duu a un possible sifó.
Gisclareny · Berguedà
Recorregut: 31 m · Desnivell: 20 m
Fitxa actualitzada
https://espeleoworld.com/c/bullidor-de-la-llet
La informació pot canviar. Comprova sempre les coordenades, l'accés, la meteorologia i les condicions de la cavitat abans de sortir.
Surgència vauclusiana de 20 metres de fondària variable a Gisclareny, amb un pou de 7 metres, una sala de 9X4 metres i un ressalt de -3 metres que duu a un possible sifó.
Topogràfics
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Fotos
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Descripció
Morfologia
La boca penjada en el cingle dóna accés a un pou de forma allargada de 7 metres de fondària. La base està formada per una sala de 9X4 metres, espaiosa i coberta de blocs (resultat de la desobstrucció inferior). En el punt més baix trobem un bloc que origina un ressalt de -3 metres, la base del qual es troba obstruïda per blocs de tamany mitjà; entre mig d'ells es poden sondejar uns 8 metres més.
Hidrologia
Entre els blocs es pot sondejar uns 8 metres més, fins un sonor nivell d'aigua, que podria tractar-se d'un sifó.
Altres detalls
Observacions: Cavitat d'exploració perillosa; a l'interior es troben autèntics dics de contenció de blocs en precari equilibri, situats en la planta de la sala superior. Els blocs del final del pou estan apuntalats entre ells. A més, la cavitat es pot inundar en qüestió de segons, mentre que per superar l'estretor de la sortida es requereixen alguns minuts.
Història
La cavitat havia estat visitada pel GEB el 1965. A finals de 1988, després d'un llarg període d'inactivitat de la cavitat, la SIES va procedir a eixamplar la boca per mitjans artificials, realitzant una llarga i feixuga desobstrucció a la base del pou. Les pluges caigudes a finals d'aquell any van aturar els treballs de desobstrucció.
Fins l'octubre de 1988 el desnivell penetrable era de -13 metres; els 8 metres restants fins a -20 metres eren el resultat del sondeig fins al suposat sifó. Desconeixem si des de llavors algú s'ha aventurat novament en la seva exploració.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
SIES (1992).-'El S.I.E.S. en la Sierra del Cadí'. Espeleología SIES (1): 9-33. SIES-CCR l'Avenç. Esplugues de Llobregat.
Asensio Vela, Antonio.(1997).-'Exploracions a la Serra del Cadí'. (Recull preliminar dels treballs efectuats de 1982 a 1992'. Cavernes (24):61-64. GE Badalona.
Canela, R. (1965).-'El Bastareny hipotético'. Cavernes (5): 157-159. GE de Badalona.
Valles, Jordi de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. E C Gràcia/FCE.
Coordenades i fotos facilitades per Alfred Montserrat (ERE del CEC).
Cavitats properes
Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/