Balma de Can Solà

Grandiosa balma de 120 metres de llargada, 34 metres de fondària i 15 metres d'alt, oberta al peu d'un cingle enclotat a un torrent, que en aquest punt esdevé força feréstec. Està recorreguda pel rierol que l'ha generada.
Una vegetació exuberant d'arbres i lianes situada a l'exterior, dissimula, fins a cert punt, la gran boca allargassada de la balma, tot conferint-li un aspecte ombrívol i humit, augmentat per la presència del riuet que hi circula.
Del fons de la balma brolla aigua d'un petit forat, havent-se originat una concreció de pedra tosca al seu voltant; la font és bonica i abundosa, encara que pot quedar eixuta en temps de sequera. Antigament, aquesta font (Font de Can Solà) alimentava un gran dipòsit per regar les feixes de conreu que s'estenien sota l'antiga carretera a Igualada.
A l'interior de la balma existeix un tancat format per tres parets, on en altre temps hi guardarien el ramat.
Segons les dades topogràfiques es calcula que la superfície total aixoplugada és de 3150 metres quadrats.
La balma està excavada a la base d'un estrat compacta de calcàries margoses de l'eocè, que es recolza sobre un nivell margós més tou. El torrent, després de salvar el cingle mitjançant un saltant, ha anat soscavant la seva base, al contacte amb les margues jacents, essent el responsable de la formació de la balma.

Anant per l'A-2 en direcció a Igualada, un cop passat el poble del Bruc i just abans d'arribar a l'hotel del mateix nom, surt el desviament a Can Massana i Montserrat (B-111) i al poc d'entrar, a l'esquerra, hi ha l'accés de l'antiga carretera del coll del Bruc (N-IIa). Cal seguir-la fins molt poc abans del km. 572, on a la dreta trobem l'accés a la urbanització Montserrat Park i just davant, a l'esquerra de la carretera surt un camí que, en poc més de 5 minuts, ens porta a la balma.

Coneguda des de temps immemorials. Esmentada per Faura i Sans en el seu Recull (1909).
Poc coneguda pels espeleòlegs, no així pels escaladors, que han obert diferents vies en el sostre de la balma. També, i des de fa molts anys, ha estat punt de trobades excursionistes i fins i tot s'ha celebrat algun concert.

1. Cardona, F.; Gràcia, J. (1990).- “La Balma de Can Solà. El Bruc. L'Anoia”. Exploracions (14): 39-42. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

2. SIRE – Sants (1986).- “La Balma de Can Solà del Pla. El Bruc – Anoia – Barcelona”. Excursionisme (132): 16-18. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 24-1-2010)