Bora Major

Traspassada la petita boca i un curt passadís, per un pas estret s'accedeix a una primera sala; en un dels seus extrem s'obre un conducte en pendent amb una columna al bell mig, que comunica amb la sala de majors dimensions de la cavitat. A l'extrem inferior d'aquesta sala i per un curt ressalt vertical, s'arriba a una petita cambra que és punt final de la cova.

Al vessant S de la muntanya de Santa Magdalena i a la vora d'un torrent. Des de Terrades cal seguir la carretera cap a Sant Llorenç de la Muga i uns 400 metres després de l'encreuament de la carretera que porta a Boadella d'Empordà, s'ha de pujar directament cap al cim de Santa Magdalena, trobant la cavitat a mitja alçada. Difícil de localitzar.
Coordenades aproximades.

Des del Diccionario geográfico de Pascual Madoz (1850) es citen dues cavitats a la zona de Terrades i que també són recollides per C. del Prado, Puig y Larraz, Font i Sagué i Faura i Sans. Es tracta de la Cova de Santa Magdalena i la Cova dels Encantats. Mai hem tingut dades concretes sobre elles, encara que potser alguna de les dues podria ser la Bora Major.
De fet, la primera notícia que tenim de la cavitat és del Dr. Ricardo Zariquiey (pare) que a l'agost del 1917 i acompanyat pels Srs. Guimjoan i Rosés, fan una primera visita reconeguda a la recerca de fauna subterrània. El setembre del 1923 torna a ser visitada pel seu fill, Ricardo Zariquiey Álvarez acompanyat pel Sr. Bofill i amb les mateixes finalitats. Cal dir que tots ells l'anomenen amb la forma incorrecta,Vora Major. Al llarg dels anys són moltes les visites realitzades per diferents biospeleòlegs i també per molts curiosos.
Però no es tenen dades completes de la cavitat fins que el gener del 1972 és explorada per espeleòlegs empordanesos (S. Delclós et al.) que fan una primera topografia i l'anomenen Cova de la Moneda Falsa, que sembla és com la coneixen a Sant Llorenç de la Muga, on els hi donen la informació.
Durant la primavera del 1973, el biospeleòleg Àngel Lagar junt amb companys de la SIRE – UEC Gràcia, fan una sèrie d'exploracions per la zona i exploren i topografien la Bora Major, recuperant així el nom que havia donat el Dr. Zariquiey.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera,F. (1980).-Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 4: el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. 296 pp. Ed.Políglota. Barcelona.
2. Delclós, S. (1972).- “Cuevas y simas del Alt Empordà”. Comunicaciones del II Simposium Metodologia Espeleológica – Topografía. SIE – CEA i Escola Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
3. Escolà, O.; Bellés, X. (1984).- “Distribució geogràfica dels Speonomus del subgènere Parvospeonomus (Col. Catopidae Bathysciinae) al vessant meridional dels Pirineus. Actes de la III Sessió conjunta d'entomologia: 19-28. ICHN – SCL. Mataró
4. Español, F. (1946).-”La Zariquieya troglodytes Jeann.” Graellsia 4 (4): 89-97
5. Español, F. (1956).- “Los Bathysciinae catalanes (col. Catopidae)”.Actes du II Congrés International d'Etudes Pyrénéens, T.3 (2):109-123. Luchon – Pau, 1954.
6. Lagar, A.; Salvadó, M.; Sabater, J.; Torrella, J. (1973).- “Cavidades de Terrades (Alt Empordà, Girona)”. Senderos (176): 19-25. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Dades Biospeleològiques facilitades per Floren Fadrique.