Balmes del Cingle de Lord
Conjunt de petites coves i balmes sota el santuari de Lord.
Es
tracta d'un conjunt de petites coves i balmes que estan gairebé a
tocar unes de les altres però independents entre si, aprofitant
la majoria d'elles un mateix pla d'estratificació. Aquest conjunt el
formen 8 cavitats, Balma de la Guaita, Cova del Verger, Cova de la
Font, Balmes del Verger, Balma de l'Amagatall, Balma de les Cabres,
Balma de l'Esquerda de Lord i Balma del Rebost. La indicació de les
coordenades correspon a la Balma de la Guaita, que és la primera que
trobem anant pel camí que discorre per la feixa o rua on és troben
les coves. La indicació del recorregut correspon a la més llarga
d'elles essent aquesta la Balma del Rebost.
Balma de la Guaita
Seguint la feixa o rua en direcció S, arribarem a la primera de les cavitats que és tracta de la Balma de la Guaita, aquesta s'obre per sobre del camí i cal retornar una mica enrere per situar-nos a la boca.
Es tracta de dues cambres unides pel mig, la més meridional de 5X5X1,5 metres, i la més septentrional de 5X7X2 metres, en lleuger pendent. Davant la primera entrada hi trobem una alzina centenària. El recorregut total és de 13 metres.
Cova del Verger
Des de la Balma de la Guaita tornarem al corriol que discorre per la feixa en direcció SO, als pocs metres i a la base del cingle trobarem la petita cova del Verger.
Una petita boca de mig per mig metre continua en gatera fins a fer-se impenetrable, hi han petites formacions litogèniques. Té un recorregut de 10 metres.
Cova de la Font
Des de la Cova del Verger seguirem uns metres endavant on trobarem a la dreta la font, normalment seca.
A la boca de 0,30X0,40 metres hi trobem un gorg exterior que serveix de dipòsit per recollir l'aigua que va baixant en forma de cascada dels diferents i petits gorgs interiors de la cambra de 9X3X0,4 metres.
Balmes del Verger
Continuarem per la feixa uns quants metres més fent un gir a la dreta, i a sobre mateix trobarem les quatre boques de les Balmes del Verger.
Mirant-la de font, començarem per la de més a l'esquerra, és tracta de la de més capacitat i amb el terra més pla, té una longitud de 15 metres i 10 metres d'amplada màxima, amb una boca de 7X3 metres. La segona és bastant semblant a la primera però amb menys capacitat, és pot veure d'una a l'altra, però el pas és impracticable. La boca està mig tapada per blocs caiguts i pedres que fan la funció de porta natural.
La tercera és comunica amb la segona per un pas molt baix de 0,50 metres d'alçada. Té una fondària de 9 metres per 6 d'ample i una alçada mitjana d'un metre.
La quarta és comunica amb la tercera per dos llocs diferents d'uns 24 centímetres d'alçada respectivament. Disposa de dues boques, la encarada al S amida 3X1 metres i l'encarada a l'E té 6X1 metre. La planta de la cambra és quasi quadrada (9X9 m) amb una alçada mitjana de 0,40 metres. Tot el conjunt de la balma servia per guardar el bestiar oví, arribant a sobrepassar el centenar, encara avui hi trobem restes de xerri, que és el nom amb que és denominen els excrements produïts per aquests ramats de bestiar.
Balma de l'Amagatall
Des de les Balmes del Verger, seguirem la paret on trobarem una petita balma d'uns 5 metres de profunditat, situada en una esquerda de la roca en forma de triangle, des d'aquí caldrà baixar a la feixa i uns metres més endavant, a la dreta, i darrera d'un gran bloc caigut trobarem la Balma de l'Amagatall, aquesta és tracta d'una petita balma de 5X3X0,40 metres que serveix d'amagatall.
Balma de les Cabres
A partir de la Balma de l'Amagatall, la feixa és fa més ampla i va girant cap a l'O, però el corriol marcat amb pintura groga puja cap a la Mola de Lord per una estreta i difícil canal. En aquest punt podrem observar les balmes de l'altre costat de la canal a les parets del cingle. Continuarem sense corriol planejant per la feixa, travessant amb precaució la capçalera d'una petita canal que ens acostarà al peu de la paret on trobarem la balma de les cabres.
La balma té la paret entapissada d'heura, amb una figuera i boixos que la fan passar desapercebuda. Cap a l'esquerra, disposa d'una llarga i baixa cambra de 9X2X0,5 metres, amb petits gorgs. Darrera els boixos hi ha una petita cambra quasi tapada per les formacions litogèniques.
Balma de l'Esquerda de Lord
Des de la Balma de les Cabres, baixarem de nou a la feixa al costat del cingle, i seguint uns metres més fins l'indret on hi ha una gran esquerda a la paret, pujarem cap a la balma de l'Esquerda de Lord.
Aquesta té forma tetraèdrica de 5X5 metres de planta; s'hi puja per uns esglaons a la mateixa roca entre una alzina i una gran figuera. Al peu de la base, a la dreta, trobarem una petita entrada d'1,5X0,5 metres que dóna accés a una cambra de 7X5 metres amb una alçada de 0,80 metres i plena de formacions litogèniques i bastants gorgs.
Balma del Rebost
Tornarem a baixar entremig d'alzines a la feixa o rua que s'anirà estrenyent fins que passa a tocar de la paret, i més endavant segueix en rampa perillosa, que queda tapada per un monòlit format per dos grans blocs sobreposats que ens barren el pas. En el punt en que la feixa passa al costat de la paret, per sobre a uns quatre metres hi penja una sabina, on hi trobarem la Balma del Rebost. L'accés és difícil ja que s'ha de fer una petita escalada en una paret molt descomposta. La balma està formada per una única cambra de 15X9 metres, amb una alçada mitjana de mig metre, essent l'alçada de la boca d'un metre. Al mig de la cambra hi trobarem petites formacions litogèniques i petits gorgs.
Balma de la Guaita
Seguint la feixa o rua en direcció S, arribarem a la primera de les cavitats que és tracta de la Balma de la Guaita, aquesta s'obre per sobre del camí i cal retornar una mica enrere per situar-nos a la boca.
Es tracta de dues cambres unides pel mig, la més meridional de 5X5X1,5 metres, i la més septentrional de 5X7X2 metres, en lleuger pendent. Davant la primera entrada hi trobem una alzina centenària. El recorregut total és de 13 metres.
Cova del Verger
Des de la Balma de la Guaita tornarem al corriol que discorre per la feixa en direcció SO, als pocs metres i a la base del cingle trobarem la petita cova del Verger.
Una petita boca de mig per mig metre continua en gatera fins a fer-se impenetrable, hi han petites formacions litogèniques. Té un recorregut de 10 metres.
Cova de la Font
Des de la Cova del Verger seguirem uns metres endavant on trobarem a la dreta la font, normalment seca.
A la boca de 0,30X0,40 metres hi trobem un gorg exterior que serveix de dipòsit per recollir l'aigua que va baixant en forma de cascada dels diferents i petits gorgs interiors de la cambra de 9X3X0,4 metres.
Balmes del Verger
Continuarem per la feixa uns quants metres més fent un gir a la dreta, i a sobre mateix trobarem les quatre boques de les Balmes del Verger.
Mirant-la de font, començarem per la de més a l'esquerra, és tracta de la de més capacitat i amb el terra més pla, té una longitud de 15 metres i 10 metres d'amplada màxima, amb una boca de 7X3 metres. La segona és bastant semblant a la primera però amb menys capacitat, és pot veure d'una a l'altra, però el pas és impracticable. La boca està mig tapada per blocs caiguts i pedres que fan la funció de porta natural.
La tercera és comunica amb la segona per un pas molt baix de 0,50 metres d'alçada. Té una fondària de 9 metres per 6 d'ample i una alçada mitjana d'un metre.
La quarta és comunica amb la tercera per dos llocs diferents d'uns 24 centímetres d'alçada respectivament. Disposa de dues boques, la encarada al S amida 3X1 metres i l'encarada a l'E té 6X1 metre. La planta de la cambra és quasi quadrada (9X9 m) amb una alçada mitjana de 0,40 metres. Tot el conjunt de la balma servia per guardar el bestiar oví, arribant a sobrepassar el centenar, encara avui hi trobem restes de xerri, que és el nom amb que és denominen els excrements produïts per aquests ramats de bestiar.
Balma de l'Amagatall
Des de les Balmes del Verger, seguirem la paret on trobarem una petita balma d'uns 5 metres de profunditat, situada en una esquerda de la roca en forma de triangle, des d'aquí caldrà baixar a la feixa i uns metres més endavant, a la dreta, i darrera d'un gran bloc caigut trobarem la Balma de l'Amagatall, aquesta és tracta d'una petita balma de 5X3X0,40 metres que serveix d'amagatall.
Balma de les Cabres
A partir de la Balma de l'Amagatall, la feixa és fa més ampla i va girant cap a l'O, però el corriol marcat amb pintura groga puja cap a la Mola de Lord per una estreta i difícil canal. En aquest punt podrem observar les balmes de l'altre costat de la canal a les parets del cingle. Continuarem sense corriol planejant per la feixa, travessant amb precaució la capçalera d'una petita canal que ens acostarà al peu de la paret on trobarem la balma de les cabres.
La balma té la paret entapissada d'heura, amb una figuera i boixos que la fan passar desapercebuda. Cap a l'esquerra, disposa d'una llarga i baixa cambra de 9X2X0,5 metres, amb petits gorgs. Darrera els boixos hi ha una petita cambra quasi tapada per les formacions litogèniques.
Balma de l'Esquerda de Lord
Des de la Balma de les Cabres, baixarem de nou a la feixa al costat del cingle, i seguint uns metres més fins l'indret on hi ha una gran esquerda a la paret, pujarem cap a la balma de l'Esquerda de Lord.
Aquesta té forma tetraèdrica de 5X5 metres de planta; s'hi puja per uns esglaons a la mateixa roca entre una alzina i una gran figuera. Al peu de la base, a la dreta, trobarem una petita entrada d'1,5X0,5 metres que dóna accés a una cambra de 7X5 metres amb una alçada de 0,80 metres i plena de formacions litogèniques i bastants gorgs.
Balma del Rebost
Tornarem a baixar entremig d'alzines a la feixa o rua que s'anirà estrenyent fins que passa a tocar de la paret, i més endavant segueix en rampa perillosa, que queda tapada per un monòlit format per dos grans blocs sobreposats que ens barren el pas. En el punt en que la feixa passa al costat de la paret, per sobre a uns quatre metres hi penja una sabina, on hi trobarem la Balma del Rebost. L'accés és difícil ja que s'ha de fer una petita escalada en una paret molt descomposta. La balma està formada per una única cambra de 15X9 metres, amb una alçada mitjana de mig metre, essent l'alçada de la boca d'un metre. Al mig de la cambra hi trobarem petites formacions litogèniques i petits gorgs.
- Tipo: Cova
- Municipi: Sant Llorenç de Morunys
- Comarca: Solsonès
- Unitat: Solsonès
- Recorregut: 15 metres
- Desnivell: 0 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Conglomerats
- Bio:
- Última revisió: 2019-02-24 14:52:31
Situació
Carregant mapa...
Des
de l'aparcament situat al peu del santuari de Lord, seguirem per la
pista forestal de l'esquerra on d'entrada hi trobem una porta reixada
que cal passar, aquesta segueix en direcció a la masia de Solord,
deixarem aquest camí en el primer revolt a l'esquerra, per anar a
buscar a la dreta un antic corriol que anava a la casa esmentada
anteriorment, situat a sota mateix del revolt. Baixarem uns 10 metres
de talús i seguirem baixant en lleuger pendent per un corriol força
conservat fins arribar a un encreuament, deixarem el de l'esquerra i
seguirem pel de la dreta que puja en ziga-zagues cap a la Mola de
Lord, al tercer revolt trobarem un indicador, seguirem el camí de
l'esquerra que remunta fins la feixa on és troben les balmes,
passant per un mirador natural situat sobre un gran esperó en forma
de trona.
Història
Conegudes
i utilitzades des de temps immemorials. Explorades i topografiades
per Salvador Codina (CE Solsonès).
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
- Codina, Salvador (201801).-”Balmes del Santuari de Lord”. Corriol (120):10-11. CE Solsonès.
- Valles, Jordi de (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell). Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2):1-384. ECG/FCE.
Copyright © Espeleoworld 2023.