Espeleo World

Bòfia de les Cinglades

Interessant cavitat de 39 m. de desnivell a la Serra d'Ensija (el Berguedà)


La boca principal (boca 1) és de grans dimensions, fàcil de reconèixer a la fotografia aèria. Dóna pas a un pou d'11 metres que ens situa a la part alta d'una gram rampa de blocs que ocupa tot el terra d'una sala de 36 x 14 metres, força alta de sostre. La sala roman suaument il·luminada per les dimensions de les boques.
L'accés per la segona boca, en forma de canyó, s'inicia per una rampa herbosa que finalitza davant d'un ressalt vertical. Després d'un altre tram de rampa i un segon ressalt, aquest inclinat, arribem a la sala principal.
A la paret oposada i ben amunt, hi ha la tercera boca, que surt penjada al bell mig del cingle.
Desnivell total: 39 m. (- 34; + 5)

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Vallcebre
  • Comarca: Berguedà
  • Unitat: Peguera - Ensija
  • Recorregut: 68 metres
  • Desnivell: 39 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:57

Situació


Al sector oriental de la Serra d'Ensija. El pic del Serrat Voltor continua cap a orient per una carena que presenta unes línies de cingles pel seu vessant meridional, coneguts per les Cinglades. La cavitat (boca 1) es troba al vessant N, però tan sols a 12 metres de la línia de carena, del cingle i del límit de terme municipal. Les boques 2 i 3 es trobarien al terme municipal de Fígols.
L'accés es fa des de Fígols, deixant el cotxe a l'aparcament de l'aflorament de petjades de dinosaures (Parc paleontològic de Fumanya). Aquí prendrem el camí que puja a l'Era del Pei i continuarem el camí fins a uns prats, on l'abandonarem per anar a buscar de manera decidida la carena de la serra. Una vegada dalt seguirem la carena cap a ponent fins arribar a l'indret on es troba la cavitat.

Història


Malgrat ser una cavitat coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada, no apareix als catàlegs antics. Les primeres cites corresponen a Cèsar August Torras on a la seva obra El Pirineu Català, volum del Berguedà (1905), fa una descripció prou acurada de la cavitat. Posteriorment va sortint esmentada a diferents guies excursionistes.
Membres de la SIE – CEA la visiten l'octubre del 1979 i fan una primera topografia que sortirà al Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 5, 1980).
El 2008 és visitada per membres del GE Badalona i EC Gràcia tot fent una acurada fitxa de la cavitat.
Sospitem que la cavitat esmentada per Faura al seu Recull Espeleològic (1909) com a Bòfia de la Ginebreda, pogués ser la mateixa que la Bòfia de les Cinglades. Encara que el 1980, a la zona de Fumanya, uns pastors van comentar a membres de la SIE, que la Bòfia de la Ginebreda era una balma situada a la Baga de Vallcebre, restant però, molts dubtes al respecte.

Topos

topo Bòfia de les Cingladestopo Bòfia de les Cinglades

Media

foto Bòfia de les Cingladesfoto Bòfia de les Cingladesfoto Bòfia de les Cinglades

Biblio

  1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol5):1-233. Ed. Políglota. Barcelona.
  2. Valles, J. de (2009).- “Berguedà, Cerdanya, Garrotxa i Ripollès” Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol.3: 381 pp. EC de Gràcia – Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona
  • Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del dia 2-2-2011. Autors: FX. Samarra, F. Cardona i J. Cuenca)