Espeleo World

Bòfia de la Valldan

Conjunt de dues cavitats de 20 metres de fondària a la Valldan (Odèn).


La Bòfia consta principalment de dues galeries que comuniquen amb l'exterior a través d'estretes i diverses «xemeneies». Aquestes però no arriben a comunicar-se físicament.
Galeria A. S'hi accedeix per una figuera situada a la boca del pou de 2-3 m, seguida d'una rampa i terres, és una galeria de sòl planer d'uns 2 m d'amplada i 8 m de llargada que acaba estrenyent-se. La seva profunditat màxima respecte a l’exterior és de 12 m. El terra de la galeria és un pedruscall artificial i comunica, a través dels pous impracticables, amb la galeria B.
Galeria B. Per accedir-hi cal cercar una petita boca circular que es troba a uns 80 m a l'est de la Bòfia. Aquesta, que fa 0,75 m de diàmetre, és l'únic accés a la galeria. Es tracta d’un accés artificial arranjat per un antic “cercador d'or”, que aprofita una esquerda natural. Cal baixar per una rampa estreta i ondulada de 8 metres de profunditat, arranjada al capdavall amb graons i delimitada per una paret d'obra de pedra seca. En aquest punt, s'arriba a la boca d’un pou de 3 m de profunditat. Per salvar el desnivell el “cercador d'or” construí una escala rudimentària de troncs i disposà una biga travessera, estampada amb formigó al sostre, amb acoblament d'una corriola. Actualment l'escala està podrida i la corriola desapareguda. Salvat el pou, s’endinsa vers l'O amb una amplada de 2 a 4 m i una alçada de 4 a 5 m. Hi veurem de nou uns panys de paret de fins a 4 m d'alçada, fets de pedres menudes i mitjanes perfectament verticals i disposades. Aquesta galeria segueix aprofundint en davallada suau i després d'uns 50 m s'enfila decididament a través d'una escala artificial ondulant i amb graons amb pedruscall petit, fins a situar-se a uns 4 m dessota de la galeria A. Son uns 30 m de pujada flanquejada parcialment a l´esquerra per un altre pany de paret de pedra seca, amb reforç de formigó en algun punt, i a la dreta per un tarter anàrquic i natural darrera del qual segueixen diversos corredors.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Odèn
  • Comarca: Solsonès
  • Unitat: Solsonès
  • Recorregut: 100 metres
  • Desnivell: 20 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-11-29 07:41:26

Situació


Des d’Oliana cal agafar la carretera que va a la Valldan (Odèn). Abans d’arribar al poble, per la dreta s’inicia una pista que porta a Cambrils (Indicador que diu Serraseca). Quan la pista encara el vessant sud, cal avançar fins a una vella pista visible a l’esquerra. (hi ha un pal amb un senyal groc. GR-1). S’ha de pujar fins a un petit coll (Coll de Barrer) per on passa l’antic camí d’Oliana a Cambrils.
Per l’esquerra s’abandona el camí principal i es segueix un desdibuixat corriol que penetra en un bosc. Pujant en diagonal, i amb l’ajuda del GPS, es troben les cavitats.
Al mapa de l'ICC apareix situat per la zona un Forat de la Figuera, que molt possiblement sigui la Boca A de la bòfia d'on surt una figuera.

Història


Aquesta cavitat de la Valldan, malgrat no ser citada fins a les darreries de la dècada dels 70 del passat segle, sembla ser que a la zona ja es coneixia des de temps immemorials, i fou objectiu d'estrafolaris “buscadors d'or”.
Com que les sorpreses no venen mai soles, en aquest cas no seria pas una excepció.
A mitja galeria i en un racó del sòl del passadís, hi ha uns tres troncs de pi travessers corcats, dissimulats amb cobertura de llosetes fines. En obrir-ho es va trobar un escampall de sacs de ciment, ampolles buides de diversos licors, alguns envasos de medicaments, llaunes de tota mena, unes graelles rovellades, fragments d’espelmes, un repugnant llum de carbur, diverses eines, algunes recolzades contra la paret, en posició de descans (dues aixades, dues pales, un pic, galledes, dos garbells, tenalles, un martell, un paletí, filferro, una senalla, i sacs de sorra...)
El "santuari", ben camuflat i a uns 20 m de profunditat, és una sala de 5x4 m que dóna a dues galeries cegues, en el terra de les quals s'hi aprecien els cops de les eines del "miner".
Fa una colla d’anys, pel cap baix més de 30, un “cistellaire” se li presentava cada dissabte a l'historiador Ramon Planes, de Solsona, amb una cistella d'aquelles grans d'anar al mercat, en el cul de la qual camuflava tota mena de ceràmiques i altres objectes per vendre, que eren segons ell, les escorraines o deixalles d'antics cercadors d'or. A partir d'un dia que se li va preguntar d'on treia tot aquell bé de Déu i que els ho ensenyés, que ho pagarien bé, mai més no varen saber res d'ell.

Topos

topo Bòfia de la Valldan

Media

foto Bòfia de la Valldanfoto Bòfia de la Valldan

Biblio

  1. Codina, Salvador.(2002).-”La Bòfia de la Valldan”. Corriol (124):10-11. CE Solsonès.
  2. Guerrero, Lluís; Castany,Josep; Ramoneda, Marta.(1992-1993).- “La Bòfia de la Valldan (Odèn-Solsonès), i el neolític antic del Pre-pirineu lleidatà” Ilerda (50-fascicle 2):61-94. Institut d'Estudis Ilerdencs.
  3. Maya, Jose Luís.(1977). Lérida Prehistórica. Ed. Dialagro. ISBN 84-7234-036-8.
  4. Pinta Rodríguez, Jordi Ll. de la (1986).”Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la provincia de Lleida”. Exploracions (10):11-26. EC Gràcia.
  • Coordenades, fotografies i altres dades facilitades per Alfred Montserrat (ERE - CEC)