Balma de la Pinassa

Àmplia balma d'uns 25-30 m d'amplada, una alçada màxima de 8 m i una fondària màxima d'11 m. a la zona no obrada. En el racó més fons hi ha (o hi havia) un petit bassal fruit d'una ínfima surgència temporal.

Al vessant N d'un cingle que sobresurt del bell mig de la canal Freda, entre els camins de la Font Soleia i el de la Senyora. Per arribar cal anar pel camí de la Font Soleia en direcció a Santa Agnès fins arribar a la canal Freda. Allà cal baixar una mica el primer torrent fins a trobar a mà esquerra un corriol que va resseguint per sota un promontori rocós. Quan el camí es distancia del cingle i sembla desaparèixer engolit pel bosc, cal pujar uns metres i enfilar un pendent cap a l'esquerra.
Des del camí de la Senyora també puja una altra petit corriol fins a confluir, prop del torrent, amb el que baixa de la Font Soleia.

La cavitat va ser un dels caus dels emboscats de la guerra civil. Diversos veïns de Sant Feliu del Racó, com Florenci Santiesteban, hi van viure en diverses ocasions fins a principis del 1939. Probablement aquests ocupants temporals van conèixer l'existència de la balma a través dels carboners que treballaven per la canal Freda des de les primeres dècades del segle XX i que també tenien casa a Sant Feliu del Racó.
La situació de la cavitat no es va divulgar fins a l'any 60. En Florenci Santiesteban va trobar-se un grup de joves de Castellar del Vallès, que van preguntar-li per racons de Sant Llorenç del Munt. En Florenci els hi va explicar la història i els va acompanyar fins a la cavitat.
Els nois, de 14 anys d'edat, eren membres de la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc -SEAC-, antecessora de l'actual Centre Excursionista de Castellar. Van quedar impressionats per l'indret. En aquell moment la balma no tenia cap mena de parament i era més petita que en l'actualitat. La petita surgència de la cavitat si que havia estat aprofitada pels carboners.
El grup de joves va decidir que aquell antic amagatall de guerra s'havia de convertir en el seu centre d'operacions per Sant Llorenç del Munt. Els impulsors de la iniciativa van ser Francesc Serra, Vicenç Portell, Daniel Rocabert, Joan Sallent, Pere Roca i Josep Llinares. Al principi només van fer un mur amb branques, però, al poc temps, van decidir picar una llosa de l'interior de la balma amb la doble intenció de guanyar espai i aprofitar la roca per fer un mur més fort. També van fer marcs per a les finestres i la porta. Amb tots aquests elements la seva construcció va adquirir l'aspecte d'una cabana de pedra. A l'interior van col·locar llits, una taula, cadira i diversos estris per fer més confortables les seves estades. Els joves van ocupar la balma fins l'any 1968, quan van començar a marxar al servei militar.

1. GES-CMB (1974).-Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. Vol. 2 : 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. Valles, Jordi de (2011).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 5. 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. (2016)

• Altres dades i fotografies extretes del blog: traisantllorenc.blogspot (de Lluís R. Hernández, de Matadepera).