Bòfia del Port del Comte

Gran boca de 20 x 6 metres precedida per un embut incipient. Llavi superior (SE) 5 metres més alt que el NO.
Rampa de 3 metres des del llavi inferior i pou de 12,5 metres fins al cim d'un con d'enderrocs cobert amb un característic dipòsit de neu i gel. Aquesta sala es va eixamplant progressivament, des de 8 metres que té a l'extrem NO (on existeix una petita prolongació estructurada sobre una diàclasi) fins a 19 metres a l'extrem SE.
El gel i la neu, àdhuc a l'octubre, assoleixen un gruix considerable, i recobreixen un con d'enderrocs d'origen clàstic que ocupa la projecció de la boca sobre la planta. Alguns anys, sembla que la neu acumulada pot arribar fins a pocs metres del llavi inferior.
L'alçada de la sala, a la part que hi ha sostre, és d'uns 15 metres. En aquesta part hi ha dues xemeneies habitades per gralles que han originat un parell de cons de guano.
A l'extrem S i per una curta rampa ascendent al darrera un gran bloc, s'arriba a la boca d'una cavitat de sòl ocupat per blocs de mida regular que condueix, per una gatera del seu fons, a una altra saleta de 7 x 2,5 x 15 metres. En alguna època de l'any en aquest punt poden formar-se algunes estalactites i estalagmites de gel, poc desenvolupades.
La Bòfia és una cavitat, la boca de la qual es va obrir per enfonsament de la volta subjacent, primitivament tancada. Les dues saletes laterals són formes “fusiformes” de considerable desenvolupament en alçada, a l'igual que les dues xemeneies del sostre, que també representen punts d'infiltració posteriors a la gènesi de la sala principal.

A ponent de l'estació d'esquí de Port del Comte i a la capçalera de la Rasa de la Bòfia. Per la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Coll de Nargó (LV-401), en arribar a Coll de Jou cal prendre la pista que puja cap a Prat de Bacies i el refugi de la Bòfia, continuar la pista cap al coll de Tancalaporta i passat aquest la pista gira cap al S i poc abans d'entrar a les instal·lacions de l'estació d'esquí, a uns 20 metres a l'esquerra de la pista es troba el gran esvoranc.

Coneguda des de temps immemorials. Esmentada als antics catàlegs (Madoz, Puig y Larraz, Font i Sagué, Faura i Sans,...).
Pou de glaç natural que era explotat per la gent de la contrada durant segles. Tenim constància d'exploracions per part de membres de l'ERE-CEC el març de 1956 i del GES-CMB el març de 1961. No és fins el 31 d'octubre de 1966, durant les darreres campanyes de l'Operació Solsonès, membres de l'ERE-CEC fan una completa exploració i estudi de la cavitat. En aquella època encara existien dos trams d'escales de 6 metres (construïdes amb troncs de pi per la gent dels xalets del Prat de Bacies), que permetien baixar al fons des del llavi inferior.

1. Escolà, O. (1974).- “Solsonès I: Plataformes superiors d'erosió. Port del Comte”. Espeleòleg (19): 1029-1035. ERE-CEC. Barcelona.

• Altres fotos extretes del blog: Espeleobloc (post del 3-10-2011)