Bufador Nº3 de Beví

Es pot accedir a la cavitat per cinc boques. La més gran de totes s'obre a l'extrem NE de la cavitat, aquesta dóna accés a una gran galeria descendent. Tot just entrar i a l'esquerra, en una petita sala lateral, trobem un pou que comunica amb una galeria inferior, per la qual accedim a una sala d'on surten tres galeries de 5, 8 i 9 metres respectivament.
Al final de la gran galeria descendent per la que hem entrat, trobem tres noves continuacions. Una d'elles, després de remuntar cinc metres, comunica amb l'exterior per la boca nº 2. La segona contibuació, tot just a sota de l'anterior, comunica amb una sala on s'obren les tres boques restants (3, 4 i 5). En aquesta sala i sota de les boques 3 i 4, s'obre un petit laminador que comunica amb el Bufador nº 8 de Beví.

Des de la carretera C17 en direcció a Puigcerdà entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l'esquerra per la carretera BV-5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaés". Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que està en prou bon estat per poder-la fer amb un turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. arribarem al coll de Beví, abans d'arribar al coll trobarem una pista a l'esquerra, cal seguir-la deixant a l'esquerra les desviacions del Beví Gros i més endavant la del Beví Xic, més endavant la pista gira cap el N, en aquest tram trobarem indicadors que ens duran cap a l'entrada de la gran escletxa on es troben els bufadors.
Aquesta cavitat està situada entre l'esquerda principal i el braç lateral N.
Coordenades aproximades.

Les primeres cites de visites a alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb finalitats biospeleològiques.
L'any 1965 el Grup Espeleològic Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent.
Posteriorment l'ERE del CEC entre els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista Espeleòleg nº 34-35.
Durant el 1979 el Centre Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera), això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats.
L'equip d'EspeleoÍndex hem cregut més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més complet. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (4).

1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”el ripollès la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Escolà Boada,Oleguer; Inglès Alcon, Antoni; Martinez Rius, Albert.(1983).-”Bufadors de Babí”. Espèleòleg (34-35):223-243. ERE-CE Catalunya.
3. GE Terra i Mar.(1968).-”Grup d'espeleologia Terra i Mar -Sabadell-” Espeleòleg (7):239-241. ERE.CE Catalunya.
4. Valles, Jordi de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (4):1-397. EC Gràcia – FCE.