Balmes dels Segarra

Està tant entapissat d'esbarzers, heura i cirerers podrits, que és podria dir, que no s'hi pot entrar. Dóna la sensació de ruïna perillosa, perquè les parets no s'aguanten soles i la mateixa roca s'erosiona ràpidament obrint-se esquerdes i tombant-se cap un costat.
Està dividida en dos balmes. La més oriental es troba més enlairada i estructurada amb tres parets que han caigut, sota la roca, amb un forn al mig, encara conservat. El terra està ple de rocs de les parets, bigues de fusta, algunes cremades i deixalles diverses. La més occidental separada uns 5 metres, és més profunda i baixa, encara conserva els llits de fusta i una quadra pels animals, el terra és ple de xerri.
Per la banda més oriental de la balma més enlairada, s'està infiltrant una esllavissada de fang que baixa d'una rasa lateral amb el perill d'arrasar-ho tot.

Anant per la carretera LV-4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys, a l'alçada del quilòmetre 20,725 ens desviarem a la dreta en direcció a Montcalb, després de passar Sisquer, seguirem durant 1,7 quilòmetres, en aquest punt deixarem la carretera i seguirem a l'esquerra per una pista que passa per can Jou i per la Perera, després de recórrer 4,350 quilòmetres des de la carretera arribarem a la resclosa del petit embassament del Xut.
Riu avall, seguint el camí pel costat del riu, uns 500 metres aproximadament, coincidint amb un caminet, per l'esquerra, abandonat, que puja pel mig del bosc en direcció est, el camí es converteix en corriol i passa entre antics camps de conreu, actualment abandonats, fins a sota unes roques on trobarem la balma dels Segarra.
Coordenades sense gaire precisió.

Coneguda de temps immemorial, els darrers habitants la van abandonar a principis de la dècada de 1960.

1. Borràs, J; Miñarro, JM; Talavera, F.(1980).-”l'urgell, el solsonès, la segarra i el berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):159. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Codina, Salvador.(2000).-”Balma dels Segarra de Montcalb”. Corriol (134):10-11. Centre Excursionista del Solsonès.
3. Valles, Jordi de. (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell” Catàleg Espeleològic de Catalunya (2):358-359. EC Gràcia/FCE.

• Dades extretes del blog de Jordi de Valles, post del dia 8-10-2015 (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es).