Es tracta d'un antic habitatge que encara conserva les seves parets d'1 a 2 metres d'alçada, amb algunes pedres posades en forma d'espiga opus spicatum i d'altres molt ben escairades. Està orientada cap el S, sota una gran roca molt ben protegida del vent i la pluja. Ben situada per la seva vista sobre la vall de Torrenteller i quasi inaccessible pels quatre costats, gràcies a la seva geografia de penya-segats que l'envolten. L'interior de la balma no fa més d'uns 5 metres de fons.
Per
arribar-hi partirem de l'hostal del Vent, situat carretera LV-4241 de
Solsona a Coll de Jou, on deixarem el vehicle. Continuarem pel camí
en direcció cap a orient, trobarem una tanca per a vaques que
passarem per una porta lateral, tenint la precaució de tornar-la a
tancar. Seguirem pel camí, observant a la nostra dreta la rasa de
Torrenteller, però una mica més endavant, en un coll on el camí fa
un revolt molt tancat amb una baixada bastant forta, a la banda
esquerra veurem la gran clotada de Vilamala.
La
canal que tenim a sota és la del Prior, que es pot baixar pel camí
emboscat que surt en aquest punt, passant per sota l'anomenada balma
Roja, i d'una paret d'uns 20 metres d'alçada. Continuant pel camí
principal arribaríem a la casa de Capdevila actualment enrunada,
però a la següent collada deixarem aquest camí que baixa en
direcció N, i seguirem per un camí fet pels arrossegadors de pins ,
que passa per la carena, seguin la direcció d'orient. A un centenar
de metres aproximadament abans de que s'acabi aquest camí, el
deixarem, i per la dreta passarem per una codinera inclinada en
direcció a una gran roca penjada que es divisa en la mateixa
direcció, a sobre de la rasa de Torrenteller anomenada “la Trona”.
Podrem distingir un petit corriol que ens portarà a la Trona, uns 10
metres abans d'arribar-hi, podrem baixar per la canal de l'esquerra,
pel mig, entre garrics, boixos, alzineres i pins que ens aniran
barrant el pas.
Al
final de la canal, trobarem un petit corriol mig abandonat, que
travessa tota la costa sense perdre gaire desnivell. Seguirem cap a
ponent, passant per sota de la Trona, travessarem un petit torrent i
més endavant a sobre nostre a uns 5 metres veurem la gran paret de
més de 20 metres sobre la balma de la Corrua.
Coneguda des de temps immemorials per la gent de la zona, i utilitzada com habitatge. És explorada i topografiada el 10 d'abril del 1998 per S. Codina, M. Cardona i F. Garriga (CE Solsonès). Aquests la denominen Balma de la Currua, mentre que al mapa de l'ICGC tots els topònims que hi fan referència, els denominen com Corrua.
Copyright © Espeleoworld 2022.