Bauma de Taleixà

Constituïda per un pou de parets inclinades i d'uns 16 metres de desnivell, el qual incideix lateralment sobre una sala de regulars dimensions. La part central d'aquesta cambra és el punt de màxim desnivell i més endavant segueix per un con d'enderrocs en sentit ascendent i situat a l'extrem oposat del punt de penetració.
De característiques molt similars al proper Avenc de Can Vilà i possiblement amb una certa relació entre ambdues cavitats.
La diàclasi generatriu fou afectada per l'acció de les aigües procedents de la boca i potser també d'una cúpula situada a la volta de la sala; la litogènesi és molt localitzada i un procés clàstic remodelà la sala final fins l'estat actual.

Des de l'extrem NO del poble de Terrades i al costat dret de la carretera, surt una pista que va cap una sèrie de camps de conreu i granja tot voltant-los i arriba fins a la casa de les Avalls. Poc abans d'aquesta casa, a la dreta surt una pista secundària que segueix paral·lela al torrent de les Avalls. Si es segueix un centenar de metres, a la dreta deixarem l'avenc de Can Vilà i si seguim uns 270 metres més pel camí, al seu costat es troba l'avenc.

Seguint les seves investigacions a la zona de Terrades i intentant trobar algun exemplar més de la preuada Zariquieya troglodytes (només existia un exemplar de la Bauma de Bruguer), el Dr. Ricardo Zariquiey Álvarez és informat de l'existència d'un avenc que al poble coneixen com a Bauma de Taleixà. Davant la presència del pou d'entrada, el Dr. Zariquiey fa construir una escala de corda a Arenys de Mar i l'envia a Terrades, a casa del Sr. Vilanova, que era el seu guia en les seves excursions i com que ell patia d'un extraordinari vertigen que l'impedia superar el més mínim pouet, en Vilanova va baixar l'avenc a primers de setembre del 1924 i unes quantes vegades més posteriorment, fruit de les quals va aconseguir la captura de quatre exemplars de Zariquieya. Era tal l'interès per aquest caràbid que, cap a 1932 o 1933, M. René de la Borde va anar expressament a Terrades i acompanyat pel Sr. Vilanova va baixar l'avenc on va poder fer la captura de dos exemplars més.
No cal dir que totes les generacions de biospeleòlegs catalans, des del Dr. F. Español fins els més joves, han passat per la Bauma de Taleixà i les altres cavitats de Terrades.
Actualitzem la fitxa tot incloent una altra topografia realitzada pel company Oleguer Escolà l'any 1975, que hem retrobat a l'arxiu ERE – CEC i que havia restat inèdita fins ara. L'única diferència amb les altres és que aquesta li atorga un parell de metres més de profunditat.


Toponímia: Mantenim la toponímia original de bauma, en lloc de balma i avenc que s'han fet servir per anomenar aquesta cavitat. Creiem que a la Catalunya vella és el més corrent, així com a la Catalunya nova el normal és balma.
Com en aquest cas, bauma no es refereix al que normalment coneixem com un abric, aquest mot es troba molt estès per bona part d'Europa amb múltiples variants: bame, baume, balme, barme, beaume, baumo,... especialment a la zona d'influència occitana, però també a d'altres. A Suïssa s'arriba a fer servir tant per designar coves com avencs i les variants arriben fins el Tirol.
Els interessats en el tema podeu consultar: BIGOT, Jean-Yves (2000).- Vocabulaire français et dialectal des cavités et phénomènes karstiques”. 184 pp. Spéléo-Club de Paris.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera,F. (1980).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 4: el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. 296 pp. Ed.Políglota. Barcelona.

2. Escolà, O.; Bellés, X. (1984).- “Distribució geogràfica dels Speonomus del subgènere Parvospeonomus (Col. Catopidae Bathysciinae) al vessant meridional dels Pirineus. Actes de la III Sessió conjunta d'entomologia: 19-28. ICHN – SCL. Mataró

3. Español, F. (1946).-”La Zariquieya troglodytes Jeann.” Graellsia 4 (4): 89-97

4. Español, F. (1956).- “Los Bathysciinae catalanes (col. Catopidae)”. Actes du II Congrés International d'Etudes Pyrénéens, T.3 (2):109-123. Luchon – Pau, 1954.

5. Lagar, A.; Salvadó, M.; Sabater, J.; Torrella, J. (1973).- “Cavidades de Terrades (Alt Empordà, Girona)”. Senderos (176): 19-25. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

6. Pallarès, J. (1979).- “Nota sobre la influència de la presència humana en la climàtica d'una cavitat”. Gours (6): 9-12. GEFOMA. Foment Martinenc. Barcelona.

• Coordenades i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (apunt del 15-8-2011)