Balma del Castell de la Fossa
Balma situada prop de les Roques de la Corbera (Tavertet).
L'únic
punt d'accés és al sector N, on trobem un mur de 6 m de llarg, 3
metres d'alçada i 1 m de gruix que conserva dues finestres
espitlleres i dos encaixos a la part superior. És la part més ampla
de la balma. Si seguim en direcció S 16 metres, per la part més
propera al cingle podem baixar per una rampa, però si ho fem per la
part interior, ens trobem un ressalt de 4 metres.
La
balma segueix cada vegada més estreta i baixa, fins que al final hi
ha un tram força exposat que podem superar amb l'ajut d'un cable
instal·lat a l'efecte. Al final ens trobem uns grans blocs i una
curta galeria coneguda com el cau de la Guilla.
- Tipo: Cova
- Municipi: Tavertet
- Comarca: Osona
- Unitat: Cabrerès, el
- Recorregut: 11 metres
- Desnivell: 5 metres
- Granunitat: Serralada Transversal
- Litologia: Gresos
- Bio:
- Última revisió: 2017-12-08 07:32:07
Situació
Des
del km 6,730 de la carretera BV-5207, on comença la pista (tancada
amb un cadenat) que porta al Noguer, agafarem un camí que surt uns
30 m abans, que va planejant, paral·lel a la carretera. Al cap de
poc més de 100 m el camí guanya alçada i de seguida arribem a la
balma de la Corbera Vella.
Des
d'aquesta balma seguirem per l'esquerra i al cap d'un centenar de
metres trobarem una canal que amb força pujada ens portarà a la
part superior del cingle. Seguirem en direcció NE, amb el cingle
sempre a la nostra dreta, fins a arribar a un pla. A la nostra dreta
trobaren una cornisa per la qual caldrà baixar. Al cap de poc
girarem 180°
i
en un centenar de metres arribarem a la balma del Castell de la
Fossa.
Història
Coneguda
de temps immemorials.
Topos
Media
Biblio
- Aymamí, G. (2006).- Coves fortificades de Catalunya.
- Borbonet, A.; Sanglas, J. (1999).- Tavertet: El seu terme i els seus noms de llocs. 107-113 pp.
- Valles, Jordi de (2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, la Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):251-252. ECG/FCE.
- Dades extretes del blog (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es) de Jordi de Valles, post del dia 10-10-2015. Text i fotografies de Jordi de Valles i Jaume Ferreres (ECG).