Balma de la Vila Vella

Té una amplada de 35 metres per una fondària màxima d'11 metres, presentant la seva planta una forma de “L”. En temps de pluja, per l'angle de la “L” cau una cascada provinent d’un torrent secundari i l'aigua circula just pel davant de la balma. El sostre és horitzontal, pla i molt regular, com també ho és bona part del terra. Això fa que l'alçada es mantingui gairebé constant a tot l'interior de la balma, essent de poc més de 2 metres. Les edificacions construïdes al seu interior es troben mig derruïdes, però encara es conserva relativament bé el que sembla que va ser la cambra principal, amb unes dimensions interiors de 4×3 metres. De la resta només es conserven trams de mur que puntualment poden arribar fins al sostre.

A uns 2,5 km a llevant de Vidrà. Del barri de la Creu de l'Arç de Vidrà surt un corriol descendent en el que és l'inici de l'itinerari clàssic per anar al Puigsacalm. El corriol davalla fins al riu Ges, que creua, i continua per un camí que va planejant una estona fins que hem de començar a remuntar fort per pujar a la serra de la Vila. Així, arribarem al collet de la Fenaiola, lloc on abandonarem l'itinerari clàssic del Puigsacalm per prendre un camí ascendent ample que surt per l'esquerra i que mena a l'Hort de Getsemaní. Quan portem per ell cosa de 10 minuts, veurem un trencall senyalitzat a l'esquerra que al poc ens deixa a la balma. De Vidrà a la balma, una hora de camí.

Sembla ser que el nom de la balma deriva de la Vila Vella, que és el nom de la masia que es troba més a prop. Figura aquest topònim de la balma en el mapa ICGC de la Generalitat.
Segons està documentat, fins a l'any 1880 encara hi constaven uns llogaters que hi residien a la balma, dependents de l'amo del Cavaller de Vidrà, mil·lenària pagesia que tenia en propietat bona part dels molins, masoveries i balmes obrades del municipi de Vidrà.
El 26-1-2019 és visitada per membres de l'EC Barcelonès i GE Badalona que van fer els pertinents treballs de catalogació.