Skip to main content
Balma de la Caseta d'en Segura

Balma de la Caseta d'en Segura

Balma de poca fondària al costat del pantà de Foix (Alt Penedès), de 12,5 metres d'amplada i uns 2 metres d'alçada, amb una sitja tallada a la roca.

Castellet i la Gornal • Alt Penedès 5m

Balma de poca fondària al costat del pantà de Foix (Alt Penedès), de 12,5 metres d'amplada i uns 2 metres d'alçada, amb una sitja tallada a la roca.

Característiques

Situació

Sortint de Castellet per la carretera BV-2115 en direcció a Vilanova i la Geltrú, cal recórrer 400 metres fins a trobar les ruïnes de la caseta d'en Segura, que veurem a la dreta i on deixarem el cotxe. La balma es troba a 15 metres a l'E de la caseta, per sota de la roca llisa que hi trobem. Mirant al pantà, baixarem per la dreta, amb l'ajut d'uns graons tallats a la roca.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Balma de la Caseta d'en Segura

    Altitud: 107 m

    41.262964, 1.640032
    UTM 31T (ETRS89) 386079 4568841
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Balma de la Caseta d'en Segura - Foto, Castellet i la Gornal, Alt PenedèsVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 1

Descripció

Morfologia

Es tracta d'una balma de 12,5 metres d'amplada i una alçada d'uns 2 metres. Al centre de la balma hi ha una sitja tallada a la roca de 0,6 x 0,7 metres i una fondària d'1,5 metres, però està plena de terra i brossa i la fondària ara és de 0,7 metres.

Història

Coneguda de temps immemorials.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Aymamí, G.; Pallarès, J. (1994).- “El fenomen troglodític al Gran Penedès”. Miscel·lània Penedesenca (18): 103-112. Institut d'Estudis Penedesencs.
  1. Aymamí,G. (1995).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt Penedès” (16ena. Nota)”. Excursionisme (230): 49-50. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  1. Aymamí, G. (2003).- “Les coves del Penedès: la seva descoberta i utilització de l'home al llarg del temps”. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs.
  1. Aymamí, G. (2004).- “La utilització de les cavitats per l'home des d'època històrica. El troglodistisme a Catalunya”: Estat de la qüestió”. Actes 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 213-227. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  1. Aymamí, G. (2007).- “Breus notes de cavitats de Catalunya relacionades amb el món agrícola”. Espeleo-Cat (5): 10-12. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  • Totes les dades, topografies i fotografies han estat extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogsport (de Jordi de Valles). Post del 19 d'agost del 2013. Fitxa original: Jaume Ferreres i Jordi de Valles (EC Gràcia).

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/