Bauma del Corneta

La boca, espectacular, de 22 m d'amplada per 14 m d'alçada, dóna pas a una cambra amb una planta de forma més o menys trapezoïdal i de 22 m de fondària. La secció va minvant a mesura que ens endinsem. Al fons, la cavitat continua per la dreta fins arribar a la saleta terminal, cosa que ens permet afegir un recorregut d'onze metres més (total, 33 m). A la paret del fons hi ha una cisterna –més aviat un petit toll protegit per uns murs de pedra– que recull l'aigua dels minsos degotalls i regalims de la paret que es produeixen després de les pluges.

Des d'Oix sortirem en direcció a Beget a buscar la pista que ressegueix la riera d'Oix direcció a la vall d'Hormoier. La seguirem fins just creuar el pont Trencat, lloc on surt per la dreta un corriol que ens ha de conduir a la Mare de Déu d'Escales. Per arribar-hi tenim dos camins: el que podem dir “normal”, que creua la riera d'Escales per la palanca “Agafa’t de l'asa” i el que va seguint el curs de la riera. Si prenem aquest segon, passarem pel davant de la tuta d'Escales, que queda just a la dreta del camí (coordenades 463796 – 4681656 – 348), i més endavant creuarem la riera per un gual (si baixa crescuda, ens haurem de mullar els peus). Arribats a la Mare de Déu d’Escales, continuarem pel camí ascendent que, amb algunes marrades, ens situa a la casa del Maranyó i, d'aquí, continuarem en forta pujada fins arribar al coll de la Bassa, un dels pocs plans herbats que hi ha per aquestes contrades (bones panoràmiques!!). Poc després del coll, el corriol comença a davallar tot fent ziga-zagues per un terreny pedregós. L'haurem d'abandonar just a un marcat revolt a l'esquerra (un amuntegament de pedres ens indica el lloc). La balma es troba tan sols a 20 m del revolt, però encara ens queda un obstacle a superar: una desgrimpada que – tot i no ser complicada – requereix certa atenció ja que es fa pel damunt d'una timba. Les restes d'un mur fet amb pedra seca ens indica que en altre temps hi havia un caminet, avui ensorrat.
Tot plegat, una bona caminada d'entre 2 i 3 hores.

Coneguda des de temps remots. Es diu que el seu nom prové d'un soldat liberal (corneta per a més precisió) que va morir en aquesta cavitat després d'una topada amb les forces carlines. Sembla més aviat una llegenda que un fet contrastat.
Membres de la SIE-CEA la localitzen el juliol de 1970, però no donen cap dada. A l'edició de 1973 del mapa Garrotxa de l'Editorial Alpina apareix esmentada però també sense dades, igual que als catàlegs espeleològics posteriors.
No és fins el juliol de 2019 que Ferran Cardona (ECM Barcelonès) la visita i fa un acurat treball de catalogació.