Balmes de Bruguers

Balma nº 1: Petita balma de planta ovalada. Té 3,5 m d'amplada per una alçada d'uns 2 m.
Balma nº 2: Entrem per la part alta de la balma, i mitjançant un ressalt d'1,5 m arribem a la planta, de 7 m d'amplada i amb un dels costats que dóna directament al cingle.
Balma nº 3: Balma de forma força irregular, d'uns 5 o 6 m d'amplada i una fondària màxima d'uns 2 m.


Al llarg de tots aquests relleus de conglomerats i gresos rogencs del triàsic hi ha diferents concavitats més de característiques semblants i algunes de penjades en els cingles. En el mateix municipi de Gavà, avui dia en zona urbana, hi ha un altre fenomen igual conegut com Balma del Calamot, al turó del mateix nom i vora el tram final de la carretera que baixa de Begues.


Aquests tipus de concavitats, anomenats taffoni, es creia que eren producte de l'erosió eòlica, però realment el vent només té un paper secundari. L'origen prové d'una alteració química del ciment silici que va desagregant els granets i originant formes alveolars molt característiques, després l'aigua, el vent i la gravetat van donant forma a la concavitat. Aquest de Bruguers són d'unes dimensions molt modestes. Es poden trobar arreu de Catalunya i alguns de formes espectaculars a diferents punts del món.

La Balma nº 1 es troba gairebé al km 5 de la carretera BV-2041 (entre Gavà i Begues), a 1 m per sobre de la carretera, a la paret del cingle.
Per arribar a la Balma nº 2, des de la balma núm. 1 cal seguir uns metres en direcció a Gavà fins a trobar una esplanada; aquí cal remuntar el pendent, en principi entre la vegetació, i de seguida en fort pendent pe la roca nua. Seguirem uns 40 mi aquí girarem a la dreta per a cercar la vertical del cingle (uns 10 m per sobre de la balma núm. 1) on trobarem la balma.
Per trobar la Balma nº 3 seguirem el mateix itinerari que per accedir a la balma núm. 2, però en lloc de girar a la dreta, continuarem pujant fins a trobar un cingle, a la base del qual s'obre la cavitat.

Conegudes des de temps immemorials. Membres del GES – CMB les van incloure al catàleg de Garraf l'any 1952.

1. Montoriol, J. (1956).- “Contribución al conocimiento hidrogeológico del borde oriental del macizo de Garraf (zona Gavà – Castelldefels)”. Speleon VII (1-4): 3-36. Universidad de Oviedo.

2. Panareda, J.Mª (1986).- Descobrim Garraf. : 163 pp. Col·lecció Pau Vila nº 6. Diputació de Barcelona /Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

• Altres dades i fotografies extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 18-12-2014