Bòfia del Port del Comte

Coma i la Pedra, La • Solsonès65m30m

Característiques

Tipus: Avenc
Municipi: Coma i la Pedra, La
Comarca: Solsonès
Unitat: Port del Comte, el
Recorregut: 65 metres
Desnivell: 30 metres
Gran unitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Última revisió: 2012-11-17

Situació

A
ponent de l'estació d'esquí de Port del Comte i a la capçalera de
la Rasa de la Bòfia. Per la carretera de Sant Llorenç de Morunys a
Coll de Nargó (LV-401), en arribar a Coll de Jou cal prendre la
pista que puja cap a Prat de Bacies i el refugi de la Bòfia,
continuar la pista cap al coll de Tancalaporta i passat aquest la
pista gira cap al S i poc abans d'entrar a les instal·lacions de
l'estació d'esquí, a uns 20 metres a l'esquerra de la pista es
troba el gran esvoranc.

Gran
boca de 20 x 6 metres precedida per un embut incipient. Llavi
superior (SE) 5 metres més alt que el NO.

Rampa
de 3 metres des del llavi inferior i pou de 12,5 metres fins al cim
d'un con d'enderrocs cobert amb un característic dipòsit de neu i
gel. Aquesta sala es va eixamplant progressivament, des de 8 metres
que té a l'extrem NO (on existeix una petita prolongació
estructurada sobre una diàclasi) fins a 19 metres a l'extrem SE.

El
gel i la neu, àdhuc a l'octubre, assoleixen un gruix considerable, i
recobreixen un con d'enderrocs d'origen clàstic que ocupa la
projecció de la boca sobre la planta. Alguns anys, sembla que la neu
acumulada pot arribar fins a pocs metres del llavi inferior.

L'alçada
de la sala, a la part que hi ha sostre, és d'uns 15 metres. En
aquesta part hi ha dues xemeneies habitades per gralles que han
originat un parell de cons de guano.

A
l'extrem S i per una curta rampa ascendent al darrera un gran bloc,
s'arriba a la boca d'una cavitat de sòl ocupat per blocs de mida
regular que condueix, per una gatera del seu fons, a una altra saleta
de 7 x 2,5 x 15 metres. En alguna època de l'any en aquest punt
poden formar-se algunes estalactites i estalagmites de gel, poc
desenvolupades.

La
Bòfia és una cavitat, la boca de la qual es va obrir per
enfonsament de la volta subjacent, primitivament tancada. Les dues
saletes laterals són formes “fusiformes” de considerable
desenvolupament en alçada, a l'igual que les dues xemeneies del
sostre, que també representen punts d'infiltració posteriors a la
gènesi de la sala principal.

Història

Coneguda des de temps immemorials.
Esmentada als antics catàlegs (Madoz, Puig y Larraz, Font i Sagué,
Faura i Sans,...).

Pou de glaç natural que era
explotat per la gent de la contrada durant segles. Tenim constància
d'exploracions per part de membres de l'ERE-CEC el març de 1956 i
del GES-CMB el març de 1961. No és fins el 31 d'octubre de 1966,
durant les darreres campanyes de l'Operació Solsonès, membres de
l'ERE-CEC fan una completa exploració i estudi de la cavitat. En
aquella època encara existien dos trams d'escales de 6 metres
(construïdes amb troncs de pi per la gent dels xalets del Prat de
Bacies), que permetien baixar al fons des del llavi inferior.