Balma de la Vall

En aquest indret s'han identificat tres punts amb materials arqueològics diversos:
LV1: gran balma oberta en els gresos i orientada al sud-oest, de 21 metres de longitud i 10 metres de fondària en el seu punt màxim. Aquest abric és el que dóna nom al conjunt i els materials recuperats van ser individualitzats.
LV2: es tracta d'un conjunt de materials probablement procedents del jaciment anterior (LV1), situats per sota, just fora de la línia de visera de la balma. També s'ha denominat escombrera.
LV3: es tracta d'una petita balma situada immediatament per sota i a l'esquerra de LV1. També s'ha denominat en ocasions Taller de la Vall. És en aquest indret on s'ha documentat l'ocupació més antiga del conjunt 33.000 a.c.
Pel que fa a l'estratigrafia de la balma, és força interessant: es localitzaren tres nivells (estrats 2,3 i 4) amb material lític intacte atribuïble al Paleolític Superior, probablement del Gravetià o a fases de similar tipologia però de cronologia posterior. Aquests estrats eren més potents a la part central de la balma, la menys excavada.
Pel que fa a indústria lítica, cal dir que s'estudiaren un total de 650 fragments. La matèria prima emprada per a tots ells fou el sílex, punt que no és d'estranyar degut a la proximitat a que es poden trobar afloraments d'aquest material. Molt poques són les restes que presenten còrtex i sempre que es presenta es tracta d'un còrtex marginal, fet que fa deduir als estudiosos que la tasca de desbastat es faria fora del jaciment i els nuclis es transportarien una vegada preparats.
Pel que fa a restes faunístiques es localitzà un conjunt de fragments que corresponien a ossos de mamífers. El material faunístic estava dividit en dos conjunts: el conjunt de restes corresponents al nivell intacte del jaciment, de cronologia paleolítica, i tot un seguit de restes que corresponen a un nivell superficial remenat, on a més dels elements paleolítics hi ha restes d'èpoques diverses. Les espècies representades són prou comunes dels assentaments del Paleolític Superior a Catalunya: cérvols, cabres salvatges, conills i linx.

Per tal d'arribar a l'indret cal sortir de Montblanc en direcció a Rojals per la carretera TV-7042. En el quilòmetre 10,850 en una corba a l'esquerra, del costat dret surt un camí agrícola que caldrà seguir durant 1,150 metres, aparcarem el vehicle poc després de l'estret de la Vall, en el Molí de Baix. Caldrà tornar enrere uns pocs metres per seguir un ample camí en pujada que ara ens queda a la dreta. Pujant per aquest camí trobarem a la dreta, un primer sender que duu a la Cascada de la Vall, i una mica més endavant un segon sender que és el que s'ha de seguir, aquest va planejant tota l'estona fins arribar a una cruïlla, cal seguir el de l'esquerra, aquest segueix en lleuger pendent fins arribar a la Balma.

El jaciment fou descobert l'any 1975 per membres de la secció d'arqueologia del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, segons una nota facilitada per un membre del Grup Excursionista Montblanc.
L'any 1976 es va fer una recollida superficial del material i es va demanar un permís per excavar el conjunt. Per diferents motius, no es va poder excavar fins a l'any 1979 , i la campanya va centrar-se en la balma superior i més gran (LV1) lloc d'on procedien els primers materials identificats. Es va documentar una ocupació de l'edat del Bronze. En el curs de l'any 1980 s'iniciaren els treballs de les dues balmes inferiors.
Al 2011 es van reactivar les tasques d'excavació i estudi a la Balma de la Vall. La nova intervenció a l'abric ha permès iniciar les tasques d'excavació en extensió del sector oest teòric de l'abric inferior, i l' inici de l'estudi del material arqueològic recuperat durant la intervenció. Les datacions i el material lític identificat indiquen una ocupació de la cavitat durant el Plistocè superior.
Les campanyes de 2012 i 2013 varen constatar la cronologia emmarcada dins del Paleolític superior final, amb recuperació pràcticament exclusiva de material lític degut als problemes de conservació de les restes faunístiques. En aquesta intervenció, s'esgotà el dipòsit sedimentari de la Balma, arribant al substrat geològic a una potència de 1,5m de profunditat.

1. Soto Quedada, M. L. (2011): Memoria de intervención arqueológica Balma de la Vall (Montblanc). Mem. Núm.10370
2. Soto Quedada, M. L. (2013): Memòria d'intervenció arqueològica. Balma de la Vall (Montblanc). Campanyes 2012-2013. Mem. Núm.: 11122.

• Invarque.cultura.gencat.cat