Balma dels Debanadors

Balma de 23 m d'amplada i d'alçada variable. A l'esquerra hi ha un petit espai obrat de 7 m quadrats que serveix de refugi. Al fons de la balma hi ha una basseta obrada i una font (Font del Rossinyol), alimentada pels regalims del fons però que gairebé sempre és seca.

La Balma dels Debanadors està situada a la capçalera del Sot de l'Infern, al cingle de ponent de la Coma d'en Vila, per sota del camí ral a Mura.
Es pot anar des de l'Alzina del Sal·lari, pujar a Coll de Boix i seguir cap a l'Era dels Enrics, abans d'arribar surt a la dreta un camí que porta a la balma.
També es pot anar des del Coll d'Estenalles fins a la Coma d'en Vila i d'aquí per un corriol que baixa entre rocaters ens situa damunt de la cavitat.

A l'edat mitjana aquesta balma es coneixia com l'Espluga dels Venedors, però amb el temps va anar canviar de nom fins a l'actual topònim. Sempre ha servit com a refugi, una funció per a la està ben preparada al tenir una font al seu interior. A més, una petita part està obrada.
El 1590 la balma es va fer popular al ser l'escenari d'un assassinat. El 9 de novembre d'aquell any un bouer de Mata-rodona va trobar un home mort per dos forts cops al crani i dues punyalades al coll.
El cos es va poder identificar perquè paradoxalment el cadàver tenia en una butxaca un certificat de bona salut lliurat per la rectoria de Matadepera. Així es va descobrir que es tractava d'un pelegrí que tornava de visitar la tomba de l'Apòstol a Santiago de Compostel·la i havia tingut la mala fortuna de ser assaltat i mort per uns bandolers quan només li faltava una hora per arribar a casa seva.
Els testimonis de l'època aporten un curiosa dada de com s'iniciava el procediment de reconeixement d'un cadàver. El veguer, arribat de Manresa, va preguntar al mort tres vegades: "Home de bé, qui t'ha mort?". Després de l'evident silenci, començaven la resta de diligencies que ja no requerien la participació del difunt.

1. Valles, Jordi de (2011).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5: 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. (Aparegut el 2016).

• Les dades històriques i fotografies han estat extretes del blog: trailsantllorenc.blogspot (de Lluís R. Hernández, Matadepera).

• Topografia (G. Aymamí / E. Tomás, 2016) extreta del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 4-5-2021