Skip to main content
Balmes del Cingle de Lord

Balmes del Cingle de Lord

Conjunt de petites coves i balmes sota el santuari de Lord, format per 8 cavitats que aprofiten un mateix pla d'estratificació.

Sant Llorenç de Morunys • Solsonès 15m

Conjunt de petites coves i balmes sota el santuari de Lord, format per 8 cavitats que aprofiten un mateix pla d'estratificació.

Característiques

Situació

El conjunt es troba sota el santuari de Lord. Des de l'aparcament situat al peu del santuari de Lord, seguirem per la pista forestal de l'esquerra on d'entrada hi trobem una porta reixada que cal passar; aquesta segueix en direcció a la masia de Solord. Deixarem aquest camí en el primer revolt a l'esquerra, per anar a buscar a la dreta un antic corriol que anava a la casa esmentada anteriorment, situat a sota mateix del revolt. Baixarem uns 10 metres de talús i seguirem baixant en lleuger pendent per un corriol força conservat fins arribar a un encreuament; deixarem el de l'esquerra i seguirem pel de la dreta que puja en ziga-zagues cap a la Mola de Lord. Al tercer revolt trobarem un indicador; seguirem el camí de l'esquerra que remunta fins la feixa on es troben les balmes, passant per un mirador natural situat sobre un gran esperó en forma de trona.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Cingle de Lord, Balmes del

    Altitud: 1017 m

    42.112761, 1.588051
    UTM 31T (ETRS89) 383271 4663260
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Balmes del Cingle de Lord - Foto, Sant Llorenç de Morunys, SolsonèsVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 5

Descripció

Morfologia

Es tracta d'un conjunt de petites coves i balmes que estan gairebé a tocar unes de les altres però independents entre si, aprofitant la majoria d'elles un mateix pla d'estratificació. Aquest conjunt el formen 8 cavitats: Balma de la Guaita, Cova del Verger, Cova de la Font, Balmes del Verger, Balma de l'Amagatall, Balma de les Cabres, Balma de l'Esquerda de Lord i Balma del Rebost. La indicació de les coordenades correspon a la Balma de la Guaita, que és la primera que trobem anant pel camí que discorre per la feixa o rua on es troben les coves. La indicació del recorregut correspon a la més llarga d'elles, essent aquesta la Balma del Rebost.

Balma de la Guaita: Es tracta de dues cambres unides pel mig, la més meridional de 5X5X1,5 metres, i la més septentrional de 5X7X2 metres, en lleuger pendent. El recorregut total és de 13 metres.

Cova del Verger: Una petita boca de mig per mig metre continua en gatera fins a fer-se impenetrable. Té un recorregut de 10 metres.

Cova de la Font: A la boca de 0,30X0,40 metres hi trobem un gorg exterior; la cambra fa 9X3X0,4 metres.

Balmes del Verger: Quatre boques. La de més a l'esquerra és la de més capacitat i amb el terra més pla, té una longitud de 15 metres i 10 metres d'amplada màxima, amb una boca de 7X3 metres. La segona és bastant semblant a la primera però amb menys capacitat; es pot veure d'una a l'altra, però el pas és impracticable; la boca està mig tapada per blocs caiguts i pedres que fan la funció de porta natural. La tercera es comunica amb la segona per un pas molt baix de 0,50 metres d'alçada; té una fondària de 9 metres per 6 d'ample i una alçada mitjana d'un metre. La quarta es comunica amb la tercera per dos llocs diferents d'uns 24 centímetres d'alçada respectivament; disposa de dues boques, l'encarada al S amida 3X1 metres i l'encarada a l'E té 6X1 metre; la planta de la cambra és quasi quadrada (9X9 m) amb una alçada mitjana de 0,40 metres.

Balma de l'Amagatall: Petita balma de 5X3X0,40 metres que serveix d'amagatall.

Balma de les Cabres: Cap a l'esquerra, disposa d'una llarga i baixa cambra de 9X2X0,5 metres. Darrera els boixos hi ha una petita cambra quasi tapada per les formacions litogèniques.

Balma de l'Esquerda de Lord: Té forma tetraèdrica de 5X5 metres de planta. Al peu de la base, a la dreta, trobarem una petita entrada d'1,5X0,5 metres que dóna accés a una cambra de 7X5 metres amb una alçada de 0,80 metres.

Balma del Rebost: Està formada per una única cambra de 15X9 metres, amb una alçada mitjana de mig metre, essent l'alçada de la boca d'un metre.

Espeleotemes

Hi ha petites formacions litogèniques a la Cova del Verger. A la Balma de les Cabres, darrera els boixos hi ha una petita cambra quasi tapada per les formacions litogèniques. La cambra de la Balma de l'Esquerda de Lord és plena de formacions litogèniques. Al mig de la cambra de la Balma del Rebost hi trobarem petites formacions litogèniques.

Hidrologia

La Cova de la Font té una font, normalment seca. A la boca de 0,30X0,40 metres hi trobem un gorg exterior que serveix de dipòsit per recollir l'aigua que va baixant en forma de cascada dels diferents i petits gorgs interiors de la cambra de 9X3X0,4 metres. La Balma de les Cabres té petits gorgs. La cambra de la Balma de l'Esquerda de Lord té bastants gorgs. Al mig de la cambra de la Balma del Rebost hi trobarem petits gorgs.

Progressió

Seguint la feixa o rua en direcció S, arribarem a la primera de les cavitats, que és la Balma de la Guaita; aquesta s'obre per sobre del camí i cal retornar una mica enrere per situar-nos a la boca. Des de la Balma de la Guaita tornarem al corriol que discorre per la feixa en direcció SO; als pocs metres i a la base del cingle trobarem la petita cova del Verger. Des de la Cova del Verger seguirem uns metres endavant on trobarem a la dreta la font, normalment seca. Continuarem per la feixa uns quants metres més fent un gir a la dreta, i a sobre mateix trobarem les quatre boques de les Balmes del Verger. Des de les Balmes del Verger, seguirem la paret on trobarem una petita balma d'uns 5 metres de profunditat, situada en una esquerda de la roca en forma de triangle; des d'aquí caldrà baixar a la feixa i uns metres més endavant, a la dreta, i darrera d'un gran bloc caigut trobarem la Balma de l'Amagatall. A partir de la Balma de l'Amagatall, la feixa es fa més ampla i va girant cap a l'O, però el corriol marcat amb pintura groga puja cap a la Mola de Lord per una estreta i difícil canal; en aquest punt podrem observar les balmes de l'altre costat de la canal a les parets del cingle; continuarem sense corriol planejant per la feixa, travessant amb precaució la capçalera d'una petita canal que ens acostarà al peu de la paret on trobarem la balma de les cabres. Des de la Balma de les Cabres, baixarem de nou a la feixa al costat del cingle, i seguint uns metres més fins l'indret on hi ha una gran esquerda a la paret, pujarem cap a la balma de l'Esquerda de Lord; s'hi puja per uns esglaons a la mateixa roca entre una alzina i una gran figuera. Tornarem a baixar entremig d'alzines a la feixa o rua que s'anirà estrenyent fins que passa a tocar de la paret, i més endavant segueix en rampa perillosa, que queda tapada per un monòlit format per dos grans blocs sobreposats que ens barren el pas; en el punt en que la feixa passa al costat de la paret, per sobre a uns quatre metres hi penja una sabina, on hi trobarem la Balma del Rebost; l'accés és difícil ja que s'ha de fer una petita escalada en una paret molt descomposta.

Altres detalls

Davant la primera entrada de la Balma de la Guaita hi trobem una alzina centenària. Tot el conjunt de les Balmes del Verger servia per guardar el bestiar oví, arribant a sobrepassar el centenar; encara avui hi trobem restes de xerri, que és el nom amb que es denominen els excrements produïts per aquests ramats de bestiar. La Balma de les Cabres té la paret entapissada d'heura, amb una figuera i boixos que la fan passar desapercebuda.

Història

Conegudes i utilitzades des de temps immemorials. Explorades i topografiades per Salvador Codina (CE Solsonès).

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Codina, Salvador (201801).-”Balmes del Santuari de Lord”. Corriol (120):10-11. CE Solsonès.
  2. Valles, Jordi de (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell). Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2):1-384. ECG/FCE.

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/