Balma de Sant Bartomeu de Fraguerau

Al costat de l'ermita, que constitueix un bell exemplar d'arquitectura romànica, hi ha una gran cavitat, ja utilitzada durant èpoques prehistòriques, aquí hi residí un monjo eremita a qui s'atribueix la construcció de l'ermita.
La balma mesura 91 metres de llargada i al costat S hi ha la part obrada, que constitueix la part més interessant i és on trobem les dependències. Encara resten en peu alguns graons, la llar de foc, el sostre està ple de sutge, el que evidencia una llarga permanència, per aquest costat una porta dóna a l'exterior, a la part de darrere de la construcció. Més endavant trobem una petita cambra de 3,20 per 3 metres amb dues petites finestres, en les parets es veuen els encaixos de les bigues que deurien sostenir el trespol d'un pis superior avui desaparegut.
La part obrada principal la forma una dependència de 24 metres de llargada per uns 4,5 d'amplada on no s'observen restes d'envans, només hi ha una petita finestra en un extrem i a l'altre hi ha la porta d'accés al recinte que mesura 3,7 metres d'amplada.
Per la part exterior s'observa com en la construcció de la paret hi ha parts bastides de pedra i parts de tapia.
Uns metres més endavant trobem una part de la caverna que s'anomena balma de les Bassetes, on hi ha la font dels Cossis on hi són presents els degotalls, l'aigua es recull en un cossi natural i dos artificials. Aquest racó és protegit amb una paret de pedra.

La cavitat finalitza en un caos de blocs despresos amb sortida a l'exterior per la part superior.

Entre altres itineraris, es pot sortir d'Ulldemolins pel camí de les ermites, que és una pista asfaltada, fins a l'ermita de Sant Antoni, aquí es pot aparcar tot i que es pot continuar amb cotxe fins a gairebé al final de la pista, ara de terra.
De Sant Antoni la pista va davallant suaument fins a les Cadolles Fondes, indret per on el riu Montsant baixa encaixonat entre enormes blocs de pedra; a partir d'aquí, el sender va sempre pel costat del riu, envoltats per un paradís roquer i així a poc a poc anem trobant diverses roques i agulles com els Tres Juradets, la Roca Balladora i els Tres Jurats.
Després del racó de la Pastera (dit així perquè sembla que a principis del segle XVIII s'hi refugià gent de la vila i que, en una concavitat de la cova de la Pastera hi pastaven el pa) es travessa el riu per un pont penjant i per un bonic camí es remunta el barranc de Sant Bartomeu arribant al conjunt format per l'ermita i la balma obrada. L'ermita és presidida per dues roques arrodonides que són les boletes de sant Bartomeu i del Formatge i al darrera d'aquesta hi ha l'agulla de la Taula. Des de Sant Antoni hi ha cosa d'1,15 hores.

Coneguda des de temps immemorials. El 28 de juliol de 1192, l'anacoreta fra Guerau Miquel (el nom de Guerau és una forma arcaica del nom actual Gerard) va obtenir la possessió d'una part de la vall del riu Montsant, on ja habitava des de l'any 1160 i hi va bastir dues capelles, la de Santa Maria i la de Sant Bartomeu que és la que ha perdurat fins avui.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 20-8-2017. Autor fitxa: G. Aymamí